C¨¤rrecs i partits

Hi ha molts motius per arribar a un acord de govern, almenys mig miler. A Catalunya hi ha uns 500 c¨¤rrecs p¨²blics els nomenaments dels quals depenen del Govern: consellers, secretaris generals, directors generals, delegats, assessors i directius d'empreses i ag¨¨ncies p¨²bliques. Suposen m¨¦s de 50 milions d'euros en sous, per¨° la seva import¨¤ncia real ¨¦s molt superior, ja que un director general ¡ªjo ho vaig ser¡ª t¨¦ una capacitat de gesti¨® considerable i una influ¨¨ncia innegable en els sectors p¨²blic i privat sobre els quals projecta la seva activitat ¡ªen el meu cas van ser les associacions i les fundacions catalanes.</CS> Molts creiem que caldria professionalitzar la gesti¨® p¨²blica molt m¨¦s del que ho est¨¤ ara. Una mesura ¨°bvia seria que les direccions generals dels departaments estiguessin ocupades per funcionaris seleccionats per concurs de m¨¨rits. Aix¨° passa en pa?sos com It¨¤lia, una naci¨® sobre la qual de vegades es diu que funciona sola, malgrat la inestabilitat del seu Govern. Funciona, per¨° no ho fa sola: els funcionaris no depenen del govern de torn perqu¨¨ gestionen nivells equivalents als de les nostres direccions generals.

Aix¨° mateix tamb¨¦ ho ha proposat recentment l'Institut Ostrom Catalunya (www.institutostrom.org), un think tank progressista integrat, juntament amb gaireb¨¦ 500 m¨¦s de similar bon nivell, a Atlas Network (www.atlasnetwork.org). Ostrom ho ha explicat en un manifest molt assenyat titulat Per la professionalitzaci¨® de la direcci¨® p¨²blica (http://professionalitzem.cat). Els promotors, 30 homes i (nom¨¦s) 4 dones, volen alinear Catalunya amb els millors sistemes de serveis p¨²blics del m¨®n. ?s un objectiu te¨°ricament senzill d'aconseguir: a difer¨¨ncia d'una reforma electoral, pujar un esgla¨® o dos en la professionalitzaci¨® de la direcci¨® p¨²blica nom¨¦s exigeix un canvi legal. Gaireb¨¦ es va aconseguir el 2015 amb el projecte de llei d'ordenaci¨® del sistema de direcci¨® p¨²blica professional de la Generalitat de Catalunya, per¨° no va arrelar i el projecte es va desaprofitar. I ¨¦s que, en realitat, cap partit pol¨ªtic catal¨¤ t¨¦ inter¨¨s sincer a limitar el seu poder sobre les administracions p¨²bliques. Cap.

Cap partit pol¨ªtic catal¨¤ t¨¦ inter¨¨s sincer a limitar el seu poder sobre les administracions p¨²bliques

Fran?a ¨¦s el pa¨ªs que tradicionalment modela les nostres maneres peninsulars de fer les coses. T¨¦ m¨¦s de cinc milions i mig de funcionaris p¨²blics que es regeixen per un mateix estatut general, tot i que hi ha dos grans r¨¨gims propis per als magistrats i els militars. ?s un sistema molt centralitzat, per¨° funciona secularment b¨¦. El Banc Mundial publica anualment un ¨ªndex d'efectivitat dels governs i en ell es puntua Fran?a amb 1,38, Espanya amb 1 i Portugal amb 1,15 (atenci¨®!); a dalt se situen esperablement els pa?sos escandinaus, amb puntuacions superiors a 1,80. Els Estats Units i la Gran Bretanya s¨®n a prop de l¡¯1,50. Com que l'¨ªndex contempla els estats, no n'hi ha un per a Catalunya, tot i que no ¨¦s agosarat suposar que s'apropa a l'espanyol. La pregunta ¨¦s si l'iguala o si el supera. La meva intu?ci¨® ¨¦s que supera for?a comunitats aut¨°nomes, per¨° que no iguala els grans cossos de l'Administraci¨® Central de l'Estat. A la Generalitat d'avui li queda petita l'estructura constitucional i legal de les comunitats aut¨°nomes establerta per la Constituci¨®, per¨° li ve gran l'ambici¨® de convertir-se en un Estat. L¡¯hiat es pot anar cobrint amb serietat i dret administratiu ben travat. El refor? de la professionalitzaci¨® de l'Administraci¨® catalana seria un pas en la bona direcci¨®: abans que un Estat ideal podem exigir una Administraci¨® realment forta, competent i independent de la pol¨ªtica, subjecta nom¨¦s a la llei i al dret.

A Catalunya, una entitat p¨²blica de refer¨¨ncia ¨¦s, entre moltes d'altres, l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, situat al peu de la serra de Collserola. Amb un equip de 7.000 professionals, 1.146 llits, 45 sales d'operacions i un pressupost anual de 563 milions d'euros, cobreix totes les especialitats i ¨¦s punter en una vintena d'elles. Els seus metges residents provenen, gaireb¨¦ meitat i meitat, de Catalunya i de la resta de l'Estat. ?s una organitzaci¨® digna de destacar. Per¨° ning¨² en el seu seny es planteja que, amb cada canvi de govern a Catalunya, es pogu¨¦s canviar el seu gerent o el seu director assistencial. I aix¨°, que ens sembla natural en una organitzaci¨® hospital¨¤ria com l'esmentada, tamb¨¦ ho hauria de ser en el teixit de les direccions generals que estructuren la nostra Administraci¨®. Aix¨ª s¨®n les reformes profundes.

Ning¨² en el seu seny es planteja canviar de gerent a l'Hospital de la Vall d'Hebron amb cada canvi de govern

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra