Mor Enrique Badosa, poeta i editor, als 94 anys

Joan Margarit deia de la poesia d'Enrique Badosa que era ¡°un paravent llumin¨®s i transl¨²cid a trav¨¦s del qual s'endevina un m¨®n d'ombres, una solitud que busca la pau en l'horror del propi coneixement¡±. Amb prou feines tres mesos despr¨¦s de la seva mort ha transcendit avui, als 94 anys, la del seu amic i col¡¤lega poeta, traductor, editor i periodista, a la seva ciutat natal, Barcelona, membre cronol¨°gic d'una Generaci¨® dels 50 a la qual, refractari a qualsevol encasellament, no es va adscriure mai, de la mateixa manera que va estar allunyat de l'Escola de Barcelona, amb la qual tampoc va acabar compartint ¡°ni postulats est¨¨tics ni pol¨ªtics¡±, aclaria, amant sempre de la seva independ¨¨ncia.

La traject¨°ria de Badosa, llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, va arrencar amb una primerenca i ingent tasca de periodista cultural, ja a la m¨ªtica revista Laye, per¨° especialment al rotatiu El Noticiero Universal i les cap?aleres Destino i El Ciervo, entre d'altres, aix¨ª com tamb¨¦ al diari Abc. M¨¢s all¨¢ del tiempo (1956) va ser el seu primer poemari, prologat per J.V. Foix, poeta que tot just cinc anys despr¨¦s ell mateix traduiria al castell¨¤, en una de les comeses en les quals es bolcaria amb tant afany com encert. Havia fet el mateix el 1956 amb l'obra de Salvador Espriu i tamb¨¦ ho faria amb antologies de la l¨ªrica medieval catalana, en una de les tasques m¨¦s fruct¨ªferes i rigoroses que s'han donat en la cultura democr¨¤tica espanyola de transvasament entre les dues lleng¨¹es po¨¨tiques.

Bona part d'aquesta tasca la va desenvolupar en una altra de les fites de la seva traject¨°ria vital, la d'editor, portant les regnes, com a director que va ser de l'¨¤rea de literatura espanyola de Plaza & Jan¨¦s, de dues col¡¤leccions hist¨°riques: Selecciones de Poes¨ªa Espa?ola i Selecciones de Poes¨ªa Universal, aquesta segona creada per ell mateix amb una altra figura simb¨°lica de l'edici¨®, Mario Lacruz. Entre els anys 1960 i 1980, en la primera de les s¨¨ries va publicar m¨¦s de 80 t¨ªtols, que es van fer un lloc notable a les universitats espanyoles i als departaments d'estudis hisp¨¤nics de l'estranger. Aqu¨ª, sota una classificaci¨® t¨¤cita entre poetes ja consagrats abans del 1936, els exiliats i els contemporanis, va publicar molta obra d'autors catalans i gallecs tradu?ts al castell¨¤. Que algunes s'acabessin reeditant el va portar a desmentir un dels t¨°pics del gremi: ¡°No ¨¦s cert que no es venguin les traduccions de poesia d'altres lleng¨¹es espanyoles al castell¨¤¡±, argumentava amb n¨²mero.

Aquesta intensa feina d'editor no li va impedir una notable producci¨® po¨¨tica, que va superar la vintena de t¨ªtols i el cord¨® umbilical dels quals sempre va ser la poesia com a mitj¨¤ de coneixement i autoconeixement. I, a m¨¦s, amb un delicat equilibri entre els aspectes formals i el contingut, si b¨¦ la cr¨ªtica sostenia que pesava m¨¦s el primer. ¡°La meva poesia no est¨¤ m¨¦s compromesa amb el fons que amb la forma perqu¨¨ tot poema exigeix, sempre, el doble assoliment entre l'¨¤mbit est¨¨tic i el conceptual¡±, solia defensar-se qui va transitar sovint tamb¨¦ per la poesia de regust sat¨ªric.

Versos en Salamina

Una bona prova de la recerca d'aquest equilibri seria un dels seus t¨ªtols majors, Mapa de Grecia (1979), on la introspecci¨® ve a trav¨¦s del viatge. Tradu?t al grec, un poema del llibre, Salamina, est¨¤ gravat en un mon¨°lit que a la mateixa zona commemora la llegend¨¤ria batalla. Potser als ant¨ªpodes, per ser una poesia m¨¦s cr¨ªtica i social, se situa l'altre gran poemari seu, Epigramas convencionales (1989), amb el qual va obtenir els premis Francisco de Quevedo, el Ciutat de Barcelona d'aquell any. Tamb¨¦ seria reconegut amb el Fastenrath de la Reial Acad¨¨mia de la Llengua Espanyola. Trivium, aparegut el 2010, compendia bona part de la seva obra po¨¨tica, entre el 1956 i aquest mateix any.

Cinc llibres d'assajos, entre els quals Sine tradire, on va intentar explicar l'art de traduir sense trair l'autor, la qual cosa ell mateix havia practicat en 11 llibres de poetes en catal¨¤, llat¨ª, franc¨¨s i portugu¨¨s, completen el llegat de qui, entre altres reconeixements, havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2006) i va haver de rebutjar, per problemes de salut, la possibilitat d'entrar a la RAE.

A partir dels seus 80 anys, sempre ¡°liberal, ni socialista, ni comunista¡±, com li agradava posicionar-se, va escriure un altre llibre de reflexions po¨¨tiques, Ya cada d¨ªa es m¨¢s noche, sobre l'inexorable caminar cap a una mort que encara trigaria 14 anys m¨¦s i que, al final d'aquest trajecte, aspirava potser a veure complert el somni que ell mateix va plasmar en els versos finals del seu Parten¨®: ¡°nunca tantas palabras para saber la vida, / nunca tan protector, nunca tan cotidiano, / nunca tan erigido para todos nosotros¡±.