El savi i la cambrera

Pocs cient¨ªfics reuneixen tantes qualitats novel¡¤lesques com l¡¯inventor i enginyer d¡¯origen serbi Nikola Tesla (1856-1943), punt de trobada del geni, el visionari i l¡¯exc¨¨ntric, figura entre el mad doctor i el benefactor de la humanitat, que va anticipar el futur en el moment ¨¤lgid de la seva creativitat per anar progressivament caient en un pou d¡¯incomprensi¨®, ru?na econ¨°mica i oblit primerenc.

A les ¨²ltimes d¨¨cades, en paral¡¤lel al reconeixement del seu paper clau en el disseny del nostre present (nom¨¦s cal pensar en les seves investigacions en el camp de la comunicaci¨® sense fils), la seva persona ha estat font reiterada d¡¯inspiraci¨® art¨ªstica (musicals, pel¡¤l¨ªcules, llibres) perqu¨¨ t¨¦ l¡¯aura irresistible d¡¯una mena de Prometeu de carn i ossos, ¨¦s a dir, d¡¯alg¨² d¡¯una aud¨¤cia (o una bogeria) incommensurable que el porta a robar els secrets d¡¯una for?a primig¨¨nia o divina ¡ªl¡¯electricitat en comptes del foc¡ª i ¨¦s durament castigat.

En aquest context arriba La invenci¨® de tota la resta, primera novel¡¤la tradu?da al catal¨¤ de la tamb¨¦ assagista i escriptora de relats curts Samantha Hunt (Nova York, 1971), per la qual va guanyar el Bard Fiction Prize el 2010 i va ser finalista de l¡¯Orange Prize 2009. Qu¨¨ es pot fer a aquestes altures amb el personatge, de qui s¡¯ha lloat l¡¯enginy i explorat la dimensi¨® tr¨¤gica probablement fins als l¨ªmits de les possibilitats respectives? En resposta, l¡¯autora pren dues decisions fonamentals, unides per l¡¯aposta per la ficci¨® i la dimensi¨® emotiva i crepuscular abans que no pas per la biografia velada: 1) centrar-se en l¡¯any 1943, el darrer en la vida d¡¯un Tesla amb el seny molt afectat i les butxaques escurades, abandonat pels inversors i esdevingut un ermit¨¤ que nom¨¦s s¡¯interessa pels coloms, i 2) fer-lo compartir protagonisme amb la Louisa, una jove cambrera de l¡¯hotel on l¡¯inventor viu pr¨¤cticament tancat, la qual se sentir¨¤ a l¡¯inici intrigada per l¡¯enigm¨¤tic hoste fins a incorporar-lo al seu complex panorama familiar.

Sota la invocaci¨® al sempre estimulant fantasma de Tesla i amb una feina d¡¯ambientaci¨® hist¨°rica impecable (un dels m¨¤xims plaers lectors rau a explorar tots els racons de l¡¯ic¨°nic hotel The New Yorker, nost¨¤lgic viatge en el temps a l¡¯¨¨poca en qu¨¨ era paradigma de t¨¨cnica puntera i sofisticaci¨®), Hunt ha creat sobre tot una novel¡¤la d¡¯amor, ent¨¨s en les m¨¦s diverses modulacions (amor rom¨¤ntic, amor filial, amor entre amics, amor pel desconegut, amor pel coneixement, amor per la feina), i un elogi a les ments somiadores i contra corrent, les dels qui gosen aventurar-se a zones que la societat identifica amb la follia o el frac¨¤s, o b¨¦ decideixen simple-ment mirar al seu voltant amb les ulleres de l¡¯empatia i la fantasia (?s¨®n termes sin¨°nims at¨¨s que requereixen de salts de fe equiparables?).

Dit aix¨ª, pot semblar que som davant de material amb altes dosis de glucosa, digne dels guions de Hollywwod m¨¦s indigestos, per¨° res m¨¦s lluny de l¡¯electritzant sensibilitat po¨¨tica de l¡¯escriptora, que no emfatitza els missatges sin¨® que els deixa flotant com vapors que emanen amb naturalitat d¡¯un munt de relats i personatges (episodis del passat de Tesla i la Louisa s¡¯entrellacen amb conflictes presents del cercle ¨ªntim d¡¯ella).

La voracitat narrativa (certa contenci¨® hauria arrodonit el conjunt) i la tendresa constant en l¡¯observaci¨® no es contradiuen, igual que les innovacions cient¨ªfiques no esborren el pensament m¨¤gic (la subtrama de la possible m¨¤quina del temps juga brillantment que el lector mantingui un peu a cada banda).

Potser l¡¯elogi m¨¦s gran que es pot fer de la novel¡¤la ¨¦s la coher¨¨ncia envers la idea motriu que cal arriscar per arribar a qualsevol lloc que valgui la pena.