Imaginaris nacionals

Les dues temporades de Crims que s¡¯han em¨¨s han suscitat reaccions de tota mena: des de l¡¯entusiasme incondicional del fandom fins a les mirades m¨¦s reticents, que hi troben escabrositat, manca de perspectiva de g¨¨nere o cert sensacionalisme. A banda de totes aquestes lectures i usos de la s¨¨rie de Carles Porta, em sembla que una de les seves aportacions m¨¦s importants ¨¦s la de compensar una hipertr¨°fia esclatant d¡¯imaginari nord-americ¨¤, que sembla ostentar el monopoli de l¡¯assassinat en s¨¨rie, la viol¨¨ncia escabrosa, la corruptela policial i els judicis dubtosos.

Aquesta hipertr¨°fia no ¨¦s exclusiva del crim de no-ficci¨®; els qui ens vam criar als vuitanta, i a qualsevol que li interessi Brian de Palma, recordar¨¤ The Untouchables (1987), la pel¡¤liculassa sobre els enfrontaments sanguinaris entre Al Capone i Elliot Ness durant la llei seca. La pel¡¤l¨ªcula t¨¦ escenes ic¨°niques (el carret del beb¨¨ que cau eisenstenianament per l¡¯escala de l¡¯estaci¨® de tren de Chicago mentre uns i altres es pentinen a trets) i tots els personatges s¨®n memorables i estimables. L¡¯¨¨xit de la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s un exemple de la capacitat indeturable que t¨¦ la maquin¨¤ria americana d¡¯exportar imaginari nacional, i que despla?a la resta d¡¯imaginaris, que no tenen al darrere una ind¨²stria i una economia ni remotament comparables. Penso, per exemple, en el pistolerisme d¡¯aqu¨ª Barcelona, tamb¨¦ de vora 1920, i que, malgrat la proximitat, la brutalitat i el potencial per a una narrativa igualment memorable, no ha trobat la manera de representar-se. O no de fer-ho amb carasses com la d¡¯en Costner o en Connery, que eren el glamur sexi de l¡¯¨¨poca. Passa una mica m¨¦s amb els drames judicials: sabem perfectament com funciona un judici ianqui, i esperem els protesto! del defensor i les manipulacions fiscals sobre els dotze membres dels jurats, per¨° no tenim gaire idea, primer, que el nostre sistema judicial funciona de tota una altra manera, i segon, en qu¨¨ consisteix aquesta altra manera.

Aquest car¨¤cter imperialista de la representaci¨® ¨¦s encara m¨¦s evident quan pensem en temes d¡¯inter¨¨s local en oposici¨® a temes d¡¯inter¨¨s, entre cometes, universal. El crim americ¨¤ se suposa que ens interessa a tots, mentre que el crim catal¨¤ nom¨¦s interessa als catalans. Ras i curt, la universalitat ¨¦s de qui se la pot permetre, sigui perqu¨¨ ¨¦s capa? d¡¯imposar-se com a c¨¤non, sigui perqu¨¨ pot ocupar imaginaris tirant d¡¯ind¨²stria. Per aix¨° penso que hi ha alguna cosa important en la construcci¨® d¡¯un true crime nostrat, no tant per la identificaci¨® simple de saber que aix¨° aqu¨ª tamb¨¦ passa, sin¨® perqu¨¨ suposa un petit combat, una petita resist¨¨ncia, a aquesta arrog¨¤ncia imperial i esborradora de les F¨¤briques dels Somnis, que sempre s¨®n somnis d¡¯altres.