I la di¨¨resi quan?

Quatre anys despr¨¦s de l¡¯enrenou de l¡¯escap?ada de diacr¨ªtics, b¨¦ podem dir que la llengua catalana no ha mort com deien alguns, que veien en la reforma l¡¯antesala de l¡¯apocalipsi. Si b¨¦ ¨¦s cert que a les xarxes socials hi continua havent una comunitat d¡¯irredempts que fan professi¨® d¡¯insubmissi¨® i prometen que mai de la vida deixaran de posar l¡¯accent a soc, tamb¨¦ ho ¨¦s que la nova norma s¡¯ha est¨¨s ¨¤mpliament per tots els ¨¤mbits que realment importen ¡ªadministraci¨®, mitjans de comunicaci¨®, sector editorial i ensenyament¡ª i que hom ha apr¨¨s a distingir entre llengua i ortografia; al capdavall, l¡¯ortografia no ¨¦s m¨¦s que una convenci¨® que serveix per representar la llengua per escrit, i com a tal convenci¨® est¨¤ sotmesa als acords de qu¨¨ ens dotem.

Vist per¨° el debat suscitat, ara ¨¦s una ll¨¤stima que no s¡¯aprofit¨¦s l¡¯avinentesa per afrontar altres racons ortogr¨¤ficament foscos, m¨¦s que res perqu¨¨ no podem retocar l¡¯ortografia de la llengua cada quatre anys ¡ªni cada deu o vint o m¨¦s¡ª, primer perqu¨¨ cal deixar que tota una ¨¨poca de la llengua s¡¯identifiqui amb el propi codi (aix¨° ¨¦s, el codi ha de ser compartit per generacions successives), i segon perqu¨¨ no ens podem permetre el luxe d¡¯anar reeditant pol¨¨miques o obrir-ne de noves quan amb prou feines hem tancat l¡¯anterior. Si al seu moment no hi va haver la valentia o no es va considerar oport¨² de canviar altres coses a tomb dels diacr¨ªtics, ara, malauradament, costar¨¤ d¨¦u i ajuda trobar el moment.

Tampoc hi coopera el fetitxisme ortogr¨¤fic, tot un mal importat de l¡¯afici¨® que en castell¨¤ tenen per la lletra enya, que ha acabat simbolitzant en esl¨°gans i logotips l¡¯espanyolitat mateixa. Ja hem vist com, amb la reforma dels diacr¨ªtics, tamb¨¦ per al catal¨¤ l¡¯accent es convertia en estendard, tal com se sol concebre la ela geminada, que al seu moment va apar¨¨ixer com una soluci¨® provisional (tal com es recull a les Normes ortogr¨¤fiques) i que ara ¨¦s tot un receptacle de catalanor. I el mateix li passaria, per descomptat, a la di¨¨resi, un recurs ortogr¨¤fic enrevessat, de normativa complexa, un complement del sistema d¡¯accentuaci¨® que sovint fa m¨¦s nosa que servei.

?s clar que hi ha di¨¨resis necess¨¤ries, com ara la que fa sonar la u en mots com ping¨¹¨ª o q¨¹esti¨®, o la que supleix l¡¯accent en casos com ve?na o pe¨¹lla, en qu¨¨ una vocal feble es converteix en la vocal t¨°nica del mot. El problema, per¨°, ¨¦s que l¡¯ortografia prescriu que la di¨¨resi ha d¡¯assenyalar igualment el trencament de diftong entre vocals ¨¤tones, de manera que els dos puntets s¡¯estenen a un munt de paraules sense que en marquin la tonicitat. En casos com tra?ci¨®, distribu?dor, a?llament, arru?nar, hero?citat, coca?n¨°man, ensa?mada, ucra?n¨¨s, apa?sat, no passaria res si no hi pos¨¦ssim di¨¨resi, perqu¨¨ de fet la s¨ªl¡¤laba t¨°nica recau en una altra banda. En realitat, s¨®n tantes les paraules que haurien de seguir aquesta norma que l¡¯aparell d¡¯excepcions ha acabat sent formidable, possiblement es tracta del fenomen ortogr¨¤fic que en t¨¦ m¨¦s: si no escrivim tradu?nt, ego?sta, re¨¹ni¨® o p¨°di¨¹m ¨¦s perqu¨¨ no volem que els parlants s¡¯immolin com bonzes.

No ¨¦s f¨¤cil per a l¡¯usuari trobar mecanismes per col¡¤locar aquestes di¨¨resis, al contrari del que passa amb l¡¯accentuaci¨®, que consisteix a sil¡¤labejar correctament i detectar la vocal t¨°nica. Se¡¯ns diu, per exemple, que els derivats de les di¨¨resis porten di¨¨resi, com ensa?mada de sa?m, per¨° de vegades la di¨¨resi del mot primitiu desapareix per ser excepci¨®, com passa amb tra?ci¨® respecte de trair. Com tamb¨¦ passa que un mot primitiu no en porti per¨° s¨ª els seus derivats, tal com veiem a heroic i hero?citat o a fluid i flu?desa, o derivats del mateix mot que puguin dur di¨¨resi o no, com tenim a pa¨ªs, paisatge i apa?sat. Sense tenir en compte, esclar, els casos en qu¨¨ no podem tra?ar la derivaci¨®, com a su?cidi o di¨¹r¨¨tic.

L¡¯ortografia d¡¯una llengua ha de ser menys simb¨°lica que funcional, no podem posar-nos pedres al fetge cada cop que ens atrevim a tocar-ne un aspecte carregats d¡¯arguments i raons, perqu¨¨ llavors estarem condemnats a la par¨¤lisi, atemorits dels estirabots d¡¯aquells que es pensen que col¡¤locar un accent ¨¦s com clavar una bandera. I no ens arruinarem si disposem de normes una mica m¨¦s intuitives, ni ser¨¤ pas cap traici¨®.