El retorn de Francesc Tosquelles

Torna per fi el psiquiatra Francesc Tosquelles (Reus, 1912 ¨C Granges d¡¯?lt, 1994), inspirador en terres franceses de la psicoter¨¤pia institucional, referent i est¨ªmul necessaris en el camp de la salut mental de car¨¤cter p¨²blic. Curar les institucions (Arc¨¤dia) ¨¦s el resultat de la ingent recerca de Joana Mas¨®, que apropa el lector interessat, sigui professional o no, a la seva figura i el seu llegat. Un rep¨¤s des dels anys de la rep¨²blica, la guerra, l¡¯exili i de tot un m¨®n escamotejat entre nosaltres molt m¨¦s que a Fran?a, tot i que tamb¨¦ all¨¤ el doctor Tosquelles encara s¡¯ha de copsar a fons. Una situaci¨® que contribuir¨¤ a remeiar la imminent edici¨® francesa d¡¯aquest llibre.

Tosquelles es va proposar, ja als anys trenta del segle passat, fer el que calgu¨¦s per curar les mateixes institucions psiqui¨¤triques, una tasca que avui podria transcendir al m¨®n institucional de conjunt. No li va interessar mai la psicoan¨¤lisi privada, el seu cam¨ª era psicoanalitzar l¡¯hospital i en bona mesura ho va aconseguir, almenys durant els anys a Saint-Alban. Una de les seves apostes va ser defugir sovint la titulitis per escollir els cuidadors dels pacients, i anar a buscar els qui provenien d¡¯oficis amb experi¨¨ncia de tracte hum¨¤. Ho havia comprovat en la guerra del 36. En una guerra es pot experimentar molt, acostumava a dir, i ¨¦s el que va fer, que els soldats embogits no fossin traslladats sin¨® que es poguessin refer al mateix lloc del trauma. Va contractar prostitutes i les va fer infermeres, i li va sortir b¨¦. ?s clar que una guerra ¨¦s una situaci¨® extrema i ¨¦s clar que avui les normatives per accedir a aquests oficis m¨¨dics no s¨®n precisament tosquellianes, per¨° alguna cosa de la seva experi¨¨ncia terap¨¨utica segurament continua sent ¨°ptima. Extrapolar-ho a tota mena d¡¯institucions no seria insensat. La pand¨¨mia supura.

Hi ha alguna cosa en un psiqui¨¤tric que fa emmalaltir (m¨¦s) els pacients, familiars, cuidadors i els mateixos terapeutes. Per a Tosquelles aquestes institucions han d¡¯estar obertes als llocs que les acullen. Ell mateix ho va fer al manicomi privat (el Pere Matas de la seva Reus natal, on va comen?ar molt aviat la pr¨¤ctica terap¨¨utica), a l¡¯hospital de campanya (a Sari?ena i a Guadalajara, durant la guerra), al camp de refugiats (a Setfonts) i a l¡¯hospital psiqui¨¤tric p¨²blic (a Saint-Alban, on va exercir de manera m¨¦s sostinguda). Si s¨®n institucions obertes, alguna cosa pot millorar per a tothom. Amb l¡¯ajuda de la literatura i de l¡¯art, amb artesania i cinema dom¨¨stic i tota creaci¨® sense altres exig¨¨ncies que donar l¡¯oportunitat a la persona alienada d¡¯aconseguir expressar-se. ?s el recorregut que tra?a aquest llibre altament recomanable.

Per moltes raons, cal llegir aquest llibre. Una ¨¦s la mateixa personalitat de Tosquelles, que no es posava mai per sobre de ning¨² ni de res. Si hi parlaves (el vaig tractar poc per¨° el seu record no m¡¯ha abandonat mai) el seu humor et desconcertava i potser t¡¯obria camins a l¨°giques que no t¡¯hauries perm¨¨s abans. Parlava amb els seus pacients un franc¨¨s macarr¨°nic a prop¨°sit. ¡°Sempre he tingut la teoria que un psiquiatre, per ser bon psiquiatre, havia de ser estranger o fer veure que era estranger. Per exemple, ¨¦s una coqueteria ¨Cno ¨¦s una coqueteria¨C que jo parli malament el franc¨¨s. Aleshores cal que el malalt, fins i tot l¡¯individu normal, que no m¡¯ent¨¦n, faci un cert esfor? per comprendre. Han de traduir¡±. La ferida que cadasc¨² porta amb ell mateix permet comunicar el pacient i el terapeuta, segons Tosquelles.

Catalanista marxista, del POUM, coneixedor de la psicoan¨¤lisi des de la inf¨¤ncia, interessat sempre en la poesia com a via d¡¯acc¨¦s a la ment i als seus racons, Tosquelles va con¨¨ixer durant la guerra a Fran?a i en els primers anys de l¡¯exili uns quants poetes que es van refugiar amb ell a Saint-Alban o el van visitar, entre ells ?luard i Artaud i el pintor Dubuffet de l¡¯art brut, i va fer imprimir all¨¤ el que seria la primera edici¨® de la tesi del despr¨¦s influent Jacques Lacan. Va escriure m¨¦s tard sobre el gran poema de Gabriel Ferrater In memoriam. S¨®n algunes de les medalles que els seus admiradors hem penjat al doctor Tosquelles per emfasitzar el seu llegat, que de fet ¨¦s molt m¨¦s extraordinari. Podem resseguir-lo en aquest llibre prec¨ªs i documentat, que inclou nombrosos textos seus i entrevistes amb ell, no sempre f¨¤cils de transcriure (el cap sempre li anava a mil per hora) ni el seu franc¨¨s de traduir (se n¡¯ha ocupat Adri¨¤ Pujol, i suposo que ha suat tinta i satisfacci¨®). Per fi, a l¡¯abast, el doctor Tosquelles.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural