Albert Serra: ¡°En pol¨ªtica, els malignes s¨®n molt sofisticats, no s¨®n mediocres¡±

Albert Serra estrena La mort de Llu¨ªs XIV, molt ben acollit a Canes i per la cr¨ªtica. A m¨¦s, Serra ha rebut el premi Jean Vigo, que, segons diuen les bases, vol assenyalar un autor amb futur, descobrir amb ell una passi¨® i un do. El Vigo ¨¦s una aposta. Com les que fa persistentment Serra amb el seu cinema, absolutament personal, d¡¯indagaci¨®, que no copia.

Pregunta. Quin tipus d¡¯experi¨¨ncia proposa a l¡¯espectador del seu cinema?

Resposta. M¡¯agrada molt comparar-ho amb la literatura. A ning¨² se li acut fer veure que ha llegit un llibre sense haver-lo llegit. I ning¨² que realment vulgui assimilar el contingut pot, per m¨¦s intel¡¤ligent que sigui, llegir-lo sense passar les hores que demana fer-ho. L¡¯assimilaci¨® exigeix aix¨°. I les meves pel¡¤l¨ªcules tamb¨¦ demanen aquest temps. Hi has de posar el temps i la concentraci¨® que et demanen. El que no pots pretendre ¨¦s tenir el coneixement del film sense aquesta experi¨¨ncia, perqu¨¨ est¨¤ ple de petits detalls, de petites coses. Per exemple, la gent avui est¨¤ poc dotada i ¨¦s insensible a l'hora d'apreciar els di¨¤legs. El cervell de la gent est¨¤ tan formatat per productes audiovisuals on la paraula t¨¦ un paper complementari de la imatge... que escoltar un di¨¤leg amb un lleuger component po¨¨tic, de contrapunt, ir¨°nic sobre la ficci¨® mateixa els resulta molt dif¨ªcil. Fins i tot a La mort de Llu¨ªs XIV els breus di¨¤legs s¨®n molt rellevants. Per¨°, ¨¦s clar, els di¨¤legs no tenen cap inter¨¨s en el 99% de les pel¡¤l¨ªcules i per aix¨° l¡¯espectador en t¨¦ una experi¨¨ncia m¨¦s feble.

P. Acostuma a treballar amb actors no professionals. Per¨° ara ho ha fet amb Jean-Pierre L¨¦aud.

R. Treballo amb la persona, l¡¯actor ¨Cque ¨¦s la persona vanitosament conscient de ser filmada¨C, i el personatge. Treballo un 33% amb la persona, un 33% amb l'actor i un 33% amb el personatge. La majoria de directors treballen el cent per cent amb el personatge. Algun director brechti¨¤ pot treballar principalment amb l¡¯actor. No ¨¦s que prediqui treballar amb actors no professionals, per¨° simplement em demano quin tant per cent del saber t¨¨cnic d¡¯un actor incideix en la qualitat de la pel¡¤l¨ªcula quan hi ha coses molt m¨¦s importants, com la fotog¨¨nia en un sentit ampli, la personalitat, que magnetitzen la c¨¤mera i fascinen l¡¯espectador? Si aix¨° no demana aquest saber t¨¨cnic, quina ra¨® hi ha per triar actors professionals. Jo els trio per afinitat personal, qualitat humana, al?ada espiritual, originalitat de car¨¤cter, per la seva gestualitat... i per aix¨° no cal haver fet cap carrera. Aquest ¨¦s el tema. La qualitat interpretativa est¨¤ determinada en un 80% abans de comen?ar, en el c¨¤sting i les condicions psicol¨°giques. Sobretot al cinema. En teatre ¨¦s diferent. L¡¯espectador veu tot l¡¯escenari i all¨ª s¨ª que hi ha una gram¨¤tica per imposar una s¨¨rie d¡¯emocions que es deriven de l¡¯actor. Per¨° al cinema, amb una c¨¤mera que l¡¯observa entomol¨°gicament, crec que la t¨¨cnica de l'actor est¨¤ absolutament sobrevalorada i incideix de manera molt minsa, per no dir nul¡¤la, en la qualitat final del film. Que d¡¯aix¨° se¡¯n faci una ind¨²stria, un protocol vanit¨®s a les manifestacions d¡¯aquesta ind¨²stria, ho trobo excessiu.

Tinc un comprom¨ªs amb plantejaments est¨¨tics que suposa un comprom¨ªs ¨¨tic¡±

P. Es penedeix d¡¯haver manifestat que els actors professionals haurien d¡¯estar tancats a Guant¨¢namo?

R. Penedit... no, home no. Un amic l¡¯endem¨¤ em va dir: 'Albert, ahir et vas passar molt, pobra gent de Guant¨¢namo...' Com vols que estigui penedit? Em sap greu per a ells, per als de Guant¨¢namo. Tot es treu de context. El discurs anava amb la idea de destacar el valor d'altres feines de la ind¨²stria, tamb¨¦ molt importants. Jo donava un premi als muntadors. Va ser pol¨¨mic, per¨° va haver-hi gent que va aplaudir. Qu¨¨ som els altres, comparses dels actors? Perqu¨¨ despr¨¦s ni es presenten a saludar a la festa de la ind¨²stria, on hi ¨¦s tothom. Els mateixos agents de premsa, tots, et diran que treballar amb actors ¨¦s horrible.

P.?En el rodatge de La mort de Llu¨ªs XIV, i en d¡¯altres, fa servir tres c¨¤meres. Aix¨° vol dir molta feina de muntatge.

R. Tinc una metodologia molt precisa amb el muntatge. Dubto que ning¨² pugui fer-ho millor al planeta Terra. Munto totes les escenes de la pel¡¤l¨ªcula i cada escena la intento muntar amb el millor que t¨¦ dins. De vegades ¨¦s un di¨¤leg. De vegades, un pla, una mirada, una atmosfera. No treballo amb un sentit pr¨¨viament establert. Aix¨° mata la creativitat.

P. L¨¦aud ha explicat que va treballar molt estudiant mon¨°legs per al rodatge i que despr¨¦s van saltar per fer un film, que li agrada molt, amb el silenci.

R. Ning¨² no li va demanar que es memoritz¨¦s els di¨¤legs. Va agafar un gui¨® que era per presentar a unes ajudes a Fran?a. Si ell com a ter¨¤pia en tant que actor i per sentir-se segur es va dedicar a memoritzar di¨¤legs ¨¦s decisi¨® seva. Hi estic a favor perqu¨¨ li donava coneixement del personatge, per¨° no l'hi vaig demanar. Jo prefereixo la incomunicaci¨® i la innoc¨¨ncia, per¨° si a ell li ha servit, perfecte.

P. Com treballa el muntatge?

R. Durant el rodatge no utilitzem el monitor, no veig cap imatge llevat si m¡¯avisen d¡¯un problema t¨¨cnic. Les veig a l¡¯hora del muntatge. Vam rodar setze dies a Fran?a i quatre a Portugal. Al muntatge hi vam dedicar vuit mesos, amb tres muntadors i tres ordinadors. Treballo amb la intu?ci¨®. La intu?ci¨® ¨¦s el do m¨¦s gran que hi ha en les feines art¨ªstiques. Hi ha gent que en t¨¦ per als negocis, d'altres per a l¡¯est¨¨tica... Tot es basa en la intu?ci¨®. Potser sense ella arribar¨ªem al mateix lloc, a c¨°pia de treballar i perdre molt de temps. ?s com als escacs. Les m¨¤quines analitzen 50.000 milions de variants. El bon jugador, amb la intu?ci¨®, autom¨¤ticament les descarta totes menys tres. ?s una discriminaci¨® negativa. La intu?ci¨® es basa a descartar moltes coses. Per aix¨° em sorpr¨¨n que en una pel¡¤l¨ªcula hi deixin una cosa horrible en el muntatge acabat. Que no hagis pogut posar una cosa meravellosa perqu¨¨ no la tens ho entenc. Per¨° ¨¦s incomprensible que hi posis coses horribles. I aix¨° passa a moltes pel¡¤l¨ªcules.

P. La mort de Llu¨ªs XIV pl¨¤sticament t¨¦ una bellesa quasi acad¨¨mica i arriba l¡¯escena final de l¡¯aut¨°psia que la trenca.

R. Hi ha gent que em diu que els budells que treuen semblen botifarres. Uns ignorants. Has vist mai uns budells de veritat per comparar-ho? El t¨¨cnic extremadament professional que em va fer el cad¨¤ver hi va posar el m¨ªnim detall. Creus que aquest paio va agafar botifarres?

P. Ara hem parlat del final del film. ?s dels que protesten quan es fan esp¨°ilers? Li sembla raonable el tab¨² de l'esp¨°iler?

R. S¨ª. El que passa ¨¦s que aquesta gent que ho diu es basa en productes infectes, on el final ¨¦s el tot de l¡¯obra, i l¡¯¨²nic que saben fer ¨¦s anar introduint sorpreses narratives. Per¨° fins i tot en una pel¡¤l¨ªcula com la meva, on aix¨° no t¨¦ tanta import¨¤ncia o en t¨¦ molt poca... com menys informaci¨® tinguis m¨¦s lliure ets d¡¯anar-hi amb idees preconcebudes, que sempre hi seran, i fixar-te en el que t¡¯est¨¤ oferint en temps real i que per aix¨° ha estat pensada.

P. Prepara un film sobre el m¨®n de l¡¯art.

R. Una ficci¨® que parla d¡¯un artista jove en el m¨®n de l¡¯art contemporani. La barreja del que ¨¦s grotesc amb el que ¨¦s seri¨®s, de l'¨¨xit i el frac¨¤s, la honestedat i el cinisme...Tot el que envolta l¡¯art contemporani i el rol de l¡¯artista i de l¡¯art en la societat actual.

P. En algunes performances i instal¡¤lacions sembla que hi ha m¨¦s art en els quatre folis on l¡¯artista explica l¡¯obra que no pas en l¡¯obra mateixa.

R.??s m¨¦s complex que aix¨° i aquesta ¨¦s la gr¨¤cia de l¡¯art contemporani. Aix¨° que diu pot ser veritat com a idea, per¨° sempre hi ha un mat¨ªs a l¡¯obra que fa que no en puguis estar segur del tot. La gr¨¤cia de l¡¯art contemporani ¨¦s que des del punt de vista del judici de valor ¨¦s molt dif¨ªcil estar segur d¡¯alguna cosa. I per aix¨° hi ha aquesta inflaci¨® d¡¯artistes i d¡¯obres. Que tenen uns consumidors. Trobo que ¨¦s un dels camps, juntament amb el de la pol¨ªtica, m¨¦s complexos avui en dia. Les nostres idees caduques volen tenir la veritat.. per¨° els a prioris ja no serveixen. La pel¡¤l¨ªcula vol anar al fons de la complexitat de l¡¯art contemporani.. Es titula I¡¯m an artist perqu¨¨ hi ha una pregunta essencial: qu¨¨ t¡¯investeix com a artista? Tu mateix, els altres, un consens cr¨ªtic, un saber fer t¨¨cnic, ser un professional de l'art...?

P. I quina ¨¦s la complexitat de la pol¨ªtica?

R. El perill ¨¦s que els malignes no s¨®n mediocres. S¨®n gent r¨¤pida, llesta i s¡¯aprofita de la mediocritat general. Fer front a aquesta gent demana una oposici¨® m¨¦s r¨¤pida. L¡¯alentiment de processos fa que quan s¡¯ha fet la llei ja tenen la manera d¡¯esquivar-la. La malignitat avui ¨¦s molt sofisticada i la manera d¡¯oposar-s¡¯hi des de la bondat i el consens est¨¤ condemnada a perdre, i a malmetre el b¨¦ com¨². Tamb¨¦ s¡¯ha de sofisticar. Com pot ser que la Uni¨® Europea no s¨¤piga com fer pagar impostos a Apple, Facebook, Amazon, Google, Starbucks, etc¨¨tera? Que tothom pagui impostos i aquesta gent, no. No ¨¦s una com¨¨dia aix¨°? La gran Uni¨® Europea t¨¦ un Barroso que se¡¯n va i es fica a Goldman Sachs. El president, de Luxemburg, rebaixava impostos a les grans societats. Home, refiar-se que aquesta gent crear¨¤ aquesta Uni¨® Europea culturalista i agermanada, aquesta utopia, de la qual jo estic a favor... ¨¦s impossible. I d¡¯ac¨ª ve l¡¯actual desgavell. Personalment, considero la Uni¨® Europea un terrible frac¨¤s econ¨°mic, fins i tot un nen petit sap, per exemple, que una moneda comuna exigeix pol¨ªtiques fiscals comunes.

P. Es considera un director de culte?

R. S¨ª. No genero un aprovaci¨® total, per¨° s¨ª una mena d¡¯adhesi¨® incondicional o cega d¡¯una part de la cr¨ªtica i dels aficionats. Per un costat est¨¨tic, per¨° tamb¨¦ ¨¨tic, per seguir una traject¨°ria fins al final. Tinc un comprom¨ªs amb uns plantejaments est¨¨tics que suposa un comprom¨ªs ¨¨tic. La meva proposta no est¨¤ basada en cap tradici¨®, no vol copiar ning¨², no vol provocar per provocar... tot t¨¦ una ra¨® de ser dins de l¡¯obra, amb desequilibris, errors... Per¨° amb aquest proc¨¦s de treball hipercr¨ªtic sobre el que he filmat, per exemple al muntatge, un proc¨¦s contra mi mateix, no pot ser que no surti una obra amb un comprom¨ªs total amb les formes.