Els indults, quin tr¨¤ngol per al Govern de S¨¢nchez!

Poques q¨¹estions jur¨ªdiques estan suscitant tant inter¨¨s com els eventuals indults als dirigents secessionistes condemnats pel delicte de sedici¨® i que compleixen penes elevades de pres¨®. ?s m¨¦s, aquest ser¨¤ un tema estrella per controvertit i vidri¨®s quan el Govern espanyol s'hi pronunci?.

Les sol¡¤licituds d'indult, necess¨¤ries per activar el procediment, les han presentat tercers. La sala penal del Tribunal Suprem ha donat tr¨¤mit d'al¡¤legacions als condemnats sobre les peticions formulades a favor seu, un tr¨¤mit que, excepte dos d'ells, no han complimentat.

L'exercici del dret de gr¨¤cia ¨¦s un acte discrecional del Govern, per¨° ha de seguir un procediment que s'ha de materialitzar en un expedient en el qual s'especifiquin ¡°les raons de just¨ªcia, equitat o utilitat p¨²blica¡± en les quals basa la seva decisi¨® de concedir o denegar l'indult.

La jurisprud¨¨ncia contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha fixat la necessitat d'especificar aquestes raons, a fi d'assegurar que no es dona cap sup¨°sit d'arbitrarietat en la decisi¨®.

Arribem al moll de la q¨¹esti¨®. Si el Govern espanyol concedeix els indults ¨Ci sembla que ho far¨¤¨C, com els justificar¨¤? Una justificaci¨®, a m¨¦s de necess¨¤ria, doblement imprescindible perqu¨¨ un ampli espectre de l'opini¨® p¨²blica desaprova la concessi¨® i perqu¨¨ tres partits de l'oposici¨® parlament¨¤ria (PP, Vox i Ciutadans) han anunciat que recorreran contra la decisi¨® d'indultar ¨Cque no ¨¦s revisable jurisdiccionalment, per¨° s¨ª que ho ¨¦s el procediment¨C i al¡¤legaran que no es donen les ¡°raons¡± que justifiquin la concessi¨®.

En un dur informe desfavorable de desembre del 2020, els fiscals de sala del Tribunal Suprem rebaten ¡°raons¡± com que la pena sigui desproporcionada o que una conveni¨¨ncia social i pol¨ªtica ¨Cuna extensi¨® de la ¡°utilitat p¨²blica¡±¨C converteixi en innecessari o inconvenient el compliment de la pena.

Recentment, el Tribunal Constitucional, per majoria del ple, ha avalat que Jordi Turull i Josep Rull van cometre un delicte de sedici¨® i que les penes han estat proporcionades.

I el Tribunal Suprem en el seu informe, preceptiu per¨° no vinculant, acaba de negar la proced¨¨ncia jur¨ªdica dels indults amb s¨°lids fonaments, considerant que les penes s¨®n proporcionades a la gravetat del delicte i que els condemnats no nom¨¦s no se'n penedeixen, sin¨® que han manifestat en diferents ocasions la seva voluntat de reincidir.

La contund¨¨ncia jur¨ªdica d'aquest informe complica al Govern la justificaci¨® argumental de la concessi¨®, que nom¨¦s podr¨¤ apel¡¤lar a poderoses raons de conveni¨¨ncia social i pol¨ªtica.

Realment, la q¨¹esti¨® dels indults posa en un comprom¨ªs el Govern de S¨¢nchez. Si els concedeix, se li tirar¨¤ a sobre la dreta al Congr¨¦s i tindr¨¤ una oposici¨® sonora en determinats mitjans i al carrer. Si els denega, perdr¨¤ part dels suports del bloc d'investidura, de manera que s'obriria la via d'una moci¨® de censura del PP o la molt probable via de for?ar una convocat¨°ria anticipada d'eleccions.

Sense oblidar que la concessi¨® dels indults, obviant (en aquest assumpte tan delicat) els informes desfavorables i la posici¨® del Tribunal Constitucional, podria interpretar-se com un greuge al poder judicial i una erosi¨® del prestigi del Tribunal Suprem en el sup¨°sit de la demanda contra Espanya, que, presumiblement, els condemnats presentaran davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

La recerca merit¨°ria d'un alleujament de la situaci¨® emocional i pol¨ªtica de Catalunya tindr¨¤ un cost elevat per a la coalici¨® del Govern d'Espanya. I si, malgrat la probabilitat del cost, es conced¨ªs l'indult (nom¨¦s parcial, perqu¨¨ ¨¦s desfavorable l'informe del Tribunal Suprem, i probablement condicionat) ¨Cque no satisfar¨¤ els beneficiaris i l'infravaloraran davant dels seus seguidors¨C, caldria apreciar llavors la determinaci¨® pacificadora del Govern, aix¨ª com la seva voluntat d'esgotar la legislatura.

Les alternatives als indults s¨®n comptades i tamb¨¦ problem¨¤tiques: una amnistia (constitucionalment dubtosa i ¨¨ticament inacceptable per a molts, ja que suposaria que no van cometre cap delicte ni van fer cap mal social); la reforma del Codi Penal per redefinir (a la baixa) el delicte de sedici¨® i les penes que comporta, la qual cosa beneficiaria els condemnats, i el compliment ¨ªntegre de les penes amb els beneficis penitenciaris que els corresponguin.

Cal assenyalar que els condemnats no han ajudat gens al fet que es pugui atenuar la seva situaci¨® penal, sin¨® tot el contrari. Tenen una estrat¨¨gia nihilista: menyspreen els indults i presumeixen cont¨ªnuament de la seva contum¨¤cia i de la seva deslegitimaci¨® de l'Estat democr¨¤tic de dret, i encara que ara siguin nom¨¦s paraules s¨®n pertorbadores emocionalment i socialment.

Jordi Garcia-Petit ¨¦s doctor en Dret