Espl¨¨ndida ¡®Mare of Easttown¡¯

No soc el primer ni, crec, el darrer, a dir que Mare of Easttown ¨¦s una filigrana d¡¯orfebre, treballada amb un microscopi, que el seu creador, Brad Ingelsby, fa anar amb intel¡¤lig¨¨ncia i sentiment. S¨®n set cap¨ªtols (HBO n'ha penjat el darrer aquesta setmana) absolutament recomanables. I segur que seria diferent si el paper protagonista no hagu¨¦s estat per a Kate Winslet, que tamb¨¦ n¡¯¨¦s la productora executiva. Una actriu que no amaga la maduresa ni la disfressa amb maquillatge. El su?cidi del fill ha ennuvolat l¡¯exist¨¨ncia de la policia Mare Sheehan (Kate Winslet) que camina com cansada per la petita poblaci¨® d¡¯Easttown, com tipa de la vida que li toca viure. La seva coixesa ¨¦s m¨¦s que una lesi¨® accidental, porta l¡¯¨¤nima molt carregada. I Winslet ens trasllada la seva fatiga emocional sense un bri d¡¯exageraci¨® en els gestos, sense declamacions antol¨°giques. Excepcional.

El fil argumental no t¨¦, aparentment, res de nou. A Easttown hi ha dues noies desaparegudes i acaben de trobar el cad¨¤ver d¡¯una tercera. El poble culpa Sheehan, m¨¦s o menys calladament, de no haver resolt els casos. De fet, el seu cap li posa un refor? vingut de fora. El cant¨® previsible de la hist¨°ria ¨¦s la filera de sospitosos que s¡¯investiguen. Perqu¨¨ la galeria sigui completa fins i tot hi ha un sacerdot traslladat de parr¨°quia per un cas d¡¯abusos sexuals. Algunes d¡¯aquestes hist¨°ries s¡¯abandonen quan ¨¦s evident que no hi ha cas. Per¨° d¡¯altres s¨®n apunts sobre un ecosistema ve?nal farcit d¡¯enganys, ranc¨²nies, silencis, pors, addiccions... Que un crim serveixi per fotografiar un ve?nat s¡¯ha vist m¨¦s d¡¯una vegada (Broadchurch, Safe, Happy Valley amb la gran Sarah Lancashire, El desorden que dejas...). A Mare of Easttown es fa sense estrid¨¨ncies, seguint la investigaci¨® de l¡¯angoixada Sheehan. Ella dona la textura inconfusible de la composici¨®.

I ¨¦s diferent, com ha subratllat la cr¨ªtica nord-americana des de fa un mes, perqu¨¨ el tema central no ¨¦s la investigaci¨® policial. Ho ¨¦s la maternitat. Tot i que hi ha una immolaci¨® masculina, la d¡¯un pare pel seu fill, el protagonisme ¨¦s de les dones i les seves relacions conjugals, familiars. Particularment les filials. Hi ha molt pocs homes a Easttown, escriu Megan Reynolds a Jezebel (un lloc web suposadament feminista, segons la seva pr¨°pia definici¨®). ?s com si tota la ciutat pogu¨¦s patir el dol ¡°de les mares a qui falten les seves filles i els fills d¡¯aquestes filles que, en abs¨¨ncia dels seus pares, acabaran heretant el trauma com a dret de primogenitura¡±. ¡°Estem tan acostumats a veure policies a la televisi¨® actuar, copejar el cap i creuar la l¨ªnia... Per¨° no estem acostumats a veure¡¯ls maternitzar la seva feina com ho fa la Mare, per b¨¦ i per mal¡±, escriu Sophie Gilbert a The Atlantic. I Doreen St F¨¦lix a The New Yorker insisteix: ¡°La meva aversi¨® al drama de policies no es va activar, ja que la professi¨® de la Mare funciona m¨¦s com una met¨¤fora d¡¯una maternitat desgastada¡±. Una dona amb una conducta que tampoc escapa de les ombres que enfosqueixen la ciutat. Fabrica una prova inculpat¨°ria perqu¨¨ la seva jove no li prengui la cust¨°dia del seu net. I ser¨¤ la mare de Sheehan qui li indicar¨¤ el cam¨ª per esbandir el sentiment de culpa pel su?cidi del seu fill i portar el dol sense castigar-se. De fet, Ingelsby ha explicat que volien acabar deixant al p¨²blic un sentiment d¡¯esperan?a sobre la comunitat d¡¯Easttown i sobre Sheehan. ¡°Espero que el final deixi l¡¯audi¨¨ncia pensant que la Mare estar¨¤ b¨¦¡±, ha dit. No calia tranquil¡¤litzar-nos. Ha fet prou deixant-nos una preciosa miniatura.