Aigua i sab¨®

Tinc una amiga que ha perdut el combat contra dues indec¨¨ncies: la del tabac i la dels renecs. Tanmateix, si b¨¦ ha estat setmanes sense portar-se cap cigarret als llavis, no ha pogut passar ni un sol dia sense renegar. Sempre hi ha un moment millor per deixar de parlar brut. Sempre troba una paraula gruixuda que li sembla m¨¦s precisa per a l¡¯adjectivaci¨®, algun renec que sintetitza m¨¤gicament l¡¯estat d¡¯¨¤nim o la deriva existencial d¡¯un dia concret (de m*rda) o de la (p*ta) vida en general.

Els eufemismes, a m¨¦s, nom¨¦s fan que allargar-li el neguit verbal quan necessita, des del m¨¦s essencial d¡¯ella mateixa, ser fidel a l¡¯emoci¨®, i aix¨° ho fa trobant mots que li facin sistema amb l¡¯experi¨¨ncia. Els eufemismes s¨®n com pegats o xiclets de nicotina, succedanis nets d¡¯un mal millor. La defenso: si vol dir collons per qu¨¨ hauria de dir culleres? Que l¡¯acostaran m¨¦s, les culleres, a la dreta del pare? Ni les paraulotes la duran a l¡¯infern ni les parauletes l¡¯eximiran de culpa. Al contrari, les parauletes la converteixen en un Flanders (el pobre ve¨ª d¡¯Els Simpson), un d¡¯aquests que van pel m¨®n pixant col¨°nia no, colonieta.

Per¨° la meva amiga s¡¯ha vist obligada a fer un pensament. Veureu: havien passat la nit acompanyats de la simf¨°nica d¡¯un gat que tossia ¡ªs¨ª, quan els nens dormen, els gats de casa li tussen i, quan paren de tossir, els nens es desperten: la gent petita d¡¯aquella casa t¨¦ les noses comunicants¡ª. Per¨° quan el sol despuntava, tots quatre ¡ªgat, nen, nena i noses¡ª s¡¯han adormit enmig de la parella. Ell li acaronava els cabells i les criatures respiraven fondo, el gat tamb¨¦. Llavors ha detectat que aquell era un moment per recordar, de la mena d¡¯instants que si se sumessin en un lapse temporal continuat, els farien rebentar de felicitat. ¡°No es pot suportar l¡¯¨¨xtasi durant gaire temps. El nostre cervell no est¨¤ preparat per a aix¨°¡±, m¡¯ha comentat. Per¨° l¡¯ha viscut, llavors. I volia que all¨° dur¨¦s per sempre, per¨° no. Segons m¨¦s tard, el despertador ha sonat i ha despertat les criatures, el gat, les noses i la malparlada de la meva amiga: ¡ªFill de p*ta! ¡ªmentre rebotia l¡¯aparell contra la tauleta. ¡ªFill de p*ta! ¡ªha repetit, la petita. ¡ªFill de p*ta! ¡ªvocalitzava l¡¯infant¨®, creient haver ent¨¨s com es deia aquell objecte.

Ara la feina ¨¦s ben seva. D¡¯ensenyar-los que all¨° no ¨¦s un fill de p*ta amb propietat, que ¨¦s un despertador, i que no t¨¦ maldat. Ara la feina ¨¦s ben seva. I de l¡¯aigua i el sab¨® i el fregall contra la llengua i de mastegar xiclets, molts xiclets mentolats. Ha dit que no sap si ho aconseguir¨¤, per¨° que li sembla que haur¨¤ d¡¯intentar parlar una mica m¨¦s b¨¦. Ho far¨¤ pels seus fills, perqu¨¨ no costa una merdeta i perqu¨¨ queda de culleres.