Carta a un vell escriptor

Amic meu, em dius que t¡¯hem comen?at a oblidar i que ni tan sols no hem esperat que et morissis. Mira-t¡¯ho aix¨ª: la comunicaci¨® ordin¨¤ria ¨¦s fren¨¨tica i conforma un riu irruent de paraules i d¡¯enunciats. Les mares als fills, els homenots a l¡¯¨¤gora, vinga frases, una enamorada al seu crush plat¨°nic. Als mercats de la Gr¨¨cia antiga i al de Calaf s¡¯hi han dit tantes coses com per niquelar el firmament sencer. No hem parat de proferir.

A Austr¨¤lia s¡¯han pronunciat moltes menys paraules que a l¡¯?frica, ¨¦s una afirmaci¨® estad¨ªstica, per¨° a tot arreu se n¡¯han escampat moltes. A Europa se n¡¯han expel¡¤lit com per encetar la capacitat auditiva del personal. Les Am¨¨riques tenen fama de ser plenes de borinots, i Eur¨¤sia menys, mes no se¡¯n salva. Per¨° com que el riu de la comunicaci¨® no brolla d¡¯una deu concreta, unilateral i distingible, raja a la babal¨¤ i, mentre raja, cada boca humana hi porta l¡¯aigua, el riu baixa que baixar¨¤s i en tot cas el que t¨¦ ¨¦s una desembocadura ¨²nica: la xerrameca mundial es desf¨¤ al mar del no-res, es liqua tot el que diem i direm, desapareix, per¨° a les maresmes hi queda alguna cosa al¡¤luvial, una mat¨¨ria singular, feta amb idea, la cosa liter¨¤ria.

Amic meu, malgrat el fatalisme del desgu¨¤s, i a pesar de produir-se amb les mateixes nanopart¨ªcules que la xerradissa terrenal, la literatura funda i la teva tamb¨¦ ha alimentat aquest fanguet meravell¨®s, carrolls feli?os de mots, flegmes verbals que cristal¡¤litzen, relats que perduren m¨¦s que les empescades dels dandis ¡ªaquells espantaocells engalavernats en perp¨¨tua gebrada del cor¡ª i s¨®n poemes, cantarelles, aventures, com¨¨dies i trag¨¨dies, deliris, llibres que han rom¨¤s, que reviscolem llegint i que, ens encisin o ens repugnin, admetrem que ens toquen la fibra.

Amic meu, la literatura no deixar¨¤ de produir-se, en ruta i en p¨°sit, per no dir que t¨¦ la potestat de sobreviure¡¯ns, surant al seu aiguamoix, disponible, la teva inclosa. La ll¨¤stima ¨¦s que la posteritat pantanosa l¡¯adjudiquem m¨¦s als escriptors que no pas a la seva obra, sabem m¨¦s coses d¡¯ells que d¡¯ella quan, abans de l¡¯entronitzaci¨® de l¡¯artista, el tema no el mortificava. La prova ¨¦s que disposem de la literatura sum¨¨ria i de cap escriptor sumeri acreditat a les nostres fileres actuals. Per tant, amic meu, escriptor vell que et planys perqu¨¨ no sent mort ja sents que ning¨² no et t¨¦ en compte, potser que t¡¯ho agafis pel costat que no crema: la teva obra et perviur¨¤ i tard o d¡¯hora alg¨² se¡¯n far¨¤ creus.