La Guerra Civil m¨¦s crua

Els cossos van per transport en com¨² a la Necr¨°polis; un furg¨® recull vint o trenta ta¨¹ts i els deixa en dip¨°sit. Cada dia s¡¯endarrereixen d¡¯enterraments i s¨®n ja cent i tants els que esperen torn. El empleats donen n¨²mero per dem¨¤ o dem¨¤ passat. Ara el croque-mort demana ¡ªintercanvi¡ª mig quilo de sab¨® o de sucre per a enterrar els morts. Fastig¨®s, infamant¡±.

Potser ¨¦s la pitjor de les privacions i de les cues: la dels cad¨¤vers. I, seguint la pauta moral interna amb la qual omple les seves llibretes de comptabilitat de Cr¨¦ditos & Docks de Barcelona, on treballa, amb tota cruesa ho deixa per escrit. Comptat i debatut, tampoc ho ha de llegir ning¨². I aix¨ª va fent, des del 18 d¡¯octubre de 1936 fins al 3 de gener de 1939, amb el detall m¨¦s petit de la vida quotidiana, de la pol¨ªtica que coneix b¨¦ i de la Barcelona d¡¯infantesa, tot cosit per una franquesa i una intel¡¤lig¨¨ncia que tallen com dalles, atributs del catal¨¤ m¨¦s brillant de la seva generaci¨®, com diu Eugeni Xammar. I ¨¦s dir molt, perqu¨¨ ¨¦s la generaci¨® de 1917: Nicolau d¡¯Olwer; Agust¨ª Calvet, Gaziel; Ferran Valls i Taberner; Jordi Rubi¨® i Balaguer; Carles Riba...

O sigui, que els papers que el prestigi¨®s economista, republic¨¤ catal¨¤ i lliberal de la vella Acci¨® Catalana i ex- director general de Comer? i Pol¨ªtica Agr¨¤ria de la Rep¨²blica, Manuel Revent¨®s, confeccion¨¤, i que ara ¡ªper la valentia de les netes Anna Moret¨® Revent¨®s i Laia Revent¨®s Rovira¡ª apareixen tal qual sota el t¨ªtol Diari de la Guerra i Barcelona viscuda (L¡¯Aven?), s¨®n un dels testimonis m¨¦s descarnats que ha donat el memorialisme catal¨¤ sobre la Guerra Civil.

¡°Una monstruosa injust¨ªcia dona als refugiats millor menjar que als que compren amb els seus diners¡±, anota

¡°Com que no escric pensant en l¡¯editor no em cal primfilar en mat¨¨ria de discreci¨®¡±, admet en unes notes a cor i cap oberts. Una introducci¨® de Borja de Riquer i els aclariments de Josep Maria Mu?oz donen m¨¦s pot¨¨ncia de focus a racons que la historiografia i la mem¨°ria havien deixat, com a molt, en penombra o repentinats.

Mis¨¨ria i enveja a la cua

¡°Ahir hi hagu¨¦ baralles amb morts i ferits per mor d¡¯uns carregaments de mongetes al Morrot, els vagons carregats i pagats per la conselleria de Prove?ments no arribaren al seu magatzem sin¨® que foren distribu?ts per la gent de la CNT. Les patrulles de control continuen ratziant a l¡¯atzar els posse?dors de 10 kgs. d¡¯arr¨°s o d¡¯un pernil sencer¡±. El 20 de gener de 1937 recull les obsessions de Revent¨®s: mis¨¨ria, informaci¨® que s¡¯amaga, impot¨¨ncia d¡¯una Generalitat incompetent amb els anarquistes.

Tamb¨¦ esmenta el primer mort per la policia en els disturbis en una cua pel pa el setembre. Com que d¡¯aix¨° en sap, parla d¡¯inflaci¨® (¡°es paguen 70 pessetes per una camisa que en valia 12; 120 per unes sabates de 30¡±) i que quan no s¨®n tres dies sense pa (octubre de 1937), no hi ha ja ni la llet reservada a nens i malalts ni tampoc carn, que reapareix en pot quan atraca algun vaixell rus o perqu¨¨ s¡¯estava fent malb¨¦ a les neveres per manca de llum fruit dels atacs feixistes a la l¨ªnia el¨¨ctrica del Noguera Pallaresa.

Cap el novembre de 1937, ja se sap que el diner no val res: la gent comen?a ¡°el foll desenganxar-se de la moneda¡± i ¡°es torna al troc perqu¨¨ no hi ha r¨¨dits¡±. S¨ª, ¡°tothom fa encant del m¨¦s estimat o ¨ªntim, surten llibres i porcellanes, antiguitats o joies a canviar-se per oli o per tabac¡±, constata l¡¯agost de 1938. L¡¯angoixa ¨¦s m¨¦s feridora quan el nano gran, Joan (futur l¨ªder del PSC), agafa la febre tifoide i tem no trobar antit¨¨rmics, desapareguts com ho ha fet de la roba ¡°el superflu de l¡¯home europeu: capell, corbata, guants. Tothom anava a la moscovita, homes sense gec, dones sense mitges, res de barrets¡±.

La mis¨¨ria material crida l¡¯espiritual i Revent¨®s apunta una cosa molt poc dita per pol¨ªticament incorrecta: la malfian?a pels cada cop m¨¦s forasters i refugiats que arriben. Els primes solen ser funcionaris de l¡¯Estat. ¡°Amics meus s¨®n amena?ats de desallotjar el pis en benefici de tal o qual ministeri o oficina¡± (novembre 1937). Ell mateix tindr¨¤ problemes amb els militars per no voler allotjar un funcionari de Just¨ªcia. ?s la punta de l¡¯iceberg d¡¯un problema profund: la sorda hostilitat entre el govern de la Generalitat i l¡¯estatal, la ¡°incompatibilitat de totes les hores greus entre castellans i catalans¡±, nervis en una societat ja tensada en qualsevol lloc: ¡°Baralles al tramvia, per una empenta o pas preferent, i en les quals la diversitat d¡¯idiomes enverina de seguida les q¨¹estions¡± (juliol, 1938).

El tema dels refugiats fa m¨¦s ang¨²nia, encara: la tesi estesa ¨¦s que ¡°serem m¨¦s a menjar menys¡±. I el tracte: ¡°Una monstruosa injust¨ªcia dona als refugiats millor menjar que als que compren amb els seus diners¡±. Per all¨° que escriu per a ell mateix i en calent, la desesperaci¨® als cinc mesos de guerra ja li fa dir: ¡°Les allaus de refugiados, dignes de ll¨¤stima, certament, per¨° tan bruts, miserables, cridaners i reptadors que la ll¨¤stima s¡¯esvaeix de seguida (al menys en mi, que poca cosa tinc de franciscanisme)¡±. I el desembre de 1937: ¡°Quan un pensa que tenim set-cents mil refugiats, el pitjoret d¡¯Ib¨¨ria, a les costelles i que aix¨° coincideix amb l¡¯autonomia...¡±.

Per la resta, la vida normal de tota guerra: des dels primers dies, ja es va quedar sense cotxe, com tots ¡°requisats per inexperts¡± i, per aix¨°, ¡°destru?ts a dotzenes¡±. ¡°Rostres aflaquits, cames inflades i retards en la dentici¨®¡± i ¡°brut¨ªcia, abandonament i vides trencades¡± a les cues. La casa del seu germ¨¤ Cinto (pneum¨°leg que acabar¨¤ amb els revoltats a Salamanca despr¨¦s de sortir de Barcelona amb el pretext d¡¯un fals congr¨¦s a Su?ssa), escorcollada: ¡°Els coberts de plata i la roba de casa, volaverunt¡± (abril 1937); la recollida oficial d¡¯or nom¨¦s comen?ar la guerra, que aplega tres milions de pessetes (¡°mis¨¨ria!¡±), passa el maig de 1938 a confiscaci¨® de les joies en els bancs, precedida d¡¯una recluta de ¡°cent mil? voluntaris?¡± que va ¡°p¨¨ssimament¡±.

¡°Els catalans tenim vocaci¨® de su?cides, no servim m¨¦s que per a la rebentada, l¡¯insult; aix¨° tots, de la Lliga a la FAI"

Hi ha tamb¨¦ la depuraci¨® a la rereguarda, representada per la pressi¨® del Servicio de Inteligencia Militar (SIM) instaurat per govern espanyol, que cau sobre ¡°milers¡± de persones: ¡°No deixen en pau ni una llar barcelonina¡±. I el que li faltava a ell, lector i o?dor d¡¯informaci¨® estrangera. ¡°Ara diuen que prenen els aparells de r¨¤dio (...) I no goses moure¡¯t perqu¨¨ s¨®n molts (40.000) els detinguts i ha comen?at la troballa sinistra de cad¨¤vers vora les carreteres¡± (20 d¡¯abril de 1938). La gent s¡¯acumula davant la llista dels morts que es penja a l¡¯Hospital Cl¨ªnic, en una ciutat saturada de ferits des del front d¡¯Arag¨® que ha reconvertit els hotels en hospitals i orfenats.

Per sota el balc¨® de casa (una torre a Angl¨ª, 35, escorcollada dos cops per patrulles de control) veu passar cada nit gent amb flassades que van a dormir al Tibidabo per evitar els bombardejos o que fugen cap a Vallvidrera. Per la resta, la fam¨ªlia fa com fa tothom: ¡°Tots reaccionem igual; m¨¦s hores de llit, aix¨ª no es gasta llum, ni es t¨¦ fred...¡±, reflecteix el 1938. Tampoc s¨®n dels que ho passen pitjor: els contactes fan que vagin rebent paquets de menjar de Perpiny¨¤ i de Su?ssa... El que molesta m¨¦s ¨¦s veure com s¡¯esfumen unes maneres de pensar i fer, com ¡°de casa a casa neix i creix l¡¯enveja, l¡¯odi, el malmirar-se perqu¨¨ l¡¯altre t¨¦ oli, sucre o llet i tu no!¡±. I per sobre d¡¯aix¨°, la fi d¡¯un m¨®n: ¡°Despr¨¨s de la FAI haurem de suportar la Falange Espa?ola. Tot contra l¡¯home europeu i lliure (...) En nom de qui, de qu¨¨, em prenen la poca vida i joventut, l¡¯educaci¨® dels fills?¡±.

Pol¨ªtics: tirans i lladres

Revent¨®s es considera ¡°el tipus promig de la nostra burgesia. La classe mitjana ¨¦s la important, la portadora dels valors morals i intel¡¤lectuals, l¡¯¨²nica que ha realitzat la llibertat¡±. I amb aquestes ulleres dissecciona la Guerra Civil. ¡°La revoluci¨® ¨¦s la fam¡±, sost¨¦ qui creu, com un sector notable del catalanisme (D¡¯Olwer, Francesc Camb¨®, Claudi Ametlla...), que les idees revolucion¨¤ries havien estat trasplantades a Catalunya pels immigrants. R¨¤pidament, es trobar¨¤ pensant que hi ha ¡°uns militars sediciosos que uns anarquistes analfabets i criminals han elevat a la categoria de reformadors pol¨ªtics¡±. Per¨° que ¡°per m¨¦s que ens vexin i ens persegueixin els anarquistes, per m¨¦s que ens forcin, no podem caure de l¡¯altre costat¡±. Ell escolta Radio Salamanca: ¡°Quanta imbecil¡¤litat, tan rodona i acabada¡±. S¨®n ¡°mots buits, pronunciados que no saben ni guanyar¡±. El cansament de la guerra deixar¨¤ petja: si b¨¦ no vol ¡°per combatre Franco erigir un altre Franco comunista o sindicalista¡±, respon a la presa republicana de Terol: ¡°Qu¨¨ se me¡¯n dona! Si amb els que guanyin no m¡¯hi podr¨¦ entendre!¡±.

En qualsevol cas, ¡°m¡¯han tret d¡¯aquest m¨®n uns homes pol¨ªtics injustos a qui no ¨¦s error dir tirans i lladres, que m¡¯han deixat per terra sense forces, per¨°, per major turment, amb plena consci¨¨ncia¡± (gener 1938). I com que est¨¤ tan preparat, no en troba ni un de bo, ni entre els seus: els discursos d¡¯Acci¨® Catalana i del seu estimat D¡¯Olwer s¨®n ¡°infinitament est¨¨rils¡± en un partit que ¡°fa olor d¡¯intel¡¤lectual documentat, per¨° estrany¡±. I, a sobre, es festeja amb Llu¨ªs Companys, a qui fa primer responsable de tot per ¡°plantejar el problema en lloc de pronunciamiento contra liberalisme, com a revoluci¨® anarquista contra revoluci¨® feixista¡±.

El ¡°pajaritu¡± (com bateja Companys molts cops i en diversos idiomes: v?gelein, ucellino...), el ¡°miserable personatge que avui ens presideix als catalans¡±, ¨¦s culpable d¡¯una Generalitat ¡°impotent i feble¡± davant els anarquistes, als quals ha armat, tot permeten tamb¨¦ la ¡°imbecil¡¤litat¡± de les col¡¤lectivitzacions. No l¡¯ha ajudat Josep Tarradellas, incapa? de posar fi a les patrulles de control, amb una ¡°inexistent¡± direcci¨® financera i sobre el qual deixa caure ombres de corrupci¨® amb els comptes de les ind¨²stries de guerra. Passa sovint, es veu, a la Generalitat, on ¡°es destapa de tant en tant ¡ªi ho tornen a tapar de seguida¡ª algun esc¨¤ndol de diners i de por. ?s la natural collita de tota revoluci¨® en un pa¨ªs de sol i mosques, oradors i vi claret¡±.

No tant com Federica Montseny (¡°repugnant pseudoliterata¡± que nom¨¦s diu ¡°pures idioteses¡±) o Andreu Nin i Joaquim Maur¨ªn (¡°pedagogs envejosos, amargats, sense la m¨¦s lleu ombra de moralitat...¡±, escriu abans de saber del dest¨ª del primer), per¨° tamb¨¦ queda for?a malparat Juan Negr¨ªn, ¡°el dictador guache¡± (¡°se¡¯ls menja a tots en el Gobierno¡±), a qui recrimina el seu comunisme i l¡¯estrat¨¨gia ja en el darrer tram de la guerra (¡°Per qu¨¨ entestar-nos en resistir?¡±). De Manuel Aza?a, dels pocs que respecta (i a qui visita quan ¨¦s a Barcelona, trobant-lo ¡°envellit¡±), diu que ¨¦s ¡°un tenor en un femer¡±, home de ¡°discurs excel¡¤lent, per¨° no actua com parla, ll¨¤stima¡±.

Tot i que l¡¯Estat passa ¡°30 milions setmanals a la Generalitat¡±, ¨¦s un dels culpables de ¡°la destrucci¨® de l¡¯autonomia¡±, fet que li dol veure ¡°amb la total indifer¨¨ncia de tothom¡±, ¡°profanada¡± des del Fets de Maig ja per la intervenci¨® de les tropes enviades des de Val¨¨ncia pel govern central, que s¡¯agreujar¨¤ amb la seva posterior instal¡¤laci¨® a Catalunya. Nom¨¦s els reconeixer¨¤ la bona feina amb la FAI, ¡°despla?ant-los de la policia i fent callar els comissaris¡±.

El mal primer, per¨°, ¨¦s a casa: ¡°La vocaci¨® de su?cides, de destructors, que tenim els catalans ¨¦s cosa ¨²nica... No respectem res, ni la riquesa, ni la salut, ni les institucions, ni les arquitectures... No servim m¨¦s que per a la queixa, la rebentada, l¡¯insult. Aix¨° tots, de la Lliga a la FAI...¡±. El refugi, el parad¨ªs de la infantesa.

L¡¯orgull¨®s Gaud¨ª

La prosa de Revent¨®s puja com el llevat a Barcelona viscuda, bonus track del dietari de guerra, retrat del final d¡¯una ciutat, la vinculada amb la Rambla i el nucli antic com a epicentres, i de l¡¯inici de la consolidaci¨® de la l¡¯Eixample, tot saltant les places de Catalunya i d¡¯Urquinaona, la del seu barri. I amb l¡¯arquitectura, el nou m¨®n hum¨¤ i espiritual que l¡¯acompanya. El to, per¨°, ¨¦s el mateix: Barcelona ¨¦s ¡°incapa? de sostenir¡±, com farien a Londres i Par¨ªs, botigues amb tradici¨® com el forn de Sant Jaume, al carrer Llibreteria, amb marqueteria de caoba i escultura de Vallmitjana. I, com a bon noucentista, la Pedrera no ¨¦s m¨¦s que ¡°la m¨¦s violenta i absurda de les creacions de Gaud¨ª¡±.

L¡¯arquitecte el tracta en l¡¯enterrament de Joan Maragall. I fot bastonada: ¡°El seu suposat franciscanisme, la seva simplicitat i bondat, no les vaig veure per enlloc. Tinc la impressi¨® que era un home orgull¨®s i sense gaire bondat¡±. Tampoc se¡¯n deslliura Camb¨®, el ¡°primer dels estadistes catalans¡±, tot i que ¡°s¡¯equivoc¨¤ aproximant-se a Lerroux¡±, perqu¨¨ era ¡°renegar de tota una tradici¨® de bona burgesia¡±, una relliscada refor?ada per una ¡°impopularitat que li venia pel seu car¨¤cter agre i la poca paci¨¨ncia¡±.

No gaire m¨¦s b¨¦ queda Enric Prat de la Riba, tot i que treball¨¤ sota les seves ordres a la Mancomunitat. ¡°Era pag¨¨s, i com a tal antip¨¤tic, gasiu, un xic venjatiu, amb venjan?a sorneguera (...) Era terrible en lo de tirar la pedra i amagar la m¨¤, ignorava la generositat i li repugnava el liberalisme¡±, si b¨¦ va fer una gran tasca ¡°amb instruments miserables¡±.

Revent¨®s va passar la Guerra Civil amb sensaci¨® d¡¯orfenesa intel¡¤lectual i personal, lluny dels amics ¨ªntims o del seu estimat germ¨¤. S¡¯havia plantejat amb l¡¯esposa, Maria Carner, sortir del pa¨ªs, com a ambaixador a Su¨¨cia, com li ofer¨ª Aza?a; fins i tot Camb¨® li digu¨¦ de saltar a l¡¯Espanya de Burgos. No ho van fer, entre d¡¯altres coses, pels fills (Joan i Maria Vict¨°ria). El preu que va pagar va ser alt: el 1939 fou expulsat de l¡¯Ajuntament de Barcelona i de la universitat i nom¨¦s acabaria treballant a la Banca Arn¨²s i a Cr¨¦dito & Docks. ¡°Tot el patrimoni heretat s¡¯ha perdut... A la nostra edat, ¨¦s massa dur¡±, escriu.

El final del seu m¨®n, per¨°, l¡¯hauria de patir poc: l¡¯1 de mar? de 1942 va morir a casa per aquella vella tuberculosi pulmonar, que va ser sempre all¨¤, des de 1908, amb ofecs i esputs sangonosos que li anaven venint, com despr¨¦s de carretejar un dia de setembre de 1937 els 10 quilos de patates des de cal recader, al centre, fins a casa, a Sarri¨¤. Una guerra crua.