Seguir el cam¨ª de Camus

Es pot dir que la pand¨¨mia va salvar La Mala Companyia. Potser, fins i tot, la va engegar. Anem a pams. Un grup de vuit alumnes de quart d¡¯Interpretaci¨® de l¡¯Institut del Teatre va treballar durant el 2019 en una adaptaci¨® de la novel¡¤la La pesta, d¡¯Albert Camus (que es pronuncia, m¨¦s o menys, ¡®cam¨ª¡¯) en l¡¯¨²ltim taller, amb el seu professor, el director teatral Ramon Sim¨®. ¡°L¡¯¨²nica representaci¨® que vam fer, all¨¤, a l¡¯Institut, el febrer del 2020, va agradar¡±, explica Cristina Fuentes, una de les actrius implicades. ¡°Per¨° ens criticaven una cosa: que parlar de pand¨¨mia, de confinament, de malaltia... en ple segle XXI era una mica anacr¨°nic¡±. I... pam! Ni un mes despr¨¦s, en ple segle XXI, tothom estava recl¨°s a casa seva, veient com milers i milers de persones col¡¤lapsaven els hospitals i morien en q¨¹esti¨® de setmanes. ¡°Vam decidir reprendre aquell text, donant-li unes voltes, aportant-hi les nostres viv¨¨ncies¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Un su?cidi po¨¨tic a la paradis¨ªaca i infernal Barcelona

La transgressi¨® de totes les Rosal¨ªas

Veritats que fan mal i creen empatia

La Cristina, amb Guillem Font, ?lex Pujol i Eduard Serra (altres, per q¨¹estions personals o de feina, no hi van participar), van comen?ar a quedar, tal com manava la pand¨¨mia, per zoom, per donar forma a l¡¯obra Es pronuncia Cam¨ª, que estrenen a la Sala Beckett aquest dijous i estar¨¤ en cartell fins al 25 de juliol, dirigits, esclar, per Ramon Sim¨®. ¡°Ens pens¨¤vem que era una utopia, que ens dirig¨ªs ell¡±, reconeix Fuentes. ¡°En tot moment ens va animar, i tant!, per¨° dirigir-nos ja era una altra cosa¡±. Per¨° Sim¨® es va animar, tamb¨¦, i va entrar als zooms amb els seus exalumnes.

El plantejament de l¡¯obra ¨¦s absolutament metateatral. Barreja realitat, ficci¨®, ficci¨® cov¨ªdica i novel¡¤la. L¡¯argument: tres actors joves que comparteixen pis acullen una actriu de Berl¨ªn que ve a rodar una s¨¨rie per a Netflix. L¡¯esclat de l¡¯estat d¡¯alarma posa fi al rodatge i confina els quatre actors dins del pis. Gaireb¨¦, com qui diu, al sof¨¤ del pis (una mena de cinqu¨¨ personatge). Un d¡¯ells, l¡¯intel¡¤lectual, els conven? per muntar una versi¨® de La pesta. ¡°Igual que molts feien sudokus, jugaven a la Play o llegien, doncs quatre actors en una mateixa casa decideixen fer teatre¡±, especifica Fuentes. Les relacions inevitables entre el que va passar el 2020 a tot el m¨®n i el que passa a la novel¡¤la de Camus ens porten a no saber ben b¨¦ qui parla, si els personatges de la novel¡¤la que es representen a l¡¯obra, els protagonistes de l¡¯obra o els mateixos actors de l¡¯obra: ¡°De vegades no s¨¦ qui soc! Si el meu personatge, el de Camus o jo mateixa¡±, admet la Cristina. ¡°Perqu¨¨ Albert Camus descriu exactament el que ens est¨¤ passant¡±.

Les relacions de solidaritat i amistat a Oran entre Bernard Rieux, el metge protagonista de la novel¡¤la de Camus, i la resta de personatges ¡°s¨®n el que ens mou i ens commou i el que posa en valor la necessitat d¡¯estar junts, de conviure, d¡¯ajudar-nos¡±, sost¨¦ l¡¯actriu. ¡°Fins al punt de preguntar-nos si la pand¨¨mia de veritat ¨¦s el virus o ¨¦s la des¨ªdia que hi ha en tots nosaltres¡±.

Tot i els moments terribles que ens ha portat la pand¨¨mia, Fuentes considera que l¡¯obra ¨¦s una com¨¨dia: ¡°Hi ha els moments durs de la novel¡¤la, com quan Tarrou agafa la pesta, per¨° els quatre protagonistes, tancats al pis, fan seus aquests moments dram¨¤tics i surten atacs de riure que un no sap ni d¡¯on surten, per¨° surten. I el missatge de l¡¯obra ¨¦s absolutament positiu: ve a ser que Camus ens mostra el cam¨ª, que sempre hi ha una sortida¡±.

De moment aquesta companyia, sorgida, com tantes altres, de l¡¯Institut del Teatre (els escen¨°grafs tamb¨¦ s¨®n companys de promoci¨®), ha trobat una sortida que els ha obert les portes de la Beckett. Ara els queda aixecar-se del sof¨¤ que comparteixen (perqu¨¨... comparteixen de veritat pis, aquests quatre?) i fer volar les idees que tenen per seguir el cam¨ª, encara que no les revelen gaire: ¡°Ens interessen les distopies i les volem investigar¡±.