Dona, jove, prec¨¤ria: qui il¡¤lustra

No se¡¯t passaria mai pel cap demanar una mostra gratis o regatejar al metge o al paleta, oi?¡±. La il¡¤lustradora Noem¨ª Rebull, reusenca de 37 anys coneguda com La Mandanga, va llan?ar fa uns mesos una samarreta amb un sol somrient encerclat amb el lema ¡°Free work? No thanks¡± (Feina gratis? No, gr¨¤cies). N¡¯estava tipa, de trobar-se una vegada i una altra amb la mateixa situaci¨®: marques o empreses que li demanaven creativitat a canvi de visibilitat i notorietat. Vaig reinterpretar el m¨ªtic logo antinuclear dels setanta per fer una altra reivindicaci¨®: no a la feina gratis. ?s una cosa tan comuna en la nostra professi¨®! Enc¨¤rrecs a canvi de visibilitat, regatejos extrems, robatoris d¡¯idees, factures a 90 dies o que ¡®s¡¯obliden¡¯, avan?ament d¡¯idees sense garanties...¡±, explica cansada del menyspreu professional a qu¨¨ es veu sotmesa l¡¯art¨ªfex de la portada que il¡¤lustra aquest reportatge.

¡°Hi ha persones que es pensen que pel fet que gaudim amb la nostra feina, tenim m¨¦s un hobby que una professi¨®. O que s¡¯imaginen el teu dia a dia fent gargots que podria fer el seu nebot mentre beus vi i escoltes chanson francaise. I que, com que som uns gaudidors, no ens importa cobrar poc per fer el que ens agrada tant. Per sort, cada cop tenim m¨¦s veu i m¨¦s for?a per denunciar pr¨¤ctiques no ¨¨tiques en la nostra professi¨®¡±, lamenta.

Rebull, que va estudiar Publicitat i Relacions P¨²bliques a Tarragona i va fer un postgrau de disseny editorial a l¡¯escola Bau de Barcelona, es considera ¡°una fusi¨® equilibrada entre copywriter i il¡¤lustradora¡±. Forma part d¡¯una generaci¨® que va prendre el relleu de la brillantor i el ne¨® que desprenia la Barcelona del disseny dels noranta, la de l¡¯euf¨°ria ol¨ªmpica que va popularitzar la dita ¡°I tu, estudies o dissenyes?¡±, i que en rebre¡¯l es va trobar un escenari molt organitzat envers la institucionalitzaci¨® de l¡¯educaci¨®, ple de cursos i postgraus, per¨° tamb¨¦ precari, ple d¡¯incerteses i sense una xarxa de seguretat col¡¤lectiva per posar aquest coneixement en pr¨¤ctica. ¡°?s una professi¨® per a equilibristes¡±, diu, i apel¡¤la a un escenari multitasca per sobreviure.

¡°?s molt dif¨ªcil tenir un sou satisfactori fent un tipus molt concret de projectes. I si ho aconsegueixes, ¨¦s que ets una b¨¨stia en el teu ¨¤mbit: vinyetes en diaris internacionals, murals de l¡¯h¨°stia, il¡¤lustraci¨® bot¨¤nica... En el meu cas, i en el de molts, compaginem diferents projectes per arribar a final de mes: faig projectes de copywriter per a ag¨¨ncies, vinyetes per a marques, il¡¤lustracions per a premsa, i fins vaig fundar la marca d¡¯arracades Orella Design, amb la qual exploro altres vies d¡¯expressi¨® i negoci. Aix¨° ¨¦s d¡¯emprenedora o de prec¨¤ria?¡±. Els indicadors diuen que Rebull no est¨¤ sola.

Expectatives versus realitat

Amb El entusiasmo (2017), la investigadora Remedios Zafra va guanyar el premi d¡¯assaig Anagrama confirmant que la precarietat en les feines creatives funciona ¡°com a forma de domesticaci¨®¡±. Catalunya no ¨¦s aliena a aquest univers d¡¯incerteses econ¨°miques que tamb¨¦ afecta la resta d¡¯Espanya i la majoria de disciplines creatives. ¡°La il¡¤lustraci¨® catalana t¨¦ nom de dona, 40 anys i ¨¦s prec¨¤ria¡±, afirmava en les seves conclusions l¡¯Informe sobre la Il¡¤lustraci¨® a Catalunya, de l¡¯Associaci¨® Professional d¡¯Il¡¤lustradors de Catalunya (APIC) del 2016. Es van entrevistar 270 professionals del sector per tra?ar un mapa de la situaci¨® del gremi. Les conclusions? Les dones s¨®n majoria i s¨®n les que tenen pitjors condicions, nom¨¦s un 6% dels professionals obtenen una remuneraci¨® justa i set de cada deu confirmaven que havien de buscar una feina complement¨¤ria per arribar a final de mes.

¡°Es paga m¨¦s b¨¦ fora que aqu¨ª, la bresteta ¨¦s m¨¦s alta¡±, diu Sonia Pulido

Cinc anys despr¨¦s, continuem igual? ¡°Malauradament, s¨ª¡±, lamenta Gemma Cortabitarte, portaveu de l¡¯APIC. ¡°La il¡¤lustraci¨® cada vegada t¨¦ m¨¦s prestigi social, m¨¦s reconeixement, per¨° aix¨° no acaba de veure¡¯s reflectit en les condicions laborals de les professionals¡±. Per Cortabitarte, la crisi de la covid encara ha agreujat m¨¦s la situaci¨®. L¡¯any 2020, des de l¡¯APIC van enquestar dues vegades els associats sobre l¡¯impacte econ¨°mic de la suspensi¨® de l¡¯activitat en la il¡¤lustraci¨® a Catalunya. Els resultats, contundents: ¡°La professi¨® s¡¯ha vist clarament afectada. L¡¯activitat professional d¡¯un 70% dels enquestats havia empitjorat amb suspensions d¡¯enc¨¤rrecs, ajornaments de feines, endarreriment de la tramitaci¨® de les factures i dels pagaments, empitjorament de les condicions i, fins i tot, impagaments¡±.

Els il¡¤lustradors tamb¨¦ ho perceben aix¨ª: ¡°La crisi del 2008 va canviar moltes coses¡±, apunta Flavia ?lvarez (Oviedo, 34 anys), coneguda com a Flavita Banana per les seves vinyetes amb perspectiva de classe i g¨¨nere, una professional que vol allunyar-se de la il¡¤lusi¨® de la creativitat com a ¨²nica gasolina professional i que defineix la seva feina com una transacci¨® econ¨°mica (¡°dibuixo vinyetes en blanc i negre sobre qualsevol tema, amb humor, que despr¨¦s venc a diaris i revistes i em donen diners a canvi¡±). ?lvarez percep un salt generacional en qu¨¨ les expectatives han topat amb la realitat i apel¡¤la a una nova esfera, la de la il¡¤lustradora i dona orquestra. ¡°A la carrera els meus profes ja ho deien: les seves feines a la premsa estaven molt m¨¦s ben pagades abans, per exemple als vuitanta. Ara mateix, per monetitzar la nostra feina cal tirar de xarxes (botiga online, dibuixos per a marques), perqu¨¨ la remuneraci¨® de premsa i editorial ¨¦s gaireb¨¦ anecd¨°tica, tot i que ja et dic que jo no penso abandonar el paper¡±, avan?a.

N¨²ria Just, barcelonina de 32 anys que va comen?ar autoeditant fanzins, tote bags (bosses de tela) i samarretes i ja ha col¡¤laborat diverses vegades amb The New Yorker, tamb¨¦ destaca el salt generacional. ¡°Estic a l¡¯APIC i en alguna trobada online, on parl¨¤vem de la nostra carrera i els m¨¦s novells parl¨¤vem dels pressupostos que ens passaven i quant ens pagaven per enc¨¤rrec, el que explic¨¤vem feia que els veterans es posessin les mans al cap: estaven en xoc pel poc que s¡¯oferia¡±, apunta. Tamb¨¦ recorda la frase que va dir el prestigi¨®s Daniel Clowes en una masterclass de l¡¯avui C¨°mic Barcelona, i que ho defineix molt b¨¦: ¡°Estic molt content de no haver viscut aquest malson, us compadeixo¡±.

Barcelona? Internet ¨¦s la llar

Quan la periodista Marta Rodr¨ªguez Bosch va publicar Mundo ilustrado: panorama de la ilustraci¨®n en Barcelona (Gustavo Gili, 2015), en qu¨¨ va ressenyar 48 il¡¤lustradors que havien nascut o s¡¯havien instal¡¤lat a Barcelona, va lloar aquest germen creatiu i empresarial per generar i posar en marxa estudis d¡¯il¡¤lustraci¨® a la ciutat, especialment als barris de Gr¨¤cia, l¡¯Eixample, Ciutat Vella i Poblenou. Un m¨²scul que tamb¨¦ est¨¤ m¨¦s que refor?at en el terreny educatiu. ¡°En el m¨®n de la doc¨¨ncia hi ha molts m¨¦s cursos i postgraus que quan jo estudiava, i tamb¨¦ molt m¨¦s interessants¡±, adverteix Sonia Pulido (Barcelona, 48 anys), guanyadora del Premi Nacional d¡¯Il¡¤lustraci¨® el 2020.

Nom¨¦s un 6% dels professionals rep una remuneraci¨® justa per la seva feina

Pulido, que afirma sentir-se ¡°una privilegiada en un m¨®n molt precaritzat¡±, ¨¦s autora de llibres il¡¤lustrats i de novel¡¤les gr¨¤fiques ¡ªentre ells, la compilaci¨® de tots els contes de Montserrat Roig¡ª, ha fet portades i cartells (com el de les festes de la Merc¨¨ de Barcelona del 2018) i campanyes publicit¨¤ries. Els seus dibuixos han aparegut en publicacions com The Wall Street Journal, Columbia Journalism Review, The New Yorker o The New York Times.

Professora del postgrau en Il¡¤lustraci¨® creativa i t¨¨cniques de comunicaci¨® visual d¡¯Eina, Pulido agraeix que, en aquesta ¨²ltima d¨¨cada, internet i les xarxes socials hagin desdibuixat els localismes i les trifulgues creatives i de ¡°robatori de talent¡± que es van establir en la narrativa medi¨¤tica dels inicis dels anys dos mil entre Madrid i Barcelona. ¡°Era una rivalitat que irradiava a moltes disciplines. Ara, amb les xarxes socials els localismes em costen: quan tothom est¨¤ connectat, parlar en aquells termes queda provinci¨¤ i petit¡±. Tamb¨¦ ho veu aix¨ª Flavia ?lvarez. ¡°La idea de Barcelona com la ciutat de la il¡¤lustraci¨® ja ha passat. S¡¯ha est¨¨s a altres ciutats, i em sembla genial. Ara el territori ¨¦s internet, i no necessitem visitar una ciutat per estar en contacte amb alg¨² que ens inspira! Competir entre nosaltres com a ciutats est¨¤ s¨²per passat de moda i ¨¦s molt mascul¨ª. Les amigues creadores que estem entre Barcelona i Madrid ens estimem i ens convidem a esdeveniments respectius en una ciutat o l¡¯altra¡±.

Els de fora et salvaran

Potser no hi ha trifulgues in¨²tils entre ciutats, per¨° els territoris s¨ª que delimiten el respecte econ¨°mic cap a la professi¨®. L¡¯il¡¤lustrador, dissenyador gr¨¤fic i director d¡¯art barcelon¨ª Guillem Casas¨²s (Barcelona, 32 anys), que ha treballat en llocs com Mucho, l¡¯ag¨¨ncia de publicitat SCPF, Domestic Data Streamers i l¡¯estudi Pr¨¤ctica, i que tamb¨¦ col¡¤labora habitualment amb The New York Times o Die Zeit, veu a Madrid una nova florida creativa emparada pel suport institucional: ¡°Estan sortint molt bons estudis i treballs de disseny, i crec que ¨¦s, en bon mesura, pel suport i la cura pel disseny que s¡¯est¨¤ donant des de les institucions els ¨²ltims anys¡±. Tamb¨¦ considera que Barcelona ¡°t¨¦ un alt nivell, per¨° hi ha una gran descompensaci¨® entre aquest nivell i el valor que es dona a la il¡¤lustraci¨® en el mercat local. Aix¨° ens obliga a molts a prioritzar enc¨¤rrecs que ens venen de l¡¯estranger. A fora es valora molt m¨¦s la il¡¤lustraci¨®. Amb paraules. I amb diners¡±. Pulido ho confirma: ¡°Es paga millor fora que aqu¨ª: els avan?aments s¨®n m¨¦s elevats perqu¨¨ hi ha pa?sos que, com que tenen m¨¦s poblaci¨®, fan m¨¦s tirades¡±.

La marca Barcelona tampoc es pot estirar tant ni pot caure en certes hipocresies: ¡°Vivim i treballem en una ciutat internacional, per¨° amb la capacitat d¡¯una ciutat petita¡±, explica Cristina Daura (Barcelona, 33 anys), que va sortir de l¡¯Escola Massana i va passar pel Maryland Institute College of Art a Baltimore. Les seves acolorides il¡¤lustracions han estat publicades a The New York Times, The New Yorker, Die Zeit, Penguin Books o Nike. ¡°Tot i que la voluntat i la cultura de respecte per la feina ¨¦s bona, la impressi¨® aqu¨ª sempre ¨¦s ¡®Volem aix¨°, per¨° no t¡¯ho podem pagar tan b¨¦¡¯. Entenc que l¡¯economia espanyola ¨¦s la que ¨¦s, per¨° tamb¨¦ som molt espavilats, aqu¨ª¡±.

Una generaci¨® amb ideals

La Divisi¨® d¡¯Objectius de Desenvolupament Sostenible de l¡¯ONU (DSDG per les sigles en angl¨¨s) diu que vuit de cada deu integrants de la generaci¨® mil¡¤lennista prefereix treballar en una empresa responsable socialment i que gastar¨¤ en marques que estiguin d¡¯acord amb els seus principis. Uns principis que tamb¨¦ es consumeixen en les il¡¤lustracions virals de la majoria de creadores entrevistades. Dones que han fet de les seves cr¨ªtiques al masclisme, la precarietat o el racisme un estendard de la seva pr¨°pia marca personal. Roc¨ªo Quillahuaman (Lima, 27 anys), que acumula m¨¦s de 160.000 seguidors a Instagram, prepara llibre amb Blackie Books i il¡¤lustra la tira c¨°mica de l¡¯APM, el programa d¡¯humor Alguna Pregunta M¨¦s de TV-3, ha fet dels seus clips il¡¤lustrats en blanc i negre, amb crits i atacs d¡¯ansietat per l¡¯estr¨¨s generacional, un ¨¨xit d¡¯identificaci¨® entre els seus seguidors. En aquests v¨ªdeos o il¡¤lustracions tamb¨¦ ha fet p¨²blics els seus ideals progressistes, feministes o antiracistes. I encara que aquesta nova generaci¨® demana posicionar-se, algunes marques, que s¨®n qui paga al capdavall, no ho tenen tan clar.

¡°En el meu sector tenir ideals i opinions ¨¦s un infern absolut¡±, explica Quillahuaman. ¡°Laboralment m¡¯han arribat a demanar que sign¨¦s un contracte que estipulava que durant la durada de la campanya que havia d¡¯il¡¤lustrar no em podia implicar en pol¨ªtica. Em va semblar una aberraci¨® i els vaig dir que era per aix¨° precisament que els deia que no¡±, aclareix.

Mullar-se no fa de bon empassar. ¡°Cada vegada que tinc una opini¨® l¡¯assetjament que rebo ¨¦s constant¡±, diu aquesta il¡¤lustradora, i confirma que ha hagut de tancar els missatges directes de les seves xarxes a causa de les campanyes d¡¯odi per haver-se polititzat. ¡°El que m¨¦s mal em va fer va ser la primera vegada que vaig mostrar una opini¨® pol¨ªtica a Instagram i alg¨² em va dir: ¡®Ai, jo pensava que eres una persona neutra¡¯. Mira, m¡¯han dit de tot: puta, Panchita... per¨° que em diguessin neutra et juro que ¨¦s el que m¡¯ha dolgut m¨¦s. Va ser en aquest moment que vaig comprendre que el que havia de fer era anar a sac i reafirmar-me¡±.

Roberta V¨¢zquez (Santiago de Compostel¡¤la, 31 anys), il¡¤lustradora i creadora de c¨°mics molt coloristes fets a m¨¤, i que tamb¨¦ ha fet de la precarietat generacional i de les den¨²ncies de les condicions laborals un estendard, creu que la relaci¨® amb les marques ¨¦s molt problem¨¤tica. ¡°Moltes empreses nom¨¦s veuen els n¨²meros i les estad¨ªstiques, i no el treball art¨ªstic. I aix¨° no m¡¯interessa. Si ets il¡¤lustrador per¨° guanyes m¨¦s diners anunciant col¨°nies amb la teva pr¨°pia imatge, alguna cosa falla. Em sembla b¨¦ prestar els meus dibuixos a una marca per anunciar un producte, per¨° no vull convertir el meu Instagram en una telebotiga i deixar de banda el meu projecte art¨ªstic. Sempre hi ha altres alternatives¡±, alerta.

Aix¨ª ho ha fet Lara Costafreda (Llardecans, 32 anys), il¡¤lustradora catalana que combina les col¡¤laboracions per a firmes de decoraci¨®, moda o de luxe internacional, com Herm¨¦s, amb l¡¯activisme personal, per exemple amb el desenvolupament i la imatge de marca del Sindicato Mantero, el redisseny de la planta de radiologia per a l¡¯Hospital de Lleida i projectes de repoblament rural o contra la viol¨¨ncia de g¨¨nere. ¡°La metodologia que vaig estudiar en moda, la que busca generar desig en les persones, ¨¦s una forma de treball que pots utilitzar per al mal o per al b¨¦. Durant molt de temps vaig veure que havia apr¨¨s coses que ajudaven a promoure un model de vida que em semblava violent en molts ¨¤mbits. A la fi vaig decidir portar-ho a l¡¯exterior i generar campanyes d¡¯impacte positiu. Et sents ¨²til i sents que tens una ra¨® de ser¡±.

Eug¨¨nia Angl¨¨s (Barcelona, 46 anys) va passar per la Llotja i Eina, va ser directora d¡¯art i amb el seu estil cl¨¤ssic i preciosista al carbonet ha treballat sobre productes, creacions t¨¨xtils i llibres de literatura juvenil, premsa i cobertes de llibres. Angl¨¨s veu amb optimisme aquesta disrupci¨® generacional entre els creadors a nivell personal. ¡°El primer que em ve al cap ¨¦s la magn¨ªfica Flavita Banana, per¨° tens altres casos: si Joana Santamans il¡¤lustra un llibre sobre animals, aix¨° ¨¦s pol¨ªtica (i la seva obra ¨¦s molt treballada!); si Sonia Pulido il¡¤lustra un llibre sobre dones pioneres, ¨¦s pol¨ªtica; si es fa una exposici¨® sobre maternitat i dones il¡¤lustradores a la galeria El Diluvio Universal, aix¨° ¨¦s pol¨ªtica, i no oblidem el vessant social de la feina de Lara Costafreda a trav¨¦s de la il¡¤lustraci¨®, que n¡¯hi ha per treure¡¯s el barret!¡±, recita reivindicant aquest salt generacional, i emfatitza la import¨¤ncia d¡¯haver fet aquest clic en el mateix gremi: ¡°Penso que totes les decisions s¨®n pol¨ªtiques. I sort en tenim que hi ha consci¨¨ncia!¡±.