¡®Reyes de la noche¡¯, periodisme esportiu

Reyes de la noche (Movistar+) ha revoltat els col¡¤legues que van treballar amb Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa i Jos¨¦ Ram¨®n de la Morena, que no reconeixen la caricatura que en fa dels personatges i neguen m¨¦s d¡¯un episodi de xantatge informatiu, maltractaments i trepitjades als companys o masclisme desvergonyit. Els autors s¡¯han protegit advertint a cada cap¨ªtol que els protagonistes no tenen res a veure amb cap personatge real, per¨° salvada cautelarment alguna possible acci¨® judicial, tothom reconeix els dos periodistes en el fil b¨¤sic de Reyes de la noche: la batalla fero? per l¡¯audi¨¨ncia.

Si no hi hagu¨¦s la farisaica maniobra referencial (¨¦s la hist¨°ria, per¨° no l¡¯¨¦s, de Garc¨ªa i de De la Morena), estar¨ªem davant d¡¯una com¨¨dia, rocambolesca per definici¨®, sobre ambicions i periodisme amoral. I les com¨¨dies tenen un punt d¡¯exageraci¨® i d¡¯acidesa. Si prescindim de suposar que volen estar explicant qu¨¨ va ser de veritat la r¨¤dio esportiva d¡¯una ¨¨poca, la s¨¨rie seria un entreteniment on els protagonistes, particularment un, tenen una mal¨ªcia descarada. Espl¨¨ndids Javier Guti¨¦rrez i Miki Esparb¨¦. Curiosament, treuen Jes¨²s Gil amb nom i cognoms. Aquest no els fa por?

Tampoc estar¨ªem davant de la primera vegada que el cinema es riu de Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa. Manuel G¨®mez Pereira ho va fer, amb for?a mala tra?a, al seu film Todos los hombres sois iguales, on Resines fa d¡¯un locutor esportiu que assassina l¡¯esposa i que al camp t¨¦ la particular textura vocal del locutor. En fa imitaci¨®.

A Filmin hi coincideix una s¨¨rie noruega, Match, de cap¨ªtols breus on dos periodistes esportius (narrador i analista) comenten la vida quotidiana del protagonista. S¨®n all¨ª on ¨¦s ell, ja sigui en una festa o amb una novieta. La broma se sustenta en la ret¨°rica de determinades cr¨°niques radiof¨°niques. S¨®n perip¨¨cies banals (no recordar el nom de la xicota amb qui ha passat la nit i les estrat¨¨gies per endevinar-lo) retransmeses des d¡¯una cabina al lloc dels fets i amb la mateixa angoixa que una final de la Champions, on els locutors poden anar a favor del seu equip sense amagar-se. El noi, en aquest cas. Match ¨¦s una brometa sense dolenteria.

No ¨¦s la primera vegada que es fa servir la peculiaritat narrativa de les retransmissions: Woody Allen, a Bananas, va fitxar una llegenda del periodisme esportiu, Howard Coisell, per fer el seguiment radiof¨°nic d¡¯un assassinat pol¨ªtic com un partit de boxa. Aquesta tonalitat la va fer servir Gonzalo Su¨¢rez per explicar Hamlet.

Jorge M. Reverte ja va escriure que, en els esports, hi ha una benevol¨¨ncia amb el periodisme de trinxera que seria menys admissible en la cr¨°nica pol¨ªtica. ?s clar que Reverte, mort aquest mar?, ho va escriure el 2002. No s¨¦ si diria el mateix ara de la informaci¨® pol¨ªtica d¡¯alguns que han perdut tota prud¨¨ncia, ni que sigui escenogr¨¤fica.

Per¨° els periodistes esportius ja hi estan fets, que el cinema els maltracti. Poques vegades veus, com a Ocho hombres (John Sayles), que un reporter d¡¯aquesta disciplina digui ¡°estic orgull¨®s de ser periodista¡±. I amb ra¨®. Som el 1919 i ha denunciat suborns a l¡¯equip de futbol americ¨¤ de Chicago. Va ser una hist¨°ria vertadera.

Igual que quasi tothom es veu capa? d¡¯opinar amb convicci¨® sobre la millor t¨¤ctica per al seu equip, la ficci¨® ha oblidat que hi ha un periodisme esportiu il¡¤lustrat, amb enorme saviesa narrativa, valent i... gens amic de la martingala i la traveta. D¡¯aix¨° tamb¨¦ en podria sortir una s¨¨rie.?