¡°No hi ha projecte a llarg termini per a Barcelona¡±

Anna Gener (Barcelona, 1974) ¨¦s la consellera delegada de Savills Aguirre Newman Barcelona. Gener considera que la soluci¨® al problema de l¡¯habitatge passa per la col¡¤laboraci¨® entre el sector p¨²blic i el privat. ¡°La soluci¨® en el cas de Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana ¨¦s fer m¨¦s habitatges, tant de lloguer com de compra, i per a aix¨° necessitem millorar la mobilitat i les pol¨ªtiques coordinades entre els ajuntaments¡±. Ning¨² no se¡¯n pot quedar al marge i el sector privat, diu Gener, t¨¦ una responsabilitat.

Pregunta. Li agrada l¡¯urbanisme t¨¤ctic de Barcelona?

Resposta. Barcelona ve d¡¯unes d¨¨cades de transformacions urban¨ªstiques molt importants. Ara el tipus d¡¯urbanisme que s¡¯hi fa t¨¦ una mica d¡¯aversi¨® als projectes grans; s¡¯estan prenent decisions que s¨®n molt de microcirurgia. Les veig poc coordinades, poc ambicioses i poc transformacionals.

P. El govern de Colau ha rebut moltes cr¨ªtiques. Se la jutja m¨¦s durament en el seu c¨¤rrec pel fet de ser una dona?

R. La nostra alcaldessa ¨¦s una dona amb una personalitat arrasadora, que despr¨¨n molta autoritat, i ho fa amb formes molt femenines, en el sentit que ¨¦s una persona que acostuma a somriure, que escolta i que t¨¦ una actitud respectuosa. La veig un exemple de lideratge femen¨ª bon¨ªssim, al marge de les decisions urban¨ªstiques que prenguin al seu equip. Penso que, en termes generals, a les dones se¡¯ns jutja de vegades per coses que no s¨®n estrictament professionals i ¨¦s molt injust. Colau ha sabut moure¡¯s b¨¦ en entorns que no s¨®n amables en cap cas.

P. Quin ¨¦s l¡¯estat de salut de la marca Barcelona?

R. La marca Barcelona continua tenint un magnetisme molt especial per les seves caracter¨ªstiques inherents, com ara la seva identitat, la cultura, una tradici¨® arquitect¨°nica i urban¨ªstica excel¡¤lent i un discurs d¡¯encap?alar corrents de pensament molt avan?ats; aquests en s¨®n els actius, per¨° ¨¦s cert que ara mateix tamb¨¦ planegen sobre Barcelona una s¨¨rie de q¨¹estions negatives, com per exemple que som la ciutat del no, ¨¦s a dir, hi ha poca flexibilitat a Barcelona per veure com les iniciatives dels emprenedors, que la legislaci¨® no preveu, hi poden tenir cabuda si aporten coses positives. Aix¨° contrasta amb una personalitat de Barcelona d¡¯abra?ar les novetats i, fins i tot, de liderar-les.

P. En pot posar exemples?

R. En termes de mobilitat, la legislaci¨® dels patinets. En energia, les plaques solars. En q¨¹estions immobili¨¤ries, ara sorgeixen nous conceptes que preveuen canvis d¡¯usos o usos urban¨ªstics mixtos i la normativa no ho permet. Aquestes iniciatives s¡¯haurien d¡¯estudiar seriosament. En altres ciutats an¨¤logues, s¨ª que es poden desenvolupar. El problema ¨¦s que no acabem de tenir un projecte de ciutat a llarg termini. Em temo que s¡¯est¨¤ gestionant el dia a dia i que es diu no sistem¨¤ticament a qualsevol iniciativa privada.

P. Tamb¨¦ hi ha coses positives.

R. La capacitat de Barcelona per atreure talent internacional ¨¦s espectacular. El 26% dels barcelonins han nascut fora d¡¯Espanya i s¨®n un col¡¤lectiu amb un nivell educatiu superior al local. Aix¨° ¨¦s molt rellevant. A Madrid el punt fort ara mateix ¨¦s saber donar cabuda a iniciatives del m¨®n empresarial i dels emprenedors.

P. El 2019 va explicar que tenia desenes de peticions d¡¯empreses que es volien instal¡¤lar a Barcelona. Ara tamb¨¦ ¨¦s aix¨ª?

R. El que ha fet la crisi pand¨¨mica ¨¦s que el grau de contractaci¨® d¡¯oficines baixi a totes les ciutats, per¨° Barcelona s¡¯est¨¤ consolidant com a hub digital i tecnol¨°gic. Aquestes empreses digitals continuen actives buscant oficines i ens estem recuperant d¡¯aquesta situaci¨® tan dura.

P. El teletreball es queda?

R. L¡¯experi¨¨ncia del teletreball va tenir ¨¨xit al principi, per¨° ara hi ha esgotament. Les empreses ens traslladen que la gent jove no est¨¤ formada adequadament, que la vinculaci¨® amb l¡¯empresa es debilita, que la relaci¨® amb l¡¯equip no ¨¦s la mateixa, que els processos de creaci¨® no s¨®n els mateixos... Els psic¨°legs parlen de la m¨¤gia de les situacions inesperades. El m¨®n f¨ªsic ¨¦s important per a la interacci¨® social, que en determinats negocis ¨¦s imprescindible. Molts dels nostres clients que treballen per torns tenen la voluntat de fer tornar els seus equips, perqu¨¨ detecten una certa baixada en la productivitat, per¨°, tamb¨¦, una certa infelicitat.

P. Qu¨¨ recomana, lloguer o compra?

R. Assessorar una inversi¨® ¨¦s molt diferent d¡¯assessorar un projecte vital. Si tingu¨¦ssim un mercat de lloguer sa, a una parella jove li recomanaria llogar, perqu¨¨ ¨¦s bo que tingui flexibilitat. El gran problema d¡¯Espanya ¨¦s que el nostre mercat ¨¦s eminentment de compravenda, per¨° els salaris mitjans no estan correlacionats amb l¡¯esfor? de comprar un pis quan ets jove, i encara menys si no tens parella. L¡¯obligaci¨® que tenim com a societat ¨¦s construir un parc d¡¯habitatge de lloguer suficient i, si ¨¦s possible, a preus assequibles, i per aconseguir-ho la f¨®rmula ¨¦s la col¡¤laboraci¨® publicoprivada. El sector p¨²blic hi ha de posar el terreny, ja que ha demostrat que no t¨¦ ni els diners ni la voluntat ¡ªel que s¡¯ha fet fins ara ¨¦s mis¨¨rrim¡ª, i el privat hi ha d¡¯aportar els diners, l¡¯experi¨¨ncia i la gesti¨® d¡¯un parc de lloguer.

P. L¡¯exemple ¨¦s la compra del gimn¨¤s Sant Pau que han fet entre l¡¯Ajuntament i l¡¯empresa de Jaume Roures?

R. Que s¡¯hagi salvat el gimn¨¤s per la seva implicaci¨® social segurament ¨¦s una bona not¨ªcia, per¨° els casos en qu¨¨ es fan operacions immobili¨¤ries amb alg¨² que no ¨¦s immobiliari, per¨° que t¨¦ altres interessos a la ciutat, que rep contractacions de l¡¯Ajuntament d¡¯altres q¨¹estions, em sembla que no es poden posar d¡¯exemple. Aqu¨ª hi ha una ind¨²stria immobili¨¤ria amb la qual no es genera un pont de confian?a, i aix¨° ¨¦s el que fa que no tinguem un parc d¡¯habitatge amb col¡¤laboraci¨® publicoprivada suficient. Busquem mecenes o gent de la ind¨²stria? No resoldrem el problema de l¡¯habitatge si hi perdem diners, i l'empresa de Roures hi entra perdent diners. Ho ha dit. Aix¨ª que ¨¦s una soluci¨® puntual per salvar el gimn¨¤s.