L¡¯¡®¨¦tat profond¡¯ contraataca

Si l¡¯estat profund espanyol ja ¨¦s d¡¯aqu¨ª t¡¯espero, no vull ni imaginar-me com deu ser el franc¨¨s. Un mes i escaig ha trigat el Conseil constitutionnel a tombar l¡¯anomenada llei Molac, que suposava un gir en la consideraci¨® de la diversitat ling¨¹¨ªstica a Fran?a, i que inclo?a mesures in¨¨dites com ara la inclusi¨® de l¡¯educaci¨® immersiva en llengua regional dins el sistema p¨²blic o la possibilitat de fer servir grafies no franceses en els registres civils. Curiosament, quan un grup de diputats del partit de Macron hi va presentar recurs servint-se del secretisme i esgotant el termini (una manera molt subtil d¡¯evitar que l¡¯opini¨® p¨²blica se¡¯ls llanc¨¦s al damunt abans d¡¯hora), el pron¨°stic era que el constitucional s¡¯hi estaria dos anys, a decidir alguna cosa. Doncs b¨¦, es veu que els estats profunds prou que s¡¯espavilen quan els interessa, i aquest cop la decisi¨® ha estat r¨¤pida. El resultat: fora l¡¯opci¨® immersiva de l¡¯ensenyament i fora les grafies no franceses dels registres. Ja s¡¯ha fet fam¨®s el menut Fa?ch, el nen bret¨® que no pot tenir registrat el seu nom com cal.

M¨¢s informaci¨®n

M¨¦s catal¨¤ a Perpiny¨¤ que a Fraga

Fran?a, parlar i ser

L¡¯optimisme que alguns predic¨¤vem arran de la promulgaci¨® de la llei era prou fundat veient el marge d¡¯aprovaci¨® que havia tingut la norma a l¡¯Assemblea Nacional: 247 vots a favor i 76 en contra, i sobretot, per la sensaci¨® que alguna cosa havia canviat i que Fran?a estava en cam¨ª de deixar de ser la piconadora de diversitat ling¨¹¨ªstica que sempre ha estat. Sabem que despr¨¦s de la Revoluci¨®, i gr¨¤cies a l¡¯anomenat informe Gr¨¦goire (per dir-ho aix¨ª, el primer estudi socioling¨¹¨ªstic de la hist¨°ria, pensat per ¡°anihilar els patois i universalitzar l¡¯¨²s de la llengua francesa¡±), nom¨¦s un 20% de francesos eren parlants de franc¨¨s, que un 40% podien seguir-hi una conversa i que un altre 40% no entenien un borrall. ?s clar que avui dia tothom parla franc¨¨s, per¨° les lleng¨¹es regionals veuen cada cop m¨¦s retallat el seu espai: els tres milions de parlants d¡¯altres lleng¨¹es es corresponen nom¨¦s al 4,5% de la poblaci¨® actual.

Ja hi ha hagut veus cr¨ªtiques que han assenyalat Macron per la jugada. D¡¯una banda, el president va endarrerir al m¨¤xim la publicaci¨® de la llei promulgada per l¡¯Assemblea Nacional (t¨¦ quinze dies de termini per fer-ho) a fi que el seu ministre d¡¯Educaci¨® Jean-Michel Blanquer busqu¨¦s els suports parlamentaris suficients per presentar el recurs al constitucional; de l¡¯altra, i en contra del que li demanaven veus destacades (per exemple, el president del Consell Regional de la Bretanya, el socialista Lo?g Chesnais-Girard, que li reclamava que fes ¨²s de la prerrogativa presidencial de retornar una llei a l¡¯Assemblea per tornar-la a debatre), va trigar nom¨¦s dos dies a publicar la llei un cop sabut el dictamen del constitucional. ?s evident que perqu¨¨ s¡¯activi l¡¯estat profund ¨¦s fonamental tenir-ne el control dels temps.

S¡¯accepta l¡¯ensenyament ¡®de¡¯?les lleng¨¹es regionals perqu¨¨ s¨®n cosa petita, entranyable, per¨° no ¡®en¡¯ ?les lleng¨¹es regionals, perqu¨¨ aix¨° equivaldria a donar-los funcions nom¨¦s atribu?bles al franc¨¨s

L¡¯actitud de Macron potser no ¨¦s tan estranya si veiem tant les seves pr¨°pies declaracions com l¡¯argument central de la sent¨¨ncia. Deia Macron en campanya electoral a C¨°rsega:¡°Fran?a t¨¦ tot de lleng¨¹es que han de poder viure dins la Rep¨²blica, sense amena?ar en cap moment la llengua francesa per¨° fent vibrar la nostra riquesa i la nostra diversitat¡±. I ¨¦s exactament aix¨° el que ha decidit el Conseil: prendre l¡¯article 2 de la constituci¨® (¡°La llengua de la Rep¨²blica ¨¦s el franc¨¨s¡±) per davant del 75.1 (¡°Les lleng¨¹es regionals pertanyen al patrimoni de Fran?a¡±) i determinar que l¡¯ensenyament immersiu en catal¨¤, cors o bret¨® ¨¦s una amena?a per a la Rep¨²blica. S¡¯accepta doncs l¡¯ensenyament de les lleng¨¹es regionals perqu¨¨ s¨®n cosa petita, entranyable, per¨° no en les lleng¨¹es regionals, perqu¨¨ aix¨° equivaldria a donar-los funcions nom¨¦s atribu?bles al franc¨¨s.La resposta no s¡¯ha fet esperar i es presenta com una esmena a la totalitat. De seguida que es va con¨¨ixer la sent¨¨ncia, el diputat promotor de la llei, el bret¨® Paul Molac, va fer p¨²blic un comunicat instant directament el president de la Rep¨²blica a presentar una reforma de l¡¯article 2, amb l¡¯argument que ¡°si el Consell constitucional invalida un m¨¨tode reconegut pels seus excel¡¤lents resultats escolars, no ¨¦s pas el m¨¨tode pedag¨°gic el que cal canviar, sin¨® la Constituci¨®¡±. I ja tenim convocades manifestacions a tots els territoris amb llengua pr¨°pia per dissabte 29 de maig, tamb¨¦ a Perpiny¨¤. Que trontolli doncs l¡¯¨¦tat profond.