¡°Cicer¨® era el Donald Trump de l¡¯antiga Roma¡±

El festival Tarraco Viva ha tancat la seva XXIIIa edici¨® havent venent el 80% de les 10.000 entrades que van sortir a la venda. La mort de Juli C¨¨sar i la fi de la Rep¨²blica romana han estat els eixos centrals d'una edici¨® encara marcada pels efectes del coronavirus. Les jornades de divulgaci¨® de la hist¨°ria de l'antiga Roma van n¨¦ixer per donar suport la candidatura de T¨¤rraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO i, tot i el cam¨ª recorregut, dues d¨¨cades despr¨¦s encara estan en fase incipient, com revela el seu director, Mag¨ª Seritjol. "Tinc la sensaci¨® que no hem ni comen?at, els festivals potents d'Europa triguen 30 o 40 anys a consolidar-se".

Pregunta. La pand¨¨mia ha aportat alguna cosa positiva per repensar el Tarraco Viva?

Resposta. Hem descobert que hi ha eines que, ben utilitzades, s¨®n fant¨¤stiques. Els recursos digitals han demostrat que s¨®n molt v¨¤lids per divulgar la cultura, per¨° tamb¨¦ hem arribat a la conclusi¨® que la cultura ha de ser presencial, perqu¨¨ serveix per trobar-nos. Un festival ¨¦s com una missa, ¨¦s un ritual que aplega un conjunt de fidels, del g¨¨nere que sigui. En el cas del Tarraco Viva, ¨¦s punt de trobada de la gent a qui li agrada la hist¨°ria del m¨®n antic.

P. Queda gent a qui interessi la hist¨°ria?

R. I tant, cada vegada m¨¦s. Per¨° tamb¨¦ dep¨¨n de nosaltres, de com siguem capa?os d'explicar-la.

P. I, per fer-ho b¨¦, els v¨ªdeos i l'streaming ¨¦s millor deixar-los nom¨¦s per casos d'emerg¨¨ncia?

R. Sense aquests recursos, l'any passat no haur¨ªem tingut festival, per¨° a l'edici¨® d'enguany hem mantingut quasi un 40% de producci¨® digital. Fins i tot hem projectat un documental sobre l'assassinat del C¨¨sar, plantejat com si fos una investigaci¨® policial.

P. El programa Crims en ¨¨poca romana?

R. Per¨° sense caure en la morbositat. Hem intentat centrar-nos en el rerefons de la hist¨°ria, explicar que tot plegat va ser una lluita pel poder econ¨°mic. A C¨¨sar el maten perqu¨¨ hi havia una lluita per la redistribuci¨® de la riquesa. En poc m¨¦s d'un segle, Roma passa de ser una ciutat del centre d'It¨¤lia, perif¨¨rica del nucli de poder, que estava a Orient, a convertir-se en un Imperi del Mediterrani. Tota la fortuna que va arribar a Roma no es repartia, sin¨® que anava a mans dels qui controlaven el Senat, una part petita de la poblaci¨®.

P. Rep¨²blica, tensions pol¨ªtiques, repartiment de la riquesa... Parla de Roma o de la Catalunya del segle XXI?

A l'edici¨® d'enguany hem mantingut quasi un 40% de producci¨® digital. Fins i tot hem projectat un documental sobre l'assassinat del C¨¨sar

R. Dona peu a fer una interpretaci¨® m¨¦s global. Les crisis, si s¨®n econ¨°miques, se superen. Les que v¨¦nen provocades per desgr¨¤cies naturals, tamb¨¦. Per¨° les crisis pol¨ªtiques s¨®n m¨¦s dif¨ªcils de superar, perqu¨¨ sempre obeeixen a causes molt m¨¦s profundes i estan condicionades per la por. Arist¨°til deia que la difer¨¨ncia entre tenir democr¨¤cia o no est¨¤ en ser ric o pobre.

P. La mort de Juli C¨¨sar ¨¦s el fet m¨¦s medi¨¤tic de l'antiga Roma?

R. Segurament, s¨ª. Una part del festival estava dedicada a explicar quina petjada ha deixat en la cultura occidental aquella mort. Hi ha un llegat enorme. Si ens fixem en el rebombori pol¨ªtic que hi ha hagut a Madrid, amb Ayuso i companyia, veurem com tots els titulars feien refer¨¨ncia als idus de mar?. La petjada romana ¨¦s brutal, en molts sentits. Per exemple, Donald Trump t¨¦ un equivalent rom¨¤: Cicer¨®. Era molt m¨¦s il¡¤lustrat que Trump, per¨° era com si estigu¨¦s tuitejant tot el dia. Es feia un tip d'escriure cartes i ho criticava tot. Ell va transmetre que el desordre i els aldarulls els provocava una insurrecci¨® popular, la plebs sordida. I s'ha mantingut aquesta idea al llarg dels anys, perqu¨¨ la imatge que ens fem de la plebs romana ¨¦s la d'una gent que bramava a l'amfiteatre i que nom¨¦s pensava en el sexe, en menjar i beure. I ¨¦s fals, sense els moviments populars romans i sense les lluites per millorar les condicions de vida de la gent no hi hauria hagut ciutats italianes lliures al Renaixement, ni Revoluci¨® Americana ni tampoc Revoluci¨® Francesa.

P. T¨¤rraco tenia un paper rellevant a l'Imperi?

R. No, tenia un paper absolutament secundari. Tarragona va esdevenir capital de prov¨ªncia, per¨° era una ciutat d'Occident. A Hisp¨¤nia, els ¨²nics llocs potents, on hi havia una estructura urbana consolidada, era la prov¨ªncia B¨¨tica, la que actualment coneixem com a Andalusia.

P. I la Tarragona d'avui mant¨¦ el paper secundari o la ciutat s'ha sabut reivindicar?

R. Totes les ciutats del Mediterrani poden dir que s¨®n hist¨°riques. Quan August va arribar a T¨¤rraco, la ciutat ja tenia m¨¦s anys que l'actual Chicago.

P. Tarraco Viva es presenta com el festival d'hist¨°ria romana de Tarragona, com si fos un esdeveniment local. ?s falta d'ambici¨® o ¨¦s perqu¨¨ tot el que no passa a Barcelona ¨¦s com si no pass¨¦s?

R. El festival no ¨¦s meu, ¨¦s de l'Ajuntament. Jo penso que, dins del seu g¨¨nere, ¨¦s el festival m¨¦s important d'Europa. Per¨° negar la realitat seria est¨²pid, Barcelona sempre ha sigut punta de llan?a i representa una ¨¤rea urbana on viu la meitat de la poblaci¨® del pa¨ªs.

P. El fet d'organitzar-se fora de la capital fa que quedin eclipsades iniciatives culturals potents com el Temporada Alta, l'Strenes i el Tarraco Viva?

R. No. Jo crec que els principals responsables del que ens passa som nosaltres mateixos. ?s molt miserable pensar que el ve¨ª viu millor que jo i que tot el que em passa ¨¦s per culpa seva. Amb el Tarraco Viva no hem volgut usar el patrimoni com una excusa per a un altre objectiu, com podria ser generar visites tur¨ªstiques o reactivar el comer?. Hem volgut acostar-nos al patrimoni des de la hist¨°ria acad¨¨mica.

P. Per¨° la carta de presentaci¨® del festival detalla que els objectius s¨®n divulgar la hist¨°ria i ser un pol d'atracci¨® tur¨ªstica.

R. El turisme ens envolta, tant si ho volem com si no, el turisme hi ¨¦s. Jo sempre dic que, si vols turisme de qualitat, t'has d'oblidar del turisme. Sembla una contradicci¨®, per¨° per turisme de qualitat em refereixo al visitant que ¨¦s respectu¨®s i que est¨¤ disposat a pagar un preu per all¨° que visita.

P. Des del sector cultural sovint fan aquesta cr¨ªtica del model tur¨ªstic, per¨° els festivals reben subvencions p¨²bliques i els hotelers i restauradors s'han de buscar la vida com poden.

R. Com que no reben subvencions? La publicitat del turisme qui la paga? Que jo s¨¤piga, no la paga el sector privat, sin¨® les administracions p¨²bliques. El sector privat que no es queixi, perqu¨¨ es beneficia de campanyes p¨²bliques de creaci¨® de producte tur¨ªstic, de la promoci¨® d'uns recursos naturals i patrimonials que s¨®n de tothom. I la cultura no ¨¦s economia, per¨° t¨¦ repercussions econ¨°miques.

P. Hi ha cultura bona i cultura dolenta?

R. Hi ha visions bones i visions dolentes. Per exemple, Hitler tenia una visi¨®. Era nefasta, per¨° en tenia una. La cultura dolenta seria aquella que exclou, que posa barreres i frena el talent.