El contrapl¨¤

L¡¯any 1988 va n¨¦ixer la falsa comarca del Pla de l¡¯Estany. Extirpar Banyoles del Giron¨¨s va ser un encert ¡ªel Giron¨¨s comarca no t¨¦ gaire personalitat¡ª, per¨° no es va tenir en compte que aquell pa¨ªs ¨¦s un estuari d¡¯empordanisme interior i de garrotxa esbravada, i es va passar per alt que ja tenia un nom: els de deb¨° saben que se¡¯n diu el Terraprim.

El futur cineasta Albert Serra, banyol¨ª, tenia 13 anys. El canvi fou el seu primer contacte administratiu amb el caprici dels relats oficials, els llimbs on es basteix la cosa humana ¡ªinclosa la mandr¨¤gora de la identitat. Avui Serra ¨¦s un dels millors directors del m¨®n, qui sap si l¡¯imprevisible major, i el que m¨¦s collona el gremi ¡ª¨¦s a dir, l¡¯oxigena¡ª, que paradoxalment saboteja amb cada creaci¨®.

L¡¯home fascina i es fa escriure. L¡¯any 2013 Emp¨²ries publicava Albert Serra (la novel¡¤la, no el cineasta), del periodista i poeta Albert Forns. Segueix Serra fent de t¨¨cnic de so de franc per Europa i debuta amb una novel¡¤la cerebral i molt divertida que mitifica i desmitifica el cineasta de lluny pensant. Es va dir que era un dels llibres top dels darrers 15 anys, per¨° no n¡¯han passat ni 10 i ja es veu que no.

L¡¯any 2015 Comanegra publica Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa, del poeta i bon traductor Jaume C. Pons Alorda. L¡¯autor s¡¯embarca al rodatge manicomial d¡¯Hist¨°ria de la meva mort a Romania i en treu un off en qu¨¨ s¡¯engreixa la fama de d¨¨spota del director. El llibre ¨¦s una cr¨°nica elegant i una aproximaci¨® generosa al mite del geni geni¨¹t, a costa de la destrucci¨® psicol¨°gica de l¡¯autor durant el proc¨¦s.

Ara s¡¯ha publicat La nit portuguesa (Contra Ed.), diari de rodatge de Libert¨¦ a mans del poeta Gabriel Ventura. De la mateixa manera que el cineasta creix i pela el seu cinema, sembla que els glossadors successius hi van al comp¨¤s. Ventura ¨¦s un poeta (i artista) singular, aut¨¨ntic, un empordan¨¨s empeltat que de la sentina en fa tintura i de l¡¯aridesa del cap de Creus un western particular¨ªssim. Amb aquest llibre es converteix en un dels prosistes (dels cronistes) m¨¦s interessants del panorama nostrat (atenci¨® al calafatejat sublim de l¡¯adjectiu i a la intimitat polida amb all¨° que toca). Per fi alg¨² ens mostra un Albert Serra aterrat, fet de carn i os, ara se¡¯n diu normal, una persona. Es nota que Ventura no li t¨¦ ni por ni mania ni enveja i, per tant, el retrat ¨¦s extraordinari.