Casa amb piscina

Als estius de principis dels 2000, els nens d¡¯urbanitzacions i piscines resultaven, d¡¯alguna manera, els guanyadors. A la fam¨ªlia, o al barri, qui havia progressat prou, o suficient, sovint marxava de la ciutat, s¡¯hipotecava en una unifamiliar amb piscina i el seu relat passava a formar part de les biografies d¡¯¨¨xit familiar. Hi havia urbanitzacions de luxe, de classe mitjana o de classe treballadora aspiracional, per¨° a la pr¨¤ctica el fet de viure all¨¤, inscrits en aquests espais a?llats, operava quasi de manera indistinta en uns i altres: qui no era classe mitjana definitivament s¡¯ho creia. La il¡¤lusi¨® de la classe mitjana ¡ªque ara ja assumim que va ser poc m¨¦s que un miratge¡ª es formulava amb tota la seva gr¨¤cia i encants en aquests models d¡¯habitatges. Un tipus d¡¯habitatges constru?ts, sobretot, entre finals dels noranta i la primera d¨¨cada dels 2000 com a alternativa a les vulgars i poc higi¨¨niques ciutats, una resposta tamb¨¦ als edificis brutalistes del desarrollismodels seixanta i setanta.

La fugida del rusc s¡¯havia de fer de forma ordenada: parella estable, cotxe particular i criatures petites, o de cam¨ª. La fam¨ªlia, com a ens, aspirava a una est¨¨tica de tranquil¡¤litat i de bon gust. Al llibre La Espa?a de las piscinas (Arpa), de Jorge Dioni, es desenvolupa una an¨¤lisi en profunditat i encert sobre els PAUers, ¨¦s a dir, les persones que van anar-se¡¯n a viure a aquestes noves ¨¤rees urbanes, i les repercussions antropol¨°giques d¡¯aquests enclavaments. L¡¯assaig no apunta cap a baix, als qui van comprar aquesta mena de somni americ¨¤, sin¨® a dalt. Les estrat¨¨gies urban¨ªstiques implementades a tot el territori, i que han servit per mercadejar amb el dret a l¡¯habitatge, no s¨®n una casualitat, sin¨® un model perfectament planificat i estretament arrelat en els fonaments del franquisme. La famosa cita de Jos¨¦ Luis Arrese, un dels principals t¨¨cnics de Franco: ¡°Volem un pa¨ªs de propietaris, no de proletaris¡±.

Arribats aqu¨ª, la segona pregunta ¨¦s qu¨¨ hi ha de dolent en una piscina. Dioni apunta causes interessants, com ara que la utopia era fallida perqu¨¨ no tenia en compte la quotidianitat, tal com diria l¡¯antrop¨°loga Jane Jacobs. La quotidianitat que fa possibles les interaccions, i el soroll, la col¡¤lectivitat. Els PAUers resulten ideologitzants perqu¨¨ promouen un esperit individualista i competitiu. El teixit ve?nal ¨¦s inexistent perqu¨¨ ni tan sols hi ha espais per fer-lo possible; la manca de serveis p¨²blics (o la seva implementaci¨® tardana) va acabar per fomentar un model basat en el transport i l¡¯asseguran?a privats i l¡¯escola concertada. La diferenciaci¨® i la segregaci¨® per la via de l¡¯habitatge i el nou estatus adquirit sovint van acompanyades del triomf de discursos m¨¦s conservadors que apel¡¤len a la seguretat i l¡¯estabilitat per mantenir ¡°tot all¨° que s¡¯ha aconseguit¡±. I tot aix¨° no ¨¦s una tara del sistema, recorda Dioni; de fet, ¨¦s el sistema funcionant a ple rendiment.