La pin?a

L¡¯altre dia hi va haver un bon sufl¨¦ tuitaire, una d¡¯aquestes pol¨¨miques que s¡¯inflen de seguida a les xarxes i despr¨¦s com si res. Un usuari del metro de Barcelona es va queixar que, davant d¡¯una incid¨¨ncia i de la necessitat de transmetre informacions per megafonia, l¡¯empresa fes ¨²s nom¨¦s de la llengua castellana, queixa a la qual va replicar el compte oficial de TMB recorrent a una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica d¡¯empresa prou singular: ¡°Els empleats i empleades de TMB poden parlar tant en catal¨¤ com en castell¨¤, ja que totes dues lleng¨¹es s¨®n oficials a Catalunya. En el moment d¡¯una incid¨¨ncia s¨®n ells qui escullen l¡¯idioma que els ¨¦s m¨¦s f¨¤cil per donar un missatge clar i conc¨ªs¡±. Per descomptat les cr¨ªtiques no van trigar gens, algunes d¡¯a?rades i viscerals, d¡¯altres recorrent a la vigent llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica per recordar que, com a empresa p¨²blica, TMB havia de tenir la llengua catalana com a preferent.

La gr¨¤cia de la pol¨¨mica no ¨¦s tant la queixa en si, ni el que passi amb la megafonia a l¡¯espai p¨²blic (que ¨¦s prou important, esclar), sin¨® l¡¯argumentaci¨® desplegada en la resposta, perqu¨¨ revela fins a quin punt s¡¯ha assumit que la llengua catalana pugui ser sobrera d¡¯acord amb principis que operen al marge de les lleis desplegades fins ara, especialment la mateixa llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica. Ens trobem davant d¡¯un exemple paradigm¨¤tic de la pin?a a qu¨¨ s¡¯ha sotm¨¨s el catal¨¤ des de dues ideologies antag¨°niques que, malgrat aix¨°, han acabat convergint: la llengua com a expressi¨® de l¡¯individu i la llengua com a expressi¨® de la majoria de classe.

En el primer cas, el de la llengua com a expressi¨® de l¡¯individu, som davant dels postulats liberals que les lleng¨¹es no s¨®n m¨¦s que sistemes de comunicaci¨®, que no representen res de simb¨°lic o identitari, i que en el cas que ho representin, aix¨° sempre ser¨¤ negatiu. I que tothora tens el dret de fer servir la llengua que tu vulguis, perqu¨¨ el mateix concepte d¡¯oficialitat ¡ªsempre al m¨¦s alt nivell en estar consagrat en textos constitucionals¡ª et permet de saltar-te les regulacions derivades de lleis o reglaments menors. No cal dir que en els darrers anys hem tingut una bona dosi d¡¯aquest pensament a trav¨¦s d¡¯un partit com Ciutadans, que malgrat l¡¯ensulsiada ha aconseguit que el seu missatge arrel¨¦s amb tota normalitat.

En el segon cas, el de la llengua com a expressi¨® de la majoria de classe, som davant de valors d¡¯esquerres nascuts a les assemblees del 15-M. En el mateix moment que es comen?aven a compartir lluites sobre habitatge, feminisme o medi ambient, es comminava els assistents a les assemblees a expressar-se en castell¨¤, ¡°que as¨ª lo entendemos todos¡±, en una soluci¨® que aconseguia just la inversa del que es pretenia amb la resta de lluites: invisibilitzar una minoria (la dels catalanoparlants); ¨¦s la mateixa estrat¨¨gia, de fet, que li hem vist fer a Ada Colau en campanya amb els seus v¨ªdeos. D¡¯aqu¨ª hem passat a la construcci¨® d¡¯un relat que ha consagrat la idea d¡¯una llengua de classe (el castell¨¤) i el dret del treballador a emprar la llengua que consideri oportuna en el seu lloc de treball. En aquest discurs, per descomptat, adre?ar-se-li en catal¨¤ (llengua d¡¯una minoria burgesa i opressora) era vist com un acte prepotent i supremacista.

Llegint el tuit de TMB, doncs, ¨¦s clar que es proclama el dret del treballador de fer servir la llengua que cregui convenient perqu¨¨ aqu¨ª el que tenim s¨®n dues lleng¨¹es oficials. ?s la tenalla perfecta, la s¨ªntesi del doble arraconament del catal¨¤, la constataci¨® que tens no un sin¨® dos motius per prescindir de la llengua catalana, fins i tot si ets una empresa de servei p¨²blic i si la llei t¡¯obliga a tenir-la com a vehicular. Per sort, el mateix compte de la companyia va acabar rectificant, santament: ¡°La resposta que s¡¯ha donat no ¨¦s adequada i no respon als protocols de TMB. La llengua vehicular de TMB ¨¦s el catal¨¤¡±, per¨° ens hem quedat sense saber si el missatge ha arribat tamb¨¦ als treballadors que fan ¨²s de la megafonia. No ens podem quedar nom¨¦s a Twitter, perqu¨¨ el sufl¨¦ baixa, i la pin?a estreny.