La maduresa de Colau

Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecci¨®. En les formes, l'alcaldessa ha eclipsat l'activista social, encara que en la seva gesti¨® abundin aquests principis que l'han convertit en una primera edil peculiar. S¨®n passos cap a la maduresa pol¨ªtica. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls ¨CBarcelona pel Canvi¨C van ser un primer esgla¨® perqu¨¨ Colau assum¨ªs que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i tamb¨¦ transaccionar sense trair-se a un mateix. L'expulsi¨® del PSC de l'Executiu municipal el novembre del 2017 ¨Cel mandat anterior¨C pel seu suport a l'aplicaci¨® de l'article 155 a Catalunya va ser un est¨¨ril exercici purista de Colau . La hist¨°ria s'ha encarregat de mostrar ¨Cindependentistes inclosos¨C que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement b¨¦. Hi ha discrep¨¤ncies l¨°giques, per¨° res a veure amb el que ha passat, i amena?a de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.

En aquests dos anys, una de les estrat¨¨gia que ha continuat desenvolupant l'equip de Colau ha estat la construcci¨® d'una ciutat vivible. La limitaci¨® de la circulaci¨® de vehicles a motor i la conquesta de la sostenibilitat s¨®n a l'agenda de les capitals europees principals, excepte Madrid. En s¨®n exemples Anne Hidalgo a Par¨ªs, Sadiq Khan a Londres o Michael M¨¹ller a Berl¨ªn. En aquest terreny, plena homologaci¨® europea.

En aquest mandat, Colau ha arraconat l'equival¨¨ncia entre propietari i enemic. L'alcaldessa ha apr¨¨s que les complicitats requereixen acords amplis. Hi ha serrells solts, com en l'urbanisme t¨¤ctic, aplicat a nombroses ciutats. Per econ¨°mic, defensable i reversible que sigui, quan una part dels experts el considera infantil, matusser i multicolor ¨¦s que ha faltat consens o m¨¤ esquerra.

Urbanisme a part, en per¨ªodes durs i ¨¨poques de crisi ¨Cla recent pand¨¨mia n¡¯¨¦s un paradigma excel¡¤lent¨C ¨¦s quan els qui ostenten el poder ha de mostrar la seva sensibilitat cap als m¨¦s vulnerables. Persones que perden l'habitatge, ciutadans a qui es tallen els subministraments energ¨¨tics, joves que no tenen acc¨¦s a un habitatge. Per a ells, les pol¨ªtiques practicades a Barcelona s¨®n importants: inversi¨® p¨²blica en habitatge (l'Ajuntament est¨¤ construint o ja ha constru?t 2.300 pisos p¨²blics); informaci¨® i protecci¨® sobre talls de subministraments (Punts d'Assessorament Energ¨¨tic); i acompanyament i recerca de soluci¨® en els desnonaments (Servei d'Informaci¨® i Mediaci¨® Municipal).

L'acci¨® pol¨ªtica de Colau ha comportat una cascada de querelles i den¨²ncies davant de la just¨ªcia. Ser d'esquerres no est¨¤ de moda ni a les urnes en els tribunals. El Govern municipal ha pogut comprovar que severa que ¨¦s la interpretaci¨® de la legalitat quan toca els interessos dels poders realment existents. Un exemple paradigm¨¤tic ¨¦s com la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem de novembre del 2019 perqu¨¨ Aig¨¹es de Barcelona fos gestora del cicle integral de l'aigua fins a l'any 2047 en l'¨¤rea metropolitana va ser una clatellada a les pretensions de municipalitzaci¨®. Durant aquest mandat Colau ha constatat que qui actua pol¨ªticament s'ha d'atenir a les conseq¨¹¨¨ncies. Agbar, preocupada pel possible dispendi de l'erari, ha denunciat davant del Tribunal de Comptes els enc¨¤rrecs realitzats per l'Ajuntament a entitats socials perqu¨¨ fessin informes sobre la municipalitzaci¨® de l'aigua. Les empreses adjudicat¨¤ries de la Generalitat que ¨Camb AGBAR i les seves filials al capdavant¨C van greixar entre el 2008 i el 2013 la maquin¨¤ria de la fundaci¨® Catdem, de Converg¨¨ncia, amb 7,1 milions d'euros troben intolerable que un ajuntament pagui 875.000 euros a entitats que poden arribar a amena?ar els seus interessos. Al front penal, Colau ha xocat amb Advocats Catalans per la Constituci¨®, una associaci¨® que acusa l'alcaldessa de ¡°desviar fons p¨²blics¡± a col¡¤lectius amb els quals ella o els seus regidors van tenir vincles anteriorment a arribar al c¨¤rrec. Un total d'1,2 milions d'euros s'ha emportat l'Observatori DESC, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) l'Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica i Enginyers sense Fronteres, entitats que tenen el com¨² denominador d'oposar-se o evidenciar les arbitrarietats de fons voltor o les grans el¨¨ctriques.

El balan? d'aquests dos anys de govern de Colau ¨¦s una bona mostra de l'afany i les dificultats d'una administraci¨® per revertir situacions injustes. ?s una lluita tan necess¨¤ria com incompresa per part de l'electorat, que moltes vegades valora la vistositat de l'embolcall per sobre del desllu?t contingut de l'acci¨® pol¨ªtica.