Tramvies sense palla

En un pa¨ªs que abusa de la Hist¨°ria amb maj¨²scula, declarant qualsevol esdeveniment com a hist¨°ric, s¡¯agraeixen llibres que contextualitzin b¨¦ els moments que s¨ª que van suposar una inflexi¨® i n¡¯expliquin la hist¨°ria, amb min¨²scules i sense renunciar a les notes a final de volum. Aix¨° ¨¦s el que ha fet l¡¯historiador Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962) amb La vaga dels tramvies. Vilanova aprofundeix el coneixement existent sobre la protesta ciutadana contra les tarifes del transport p¨²blic que l¡¯1 de mar? de 1951 va trasbalsar Barcelona i va esdevenir fita clau en la lluita contra el franquisme. M¨¦s enll¨¤ de reblar l¡¯estudi can¨°nic de F¨¨lix Fan¨¦s i de citar testimonis coneguts (Hilari Raguer, Joan Revent¨®s, Maurici Serrahima, Alexandre Cirici, Joan Oliver...), Vilanova, recolzat en les aportacions acad¨¨miques de Gemma Ramos i Michael Richards, amplia el focus de la protesta prestant atenci¨® al context que la va propiciar i a la vaga general amb qu¨¨ va culminar.

LA VAGA DELS TRAMVIES
Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Rosa dels Vents
339 p¨¤gines

18,90 euros

El<CS8.8> cap¨ªtol central ¨¦s ric per recopilaci¨® descriptiva (obra escrita, testimonis i recull documental) del boicot als tramvies programat per l¡¯1 de mar?. Una protesta que, en la pr¨¤ctica, va comen?ar al febrer entre octavilles i pedrades i va acabar el 6 de mar? amb la vict¨°ria popular de la supressi¨® de l¡¯increment tarifari (de 50 a 70 c¨¨ntims de pesseta) que, com a greuge comparatiu amb els bitllets m¨¦s barats dels tramvies de Madrid, havia enc¨¨s els ¨¤nims. Per¨° l¡¯inter¨¨s rau en el cap¨ªtol introductori i en els dos finals, incl¨°s l¡¯ep¨ªleg sobre el paper sobrevingut dels comunistes en la protesta.

A l¡¯estil de Jaume Fabre en la seva tesi sobre la Barcelona de 1939 Els que es van quedar, Vilanova buida la premsa de l¡¯¨¨poca i usa dades i testimonis per contextualitzar la prec¨¤ria situaci¨® de postguerra: el racionament i els talls de llum pervivien (i la mala fama de Tranv¨ªas de Barcelona SA, denunciada period¨ªsticament i social, era v¨¤lvula de distracci¨® d¡¯altres pen¨²ries) en una Barcelona obrera de 1951 en la qual el r¨¨gim, immers en batalletes de sal¨® entre la classe pol¨ªtica, burgesa i intel¡¤lectual, no va saber veure qu¨¨ li venia al damunt. Aquell 1 de mar? va ser com el 15-M que el 2011 va sorprendre tothom i que no s¡¯ent¨¦n sense el treball de sapa d¡¯activistes i l¡¯esperit de protesta social acumulat per la crisi econ¨°mica pr¨¨via.

?s tamb¨¦ en aquesta an¨¤lisi de context on rau la clau dels cap¨ªtols finals sobre la vaga general del 12 de mar? de 1951, convocada en una assemblea del Sindicat Vertical que als falangistes se¡¯ls va descontrolar i l¡¯¨¨xit de la qual va sorprendre i preocupar al franquisme encara m¨¦s que el boicot dels tramvies, fins al punt d¡¯haver de desplegar la Infanteria de Marina a Barcelona. Vilanova ¨¦s sincer i no amaga el buit historiogr¨¤fic que no ha resolt: ¡°Qui hi havia darrere les vagues? Qui les havia organitzat? Qu¨¨ es podia deduir d¡¯un fenomen tan extraordinari? Eren les preguntes que no es van poder contestar en aquells moments ni immediatament despr¨¦s, i que continuen sense tenir respostes gaire precises¡±.

D¡¯aquell moment, el relat de la mem¨°ria en sol recordar el greuge tarifari amb Madrid; el car¨¤cter interclassista d¡¯una protesta que va aplegar estudiants, catalanistes, vells anarquistes i nous falangistes; el partit del Bar?a d¡¯un diumenge pluj¨®s al qual tothom va anar a peu, o les ironies sobre la vedet Carmen del Lirio i el governador civil Eduardo Baeza, que va perdre el c¨¤rrec, igual que l¡¯alcalde Jos¨¦ Mar¨ªa Albert. En canvi, destriat el gra de la palla, el m¨¦s rellevant per a la hist¨°ria ¨¦s el que ja va apuntar Sebastian Balfour a La dictadura, los trabajadores y la ciudad i que tamb¨¦ recull Vilanova: la vaga de tramvies, impulsada per la JOC i l¡¯HOAC, va marcar l¡¯inici d¡¯una alian?a t¨¤cita antifranquista entre l¡¯obrerisme cat¨°lic i els comunistes del PSUC, va suposar un punt d¡¯inflexi¨® en la protesta social a Barcelona i va propiciar el renaixement del moviment obrer concretat amb la creaci¨® de Comissions Obreres (1964).