El keny¨¤ KMRU va inaugurar el festival multidisciplinari Etnosc¨°pic a la bas¨ªlica de Santa Maria del Mar

La bas¨ªlica de Santa Maria del Mar plena. Com si fos una missa, tothom mirava cap a l'altar major. Per¨° no hi havia un capell¨¤, sin¨® un senyor, se sabia, no es veia, cobert per una caputxa, sense llum, pell negra sense concessions. Assegut davant una taula folrada de vermell Pentecosta, trastejava aparells que b¨¦ podrien obrir portes de p¨¤rquing remotament. Il¡¤luminats els fustos de les columnes del presbiteri, l'espectacle, la llum m¨¦s bonica, es filtrava per la rosassa situada a l'esquena de la nau central. Per¨° tothom mirava on res no s'havia de veure. Milers d'anys d'escenari no s'obliden per un detall menor, a m¨¦s de la incomoditat de girar el coll. S'inaugurava amb el concert de KMRU, aix¨ª s'anomena l'artista encaputxat, Etnosc¨°pic, un festival que pret¨¦n explorar les realitats socials i culturals del m¨®n foragitant la mirada ex¨°tica. No ¨¦s l'¨²nica mirada que haur¨ªem de revisar.

El fil¨°leg nigeri¨¤ Abiola Irele diu ¡°la m¨²sica africana ser¨¤ tal el dia en qu¨¨ renunci? a aquesta imatge que la condemna a ser l'etern bressol dels tambors i els ritmes fren¨¨tics i miri cap enfora¡±. El keni¨¤ KMRU ho fa. Va desplegar la seva m¨²sica ambient amb la parsim¨°nia l¨ªquida de l'aleteig d'una manta gegant, succeint-se capes de so superposades en qu¨¨ coincidien sons anal¨°gics, potser ¨°rgans, enregistraments de camp, veus i sorolls t¨¨nues que en conjunt pujaven i baixaven d'intensitat com una marea digital. De la mateixa manera, la nit anava filtrant-se en paral¡¤lel per les vidrieres, com una projecci¨® compassada, de manera que de la policromia inicial del capvespre va passar lentament al blau que dominava ja de nit els ulls de la bas¨ªlica m¨¦s allunyats de terra, all¨¤ on la il¡¤luminaci¨® artificial del carrer no arribava. Al final la rosassa era nom¨¦s nervadura p¨¨tria, ressaltada per la llavors dominant llum artificial del recinte, que b¨¦ podria haver estat a les fosques, com la Mar Bella quan van actuar Daft Punk. Bell¨ªssim l'espectacle, boniqu¨ªssima la m¨²sica, espiritualitat sense d¨¦us banyant un recinte en qu¨¨ no hi havia c¨¤stig, penit¨¨ncia ni perd¨®, nom¨¦s fr¨¤gil quietud en inapreciable moviment.

Etnosc¨°pic troba part de les seves arrels en aquest joc de sentits. Festival multidisciplinari que s'est¨¦n fins diumenge mitjan?ant xerrades, instal¡¤lacions i concerts amb epicentre al Museu Etnol¨°gic, anima a repensar les nostres consideracions sobre el que ¨¦s diferent. Un exemple el brinda la instal¡¤laci¨® d'Irene Visa, Una Audioguia Possible, en qu¨¨ un bol de la cultura Edo del Ben¨ªn ¨¦s en realitat un paraig¨¹er d'Oviedo, un pergam¨ª et¨ªop resulta ser fill de l'avorriment d'un estudiant que va conjuminar les seves il¡¤lustracions a l'esquena de l'instructor i les botes de vi que pengen sobre la barra de la taverna El Xampanyet s¨®n coixins inflables que els pastors utilitzaven per a la migdiada i que es venen embossades perqu¨¨ als turistes els repel¡¤leix l'olor a la pell d'animal amb qu¨¨ estan fetes. ?s veritat la veritat?, qu¨¨ ¨¦s un objecte fora del seu context?, ens cola gols la nostra credulitat?, per qu¨¨ som tan tossuts que mirem on no hi ha res? Preguntes d'un festival que potser no espera respostes. Caminar sense esperar l'arribada.