Anna i Eugeni Bach: ¡°La primera manera de ser sostenibles seria no fer si no ¨¦s necessari¡±

Eugeni Bach (Barcelona, 1974) i Anna Bach (Nummi, Finl¨¤ndia, 1973) es van con¨¨ixer al pa¨ªs d'ella, quan estudiaven primer i segon d'Arquitectura, durant un viatge. ¡°Va ser en un edifici d'Alvar Aalto [l'arquitecte finland¨¨s]¡±, recorden. ¡°Va ser m¨¦s casualitat que una altra cosa, per¨° l'arquitectura va ser el primer punt en com¨² i el que ens va permetre comen?ar a parlar d'altres temes¡±. Van comen?ar aix¨ª un llarg festeig entre Barcelona i H¨¨lsinki que, despr¨¦s d'anades i vingudes (¡°jo vaig fer un Erasmus all¨¤, despr¨¦s l'Anna el va fer aqu¨ª i en acabar la carrera jo vaig estar treballant en un estudi finland¨¨s¡±, explica ell), va culminar amb la seva instal¡¤laci¨® definitiva a Barcelona. ¡°L'Anna va venir i vam comen?ar a treballar amb el meu pare, l'arquitecte Jaume Bach¡±. Una relaci¨® personal i professional que els va portar a crear el seu propi estudi a la capital catalana.

Durant molts anys Jaume Bach va tenir un estudi d'arquitectura amb Gabriel Mora. Com sorgeix la vostra traject¨°ria conjunta i alhora independent?

EUGENI. Vam comen?ar amb ell quan ens acab¨¤vem de graduar, despr¨¦s de la seva etapa amb Mora. En un moment determinat, ens va sortir un projecte petit per a uns amics i va guanyar el Premi FAD de l'Opini¨®; es va publicar a tot arreu, va ser seleccionat per a la biennal iberoamericana i l'espanyola. Va generar molta atenci¨® i va ser el que va fer que se'ns comenc¨¦s a con¨¨ixer com a estudi. Per¨° encara col¡¤laborem amb ell.

ANNA. Aquesta casa, que vam fer a la zona de Ga¨¹ses, a l'Empord¨¤, la vam projectar abans del 2008, per¨° just quan l'est¨¤vem construint va esclatar la crisi. De sobte, es va convertir en una cosa de molta actualitat perqu¨¨ era una casa low cost. Molt senzilla, feta amb tot el sentit com¨² i tamb¨¦ amb una mica d'ingenu?tat¡­, i fins llavors nom¨¦s es parlava de projectes grandiloq¨¹ents. Ning¨² parlava de cases econ¨°miques i sostenibles. Per¨° per l'esclat de la crisi, i perqu¨¨ ¨¦s superxula [riu], se'ns va posar el focus al damunt. Paradoxalment, no es va traduir en enc¨¤rrecs, perqu¨¨ estava tot parat.

Aquest tipus d'arquitectura senzilla, amb sentit com¨² i enginy, defineix molt la vostra feina. Fins a quin punt pertany al vostre estil o ¨¦s fruit d¡¯haver iniciat la vostra traject¨°ria en aquest context de crisi econ¨°mica?

EUGENI. Gaireb¨¦ tota la nostra etapa professional ha estat en un context de crisi. Primer l'econ¨°mica i quan comen?¨¤vem a aixecar el cap va arribar la pand¨¨mia. Per¨° la veritat ¨¦s que la nostra manera de fer ¨¦s anterior. Quan ¨¦rem estudiants, el director de l'escola d'arquitectura de H¨¨lsinki era Juhani Pallasmaa, que advocava pel sentit com¨² i criticava l'arquitectura espectacle pensada nom¨¦s des de la imatge. Ens va influenciar molt.

ANNA. Haver estudiat durant el boom immobiliari d'aquella ¨¨poca ens va generar una actitud cr¨ªtica cap a aquella manera de construir. Al mateix temps, vivim en un pa¨ªs que destaca per la seva arquitectura senzilla i feta amb molt pocs recursos, amb materials locals.

EUGENI. L'arquitectura espanyola es distingeix pel seu sentit com¨². Per aix¨° ¨¦s tan apreciada internacionalment. Com que les condicions s¨®n sempre tan dif¨ªcils, els arquitectes hem hagut d'afinar molt l'enginy.

Precisament treballar amb materials i recursos locals i integrar-se en l¡¯entorn o l¡¯arquitectura preexistent aportant un valor afegit ¨¦s un altre dels vostres trets distintius. A qu¨¨ respon?

EUGENI. Tenim un repte que cal afrontar en general, no nom¨¦s nosaltres, que ¨¦s el de comen?ar a entendre la sostenibilitat des d'un punt de vista molt m¨¦s ampli respecte al que estem acostumats. Normalment, la gent ent¨¦n que aix¨° vol dir reduir la demanda energ¨¨tica, utilitzar materials reciclables o de proximitat, etc¨¨tera. Per¨° hi ha un tipus de sostenibilitat que no ¨¦s tan evident i que genera debat en la nostra professi¨® entorn de com podem fer que una edificaci¨® serveixi per a moltes coses durant molt de temps. Per a nosaltres, la primera manera de ser m¨¦s sostenibles ¨¦s no construir si no ¨¦s necessari. Per exemple, si no hi ha necessitat d'un auditori en un poble de 300 persones, no s'hauria de fer. Per¨° si hem de construir o intervenir, la q¨¹esti¨® seria llavors, d'una banda, com ho podem fer per recuperar o aprofitar millor el que ja est¨¤ fet. De l'altra, com abordar aquests projectes de manera que no nom¨¦s serveixin pel que se t'ha demanat, sin¨® que despr¨¦s, si hi ha un canvi d'¨²s o en la societat, aquest edifici faciliti aquest canvi sense gaire intervenci¨®. En definitiva, es tracta de ?projectar arquitectures que perdurin i siguin f¨¤cilment transformables com una manera de ser sostenibles a la llarga. El debat ¨¦s que uns defensem aquesta posici¨® i altres, la via reversible: construir consumint poc material i que sigui f¨¤cil de desfer i reciclar.

ANNA. Per a nosaltres aquest model no funciona, perqu¨¨ bona part dels residus d'un pa¨ªs desenvolupat provenen de la construcci¨® i el desenrunament. Encara se sent molt aix¨° que ¨¦s m¨¦s car arreglar-lo que derrocar-lo i construir de nou. S¨ª, per¨° per a qui? A la societat li surt m¨¦s car gestionar el residu, la despesa energ¨¨tica de treure tota la runa i el material nou una vegada i una altra. ?s un malbaratament, mentre que, si un edifici est¨¤ ben constru?t i dura molt, pot ser que la despesa inicial hagi estat m¨¦s elevada, per¨° a la llarga compensar¨¤ per la sostenibilitat. Potser hem de construir edificis ben pensats i que durin molt, plantejant l'interior com si fossin capes que vagin apareixent i desapareixent en funci¨® de l'¨²s que es faci de l'espai amb el temps.

Aix¨° ja ho feu en els vostres projectes. Es percep en les funcions obertes que doneu als espais i tamb¨¦ en aquestes estructures independents que funcionen com a grans m¨°duls.

EUGENI. S¨ª, ho anomenem multiplicitat. Consisteix a entendre les diferents parts d'un projecte com a diferents capes, perqu¨¨ siguin sistemes oberts. Complim amb les necessitats d'un client, per¨° ho fem de manera que la capa de l'¨²s sigui una m¨¦s que s'afegeix a les diferents capes del projecte.

ANNA. En realitat, ¨¦s una capa d'¨²s i temps, de manera que en el futur es puguin fer canvis sense que resulti un peda?. En el nostre projecte d'una casa-estudi al carrer de Val¨¨ncia de Barcelona s'aprecia molt b¨¦ en l'estructura que hem dissenyat al llarg de tot un lateral, que acull els usos m¨¦s importants pensant tamb¨¦ en les futures funcions de l'espai que el client ja preveia.

EUGENI. Fem escenaris que permetin la vida i compleixin les seves funcions, per¨° que, si aquesta vida canvia, deixin flexibilitat per modificar-se. Ho fem amb aquestes estructures afegides i d'altres maneres. Som molt d'actuar poc i ser precisos. Com si fos acupuntura, tocant nom¨¦s el que ¨¦s estrictament necessari. Si podem resoldre alguna cosa fent la meitat, per qu¨¨ ho hem de tocar tot?

Pot ser que aquesta austeritat tingui influ¨¨ncia finlan?desa?

ANNA. Potser ¨¦s una mica protestant, s¨ª. Per¨° en realitat ¨¦s m¨¦s aviat una contrareacci¨® al malbaratament de principis dels anys dos mil. I tamb¨¦ una mica de mentalitat de camp i d'economia de mitjans i recursos: de veure qu¨¨ tinc per resoldre aix¨°. L'habitatge de Ga¨¹ses ho reflecteix molt b¨¦, perqu¨¨ vam treballar amb els constructors del poble i els materials que hi havia.

Quina reflexi¨® es vol fer amb la tem¨¤tica Espanya buida, Espanya plena que heu plantejat amb ?scar Miguel Ares per al comissariat de la XV Biennal Espanyola d¡¯Arquitectura i Urbanisme?

EUGENI. Va sorgir amb motiu de la proposta que la mateixa biennal va llan?ar quan va treure a concurs el comissariat. Les candidatures havien de proposar una tem¨¤tica entorn d'estrat¨¨gies de conciliaci¨®. I nosaltres vam plantejar associar aquesta formulaci¨® a l'¨¤mbit de l'¡°Espanya buida, Espanya plena¡± per reflexionar sobre aquestes dues grans realitats territorials que es donen en aquest pa¨ªs. A Europa no hi ha cap altre lloc amb unes ?difer¨¨ncies de densitat de poblaci¨® tan grans com a Espanya. A trav¨¦s d'aquesta proposta per a la biennal, busquem analitzar i debatre com l'arquitectura i l'urbanisme han de respondre a problemes similars en dos tipus de territoris tan diferents. Per exemple, no pot ser igual projectar una resid¨¨ncia de gent gran en un poble petit que en una gran ciutat.

ANNA. Quan parlem d'¡°Espanya buida, Espanya plena¡± conv¨¦ puntualitzar que no parlem exactament de l'Espanya rural i la urbana, perqu¨¨ moltes zones rurals pertanyen a l'Espanya plena. El que busquem analitzar ¨¦s com les arquitectures es relacionen amb el seu entorn, posant en relleu la responsabilitat de la nostra professi¨® de conciliar amb les diferents realitats que l'envolten. Ens agradaria que la biennal es convert¨ªs en un f¨°rum en el qual parlem d'arquitectura i urbanisme des d'aquesta visi¨® territorial tan dispar i en la qual aquestes dues Espanyes es trobin, perqu¨¨ s¨®n dues realitats territorials que sovint es donen l'esquena: des de l'Espanya plena no es veuen les problem¨¤tiques de la buida, i des de la buida, de vegades es t¨¦ una idea distorsionada de la plena.

EUGENI. S'han presentat 581 projectes que ens ofereixen un panorama fant¨¤stic del que s'ha fet en els ¨²ltims tres anys, amb una diversitat de plantejaments important. El contingut promet.