Lleng¨¹es contra el sistema

El moviment globalitzador dels darrers anys, a cavall d¡¯un liberalisme desacomplexat, ha definit un nou marc de relacions entre lleng¨¹es que ha servit, sobretot, per fer que les lleng¨¹es grans siguin encara m¨¦s grans i que les petites, en un horitz¨® de mitj¨¤ o llarg termini, es vegin abocades a la desaparici¨®; ja no ens sorprenen les projeccions que diuen que al llarg del segle XXI desapareixer¨¤ el 95% de la diversitat ling¨¹¨ªstica mundial. L¡¯expansi¨® d¡¯internet des de primers de segle i la democratitzaci¨® del turisme han est¨¨s encara m¨¦s les lleng¨¹es de privilegi ¡ªaquelles que compten amb desenes de milions de parlants, que tenen una s¨°lida pres¨¨ncia al mercat i capacitat d¡¯irradiaci¨® fora del seu domini ling¨¹¨ªstic com a llengua estrangera¡ª, fins al punt que possiblement, avui, seria dif¨ªcil trobar al m¨®n un percentatge de poblaci¨® significatiu que no parl¨¦s una d¡¯aquestes lleng¨¹es, ni que fos a un nivell b¨¤sic. Ens referim per descomptat a angl¨¨s, castell¨¤, franc¨¨s, alemany, itali¨¤, portugu¨¨s, rus, ¨¤rab, urd¨², xin¨¨s, japon¨¨s, i potser alguna altra.

El mercat ¨¦s implacable i no t¨¦ gaires manies a escombrar el que no es pot vendre de manera massiva. I les lleng¨¹es minorit¨¤ries no s¨®n precisament gaire atractives en aquest sentit. Ja ens hem acostumat a trobar paquets de galetes etiquetats no ja en m¨¦s d¡¯una llengua de l¡¯estat, cosa que reflectiria una determinada realitat sociocultural ¡ªi pol¨ªtica¡ª, sin¨® directament en castell¨¤ i portugu¨¨s, cosa que reflecteix la prevalen?a dels interessos log¨ªstics i la distribuci¨® a gran escala. Com ens hem acostumat a servir els turistes que ens visiten en la m¨¦s variada poligl¨°ssia per¨° amagant la llengua d¡¯aqu¨ª, fet que desemboca en la paradoxa de voler donar a con¨¨ixer el pa¨ªs com si estigu¨¦s mancat de llengua pr¨°pia.

El panorama, doncs, no ¨¦s especialment encoratjador, per¨° cal destacar els moviments de flux contrari, que en percebre la pressi¨® de les lleng¨¹es hegem¨°niques estan construint un nou relat de defensa de les lleng¨¹es petites al voltant de la idea de revolta. Aix¨ª com, des del privilegi, el fet de parlar una llengua no hegem¨°nica ha estat sempre malvist com un acte de provincianisme, d¡¯incultura o de curtesa de mires, avui ja s¨®n molts els parlants d¡¯aquestes lleng¨¹es que n¡¯entenen l¡¯¨²s com un acte antisistema, com una espurna de rebel¡¤lia, com un defecte a Matrix que pot fer petar el sistema. Tant pot ser pujar a un taxi i engegar d¡¯entrada un ¡®bon dia¡¯ com fer sistem¨¤ticament les cerques a internet en catal¨¤ tot q¨¹estionant les previsions dels algoritmes.

Potser el pes abassegador del mercat ha acabat provocant la necessitat d¡¯agafar-se a elements que proporcionin, encara, un m¨ªnim de pertinen?a en un entorn en qu¨¨ la globalitzaci¨® ha difuminat els l¨ªmits de les identitats conegudes. I no ¨¦s estrany que en els marges del corr¨® de les lleng¨¹es hegem¨°niques apareguin resist¨¨ncies a la uniformitat. A Arag¨®, per exemple, alg¨² com Jorge Pueyo s¡¯ha servit de les eines de la globalitzaci¨® per donar a con¨¨ixer una llengua que deien que nom¨¦s parlaven la gent gran, i buscant-los als pobles. A Fran?a ja hem vist com les gasta d¡¯estat per tirar enrere una llei que consagrava l¡¯ensenyament en les lleng¨¹es pr¨°pies, per¨° en lloc de tancar el tema ara s¡¯han trobat les demandes de canviar fins i tot la constituci¨®. I a Irlanda del Nord el Sinn F¨¦in va bloquejar la formaci¨® del nou executiu auton¨°mic fins que els unionistes no tiressin endavant la llengua que hi protegeix l¡¯irland¨¨s, cosa que aquests no han fet i que ha provocat la intervenci¨® de Londres. Fins i tot algunes comunitats ind¨ªgenes nord-americanes van veure en la vacunaci¨® de la covid una manera de protegir els seus parlants de m¨¦s edat.

?s clar que no est¨¤ tot perdut per a la diversitat, per¨° les mesures que es prenguin des de les lleng¨¹es petites les han de prendre els seus usuaris mateixos. Ning¨² des del privilegi mour¨¤ un dit per apuntalar el que pret¨¦n allisar.