Al taller del mestre

Tot i que tenim const¨¤ncia de novel¡¤listes que han vingut al m¨®n (¨¦s a dir: que han publicat) amb totes les seves plomes, el bec i les urpes (i s¨®n incomptables els que, pobrets meus, no aconsegueixen sortir de l¡¯estat larval), la majoria d¡¯ells travessen una fase interessant¨ªssima: quan, ja descoberts els principals temes dels seus llibres i les seves t¨¨cniques favorites, encara no tenen un domini ni una consci¨¨ncia plens del seu abast. Una fase on l¡¯artista vetlla, com els antics cavallers, les seves armes. D¡¯aqu¨ª sorgeixen llibres que tenen una mica d¡¯esborrany (valuos¨ªssim), com quan en un museu ensopeguem amb un quadre juvenil on reconeixem, condensat i en estat embrionari, els tra?os distintius del futur mestre.

PANDORA
Henry James
Traducci¨® de?Xavier P¨¤mies?
Viena
120 p¨¤gines. 14 euros

Pandora ocupa en la bibliografia de Henry James (Nova York, 1843- Londres, 1916) un paper preponderant dins aquesta fase (al costat de L¡¯americ¨¤); nouvelle d¡¯all¨° m¨¦s gaudible, planteja un dels temes m¨¦s estimats de James: la col¡¤lisi¨® entre Europa i els Estats Units. Encara que tamb¨¦ Oscar Wilde ho abord¨¦s (en la c¨¤ustica fantasia menor d¡¯El fantasma de Canterville), es podria dir que era un assumpte in¨¨dit: molts personatges de la literatura victoriana marxaven als Estats Units, o tornaven d¡¯all¨ª, per¨° els primers abandonaven la novel¡¤la per sempre m¨¦s i els segons aterraven embolicats d¡¯un passat enigm¨¤tic. L¡¯experi¨¨ncia del contrast quedava sostreta. James abordaria l¡¯assumpte amb una varietat, subtilesa i const¨¤ncia admirables, com a assumpte principal o secundari, des del vessant americ¨¤ o l¡¯europeu, com a exploraci¨® o retorn, fins al final de la seva carrera: l¡¯enigm¨¤tic El rac¨® feli?, on James imagina el retrobament de Spencer Brydon amb el seu propi fantasma alternatiu: l¡¯home que hauria pogut ser si s¡¯hagu¨¦s quedat a Nova York durant els trenta anys que va gastar a Europa.

En la literatura de col¡¤lisi¨® cultural de James, els europeus aporten estil, una quantitat sorprenent de vells objectes bells (inclosos els palaus decadents a mig cam¨ª entre la capsa de m¨²sica i el sarc¨°fag) i una sofisticaci¨®, refinada i un xic impotent, que tendeix a escorar-se cap a la mal¨ªcia. Els Estats Units proporcionen ingenu?tat, vigor, un deix de noblesa i les prodigioses ventades de diners conegudes com a ¡°fortunes¡±. Pandora pertany a una subesp¨¨cie de la literatura de col¡¤lisi¨® cultural: l¡¯examen d¡¯una dona lliure i independent, que es mou entre les anquilosades classes socials europees, valent-se del seu talent i del seu atractiu. La Henrietta Stackpole de Retrat d¡¯una dama seria un model m¨¦s reeixit del paper que interpreta aqu¨ª la Pandora de manera deliciosa, tot cal dir-ho.

Menys reeixit est¨¤ ¡°l¡¯europeu¡±: James comet l¡¯error de posar-li la disfressa d¡¯un arist¨°crata alemany (deixem per a un altre dia el paperot que la novel¡¤la anglosaxona, francesa o russa reserva als ¡°car¨¤cters germ¨¤nics¡±), Otto Vogelstein, un desconcertat tan perfecte que ens arrabassa bona part de la tensi¨® narrativa, dilu?da en la comicitat de la caricatura. La llum ¨¦s massa crua, veiem el taller, assistim a l¡¯assaig dels trucs. James aprendr¨¤ a moure¡¯s en una zona molt m¨¦s subtil, on els seus ambaixadors gaudeixen d¡¯una ment prou activa per comprendre fins i tot el que encara no entenen: la rica zona de penombra, d¡¯intriga cultural i moral on es desenvolupen les novel¡¤les de maduresa escrites per l¡¯home a qui els novel¡¤listes del futur anomenaran The Master: la consci¨¨ncia m¨¦s ¨¤mplia de la novel¡¤la occidental.