L¡¯espai de la intimitat

Aquestes l¨ªnies no tenen una obra d¡¯arquitectura que les motivi sin¨® una pel¡¤l¨ªcula, Nomadland, i el seu origen ¨¦s la q¨¹esti¨® de la intimitat i la cara m¨¦s subjectiva dels llocs on vivim, els que esdevenen espais pr¨°piament dits amb la nostra pres¨¨ncia. Resulta impossible veure aquest al¡¤legat de Chlo¨¦ Zhao i no adonar-se de la pres¨¨ncia del t¨¤ndem que formem amb el lloc on vivim. A l¡¯inici del film la protagonista afirma: ¡°No, I¡¯m not homeless. I¡¯m just houseless¡± (¡°No, no soc una rodamon. Nom¨¦s estic sense casa¡±). Sense casa no ¨¦s el mateix que sense llar.

Les paraules s¨®n pronunciades per alg¨² que ha hagut de deixar el lloc on vivia en tota la seva magnitud, el poble, la f¨¤brica on treballava, la casa i tamb¨¦ la seva vida en morir el seu marit. Tot. Aquest lloc, Empire al film, estava conformat per cases unifamiliars de cobertes inclinades i jard¨ª posterior, ara substitu?t per una camioneta Ford Econoline del 2001 blanca, aparcada en descampats al costat d¡¯altres n¨°mades com la protagonista. Les reunions que celebren aquests n¨°mades fan pensar en la comunitat d¡¯un edifici inexistent, i ens duu a recordar una exposici¨® de fa poc al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes, Viure altrament, que reunia exemples actuals d¡¯edificis d¡¯habitatges fruit de processos cooperatius. Segons alguns dels textos, l¡¯habitatge passa a ser l¡¯edifici sencer, el que inclou els espais comuns, mentre que les cases pr¨°piament dites eren batejades com a espais privatius.

La camioneta, que la protagonista transforma en una autocaravana, exhibeix la seva capacitat de transformar qualsevol lloc all¨¤ on s¡¯aparca al desplegar i obrir les portes. Hem pensat prou en aquesta habitabilitat b¨¤sica que percebem als voltats dels cotxes aturats amb les portes obertes i gent instal¡¤lada al seu voltant, a les ¨¤rees de servei i de descans o vora les carreteres, als estacionaments p¨²blics o als p¨¤rquings dels centres comercials o als dels pol¨ªgons industrials els diumenges? Uns espais habitables que s¡¯ajuden alguns cops de tendals, catifes i ordin¨¤ries cadires plegables de platja, de les d¡¯alumini i teles sint¨¨tiques a ratlles. Llocs transformats en espais que existeixen tan sols per la voluntat decidida de persones com la protagonista i que potser s¨®n m¨¦s a prop d¡¯una casa que d¡¯un habitatge buit.

Ens apropiem dels espais per poder dir que vivim all¨¤. Transformem els llocs amb l¡¯ajut d¡¯operacions que deixen com a perfectes in¨²tils i pedants molts dissenyadors i col¡¤legues meus. En el cas que ens ocupa, construint un interior per a la camioneta que resolgui on guardar les coses (les b¨¤siques i essencials), els tresors: vaixelles que s¨®n records de la vida que ens acompanyen, uns particulars mobles per poder seure, improvisar una cuina, arreglar-se o jeure. Un interior revestit i arreglat per procurar una intimitat que la camioneta, igual que l¡¯habitatge acabat de construir, no ens pot donar.

Aquestes operacions na?fs, fetes per gent corrent, sense gaires coneixements i significativament sense haver-se de dibuixar pr¨¨viament, estan regides per una voluntat, un impuls, de cercar un espai propi i ¨ªntim, com el del Joseph Brodsky adolescent a l¡¯habitaci¨® compartida amb els pares. Un espai vital que descriu amb precisi¨® i cert orgull a l¡¯assaig A una habitaci¨® i mitja, quan explica com a?lla un llit en un rac¨® amb prestatgeries i armaris (un d¡¯ells, dotat amb un fons practicable per poder entrar al seu secret lebensraum, com l¡¯anomena) i aix¨ª procurar-se la intimitat necess¨¤ria per rebre a les seves amigues. L¡¯interiorista per necessitat en qu¨¨ es transforma Brodsky per tenir intimitat en una habitaci¨® i mitja de poc m¨¦s de 40 m2 en una komunalka sovi¨¨tica de Sant Petersburg ressona a l¡¯interior d¡¯aquesta camioneta. El poder¨®s desig d¡¯intimitat.