Una avantguarda divertida

Una de les paradoxes del per¨ªode auri de la narrativa nord-americana (la que es perllonga de les acaballes de la Segona Guerra Mundial fins al canvi de segle) ¨¦s que escriptors amb una aparen?a m¨¦s convencional (Roth, DeLillo, Morrison, McCarthy...) siguin molt m¨¦s originals que els que es presenten obertament com a experimentals. Es tracta d¡¯un enigma menor, per¨° amb el seu entrellat... i abans de tractar de resoldre¡¯l celebrem com cal la traducci¨® catalana d¡¯El Pare Mort, perqu¨¨ Extinci¨® Edicions ha reunit un equip de luxe. Als comandaments trobem Ferran R¨¤fols Gesa, traductor d¡¯espectre ampl¨ªssim, que un dia et pentina un cl¨¤ssic i l¡¯endem¨¤ et serveix un autor d¡¯¨²ltima fornada, tot a un nivell alt¨ªssim. Per emmarcar el seu autor, Donald Barthelme (Filad¨¨lfia, 1931 - Houston, 1989), precedeix la novel¡¤la un pr¨°leg de Borja Baguny¨¤, escriptor, professor i cr¨ªtic en un moment dol?.

El primer que ha de saber el lector encuriosit ¨¦s que, tot i que Barthelme ¨¦s un autor experimental (poca intriga i menys realisme), la lectura no presenta dificultats: una prosa senzilla, amb predomini del di¨¤leg, exposada en cap¨ªtols breus, recolzada en una situaci¨® tamb¨¦ senzilla d¡¯explicar: dinou homes arrosseguen per territoris fant¨¤stics l¡¯immens cad¨¤ver del Pare Mort, que es resisteix a deixar morir la seva autoritat i burxa i xerra pels descosits. D¡¯aquesta situaci¨® deriven episodis d¡¯un humor de gran enginy. Mentre arrosseguen el cos gegant per territoris on no volen veure¡¯l ni en pintura, el Pare Mort enfila desenes d¡¯intercanvis verbals amb el seus fills (personatges a mig cam¨ª entre el clown i el m¨¤rtir); tot i el predomini del di¨¤leg absurd, Barthelme va disseminant idees (a vegades amb c¨¤rrega explosiva) sobre les pressions de l¡¯autoritat, i el sadisme de les relacions que pretenen sustentar-se en la igualtat.

Enginy¨®s, morda?, amb una fantasia innegable i bones dosis de mala llet... si Barthelme no resulta tan complicat de llegir avui ¨¦s tamb¨¦ perqu¨¨, malgrat les seves dissid¨¨ncies amb la narrativa convencional (la que explica les perip¨¨cies versemblants d¡¯uns personatges en un espai i temps representats de manera convencional), els seus referents s¨®n massa recognoscibles per resultar originals. Barthelme es recolza en les al¡¤legories opaques de Kafka i en els di¨¤legs de Beckett, tot i que serveix als seus comensals versions aigualides d¡¯aquestes menges supremes.

Kafka va inventar un g¨¨nere molt dif¨ªcil, que consisteix a tancar una narraci¨® sencera dins una al¡¤legoria que ens concerneix (sentim com ens pressiona) per¨° que no revela el seu sentit, com si el codi s¡¯hagu¨¦s deteriorat i perdut: una porta oberta per a nosaltres on no se¡¯ns deixa passar, la condemna per un crim que no hem com¨¨s, per¨° que estranyament mereixem... Barthelme persegueix un efecte semblant amb el cad¨¤ver del Pare Mort, per¨° ¨¦s massa senzill vincular-lo al patriarcat i a les inst¨¤ncies d¡¯autoritat, presumptament divines o seculars. La figura no ens constreny ni ens inquieta com les al¡¤legories fosques de Kafka, i anem atribuint-li sentits com qui assisteix a les proves per un ball de disfresses.

Quelcom semblant succeeix amb la influ¨¨ncia de Beckett. La tensi¨® amb qu¨¨ els di¨¤legs de Lucky o Hamm van tensant el material narratiu fins a assolir inesperades lucideses i desconcerts sobre l¡¯exist¨¨ncia humana produeix en mans de Barthelme intercanvis flonjos, capriciosos, una mica artificiosos, d¡¯un l¨²dic distret. All¨ª on Beckett aconsegueix espessir la subst¨¤ncia liter¨¤ria i dram¨¤tica, de manera que el lector sent que s¡¯hi juga molt, Barhelme transmet l¡¯alegria una mica for?ada d¡¯un final d¡¯excursi¨®, entremaliadures sota un sol amable, un dia lluent de primavera. Q¨¹esti¨® de gustos.

En qualsevol cas, sembla en vies de resoluci¨® la paradoxa anunciada al principi d¡¯aquest text: l¡¯avantguarda nord-americana ha fet un esfor? per atreure a la seva tradici¨® formes i t¨¨cniques que un dia van ser originals i salvatges, i que reprodu?des en un laboratori acad¨¨mic, es mostren valuoses, per¨° una mica previsibles, notablement domesticades. El Pare Mort ¨¦s de lluny menys original que Meridi¨¤ de sang, Libra, Em vaig casar amb un comunista o Beloved. Tot i que, ben mirat, potser no ¨¦s una paradoxa exclusiva dels Estats Units, i es podria aplicar de manera semblant a altres literatures properes, i fins i tot a la pr¨°pia.