Desastres ¨ªntims

Amb la seva primera dona, Siri von Essen, una actriu sense aptitud, tot va anar malament des del principi. La situaci¨® econ¨°mica era p¨¨ssima i ning¨² acceptava les peces teatrals de Strindberg. Decebut, va substituir la ficci¨® per la hist¨°ria, per¨° no es va trigar a demostrar el seu poc rigor cient¨ªfic. Aleshores (era el 1883) Strindberg i la seva dona van comen?ar un periple per Europa de sis anys. Van canviar vint-i-dues vegades de casa, i, mentre la relaci¨® s¡¯anava deteriorant, Strindberg va tenir temps per descobrir que el feminisme tamb¨¦ podia ser un conflicte personal: Siri no era nom¨¦s la seva dona, sin¨® tamb¨¦ la Dona, un blanc on disparava amor i odi, rancor i mesquinesa, desig i f¨¤stic, la gelosia exacerbada. A partir d¡¯un proc¨¦s judicial en contra seva, Strindberg va creure que tothom el perseguia, delirava, i Siri va voler internar-lo en un manicomi. D¡¯aquest per¨ªode s¨®n El fill de la criada, narraci¨® virulenta dels anys de la inf¨¤ncia i l¡¯adolesc¨¨ncia, i Defensa d¡¯un boig, retrat extravagant i ferotge de la vida amb la seva dona. El 1892, amb quinze anys de matrimoni, es divorcien.

A Berl¨ªn ¡ªla culpa i la nost¨¤lgia l¡¯havien enfonsat en una etapa improductiva¡ª, Strindberg va con¨¨ixer Frida Uhl. Des del principi, el matrimoni va anar malament. La seva situaci¨® econ¨°mica era p¨¨ssima i ella, espont¨¤nia, inconstant i vint-i-tres anys m¨¦s jove que ell, tant el podia calmar com exasperar. Com un substitut de la literatura, Strindberg va iniciar-se en els secrets de l¡¯alqu¨ªmia, per¨° l¡¯¨¨xit inesperat de La senyoreta J¨²lia el va dur a Par¨ªs, i de seguida va sorprendre prometent que seria capa? de fabricar or. Uhl va retrobar-se amb ell, per¨° aviat va tornar-se¡¯n i no el va veure mai m¨¦s, ni quan es van divorciar el 1897.

A Par¨ªs, Strindberg va constatar el frac¨¤s de les seves aspiracions alquimistes, va viure en una pobresa extrema, enfonsat en un m¨®n de persecucions malignes: es pensava que els seus enemics volien assassinar-lo amb desc¨¤rregues el¨¨ctriques. De nou a Estocolm, a casa d¡¯un metge amic, llegeix Swedenborg i es conven? que tothom habita en un infern: ¨¦s l¡¯¨¨poca d¡¯Inferno, relat esgarrif¨®s de la seva crisi i que li va permetre el sanejament de la seva economia. Per¨° el 1900 va con¨¨ixer l¡¯actriu Harriet Bosse, que interpretava el paper femen¨ª d¡¯El cam¨ª de Damasc, un retrat transparent d¡¯Uhl. Es van casar l¡¯any seg¨¹ent, i tot va anar malament: va ser una relaci¨® marcada per les baralles i les disputes i per unes fugides i unes reconciliacions que nom¨¦s excitaven i desestabilitzaven encara m¨¦s el seu desequilibri. Es f¨¤cil estar d¡¯acord amb el que deia Kafka: ¡°Em trobo m¨¦s b¨¦ perqu¨¨ he llegit Strindberg... No l¡¯he llegit per llegir-lo, sin¨® per arraulir-me contra el seu pit... Aquesta f¨²ria, aquestes p¨¤gines aconseguides gr¨¤cies a la for?a d¡¯uns cops de puny!¡±. ?s trist, per¨° els lectors s¨®n feli?os gr¨¤cies els desastres ¨ªntims dels escriptors.