Elias Canetti i les dones

Afirmar que les dones s¨®n ¡°complicades¡± ¨¦s cosa molt discutible i possiblement mis¨°gina, per¨° afirmar que ¨¦s molt complicat tenir una dona (amb matrimoni formal incl¨°s) i, al mateix temps, un devessall d¡¯amants, aix¨° ¨¦s una constataci¨® compartida per homes i dones, a l¡¯un¨ªson. Potser avui aix¨° tamb¨¦ ¨¦s una cosa discutible, atesos els costums relacionals-sexuals dels nostres dies, per¨° en vida d¡¯Elias Canetti (1905-1994) no ho era gens. L¡¯¨²nic pa¨ªs on ¨¦s tradici¨® tenir muller i, a m¨¦s, una amant ¨¦s Fran?a; i el fenomen tamb¨¦ va donar-se a Barcelona, com acredita la serenitat amb qu¨¨ aquelles dues dones, que caminaven rere els seus marits pel passad¨ªs central de la platea del Liceu, van dir-se, tot mirant les amants dels seus respectius esposos assegudes en una llotja, aquella cosa tan extraordin¨¤ria, mai superada en l¡¯anecdotari de la ciutat: ¡°M¡¯agrada m¨¦s la nostra¡±. Temps de gl¨°ria a la ciutat, en qu¨¨ els ciutadans amb menys recursos feien acrob¨¤cies en ja?os desllu?ts al Paral¡¤lel i al Barri Xino!

Aquesta ¨¦s la situaci¨® que va envoltar quasi la vida entera de Canetti, almenys des de la seva joventut fins a la mort de la seva primera dona, Veza, que es feia dir ¡°spaniolin¡± perqu¨¨ era, com l¡¯escriptor, d¡¯origen espanyol sefardita. Veza va morir jove, el 1963, havent deixat tres o quatre obres liter¨¤ries de valor, despr¨¦s d¡¯una vida plena de melancolia, depressions i atacs de nervis, ¨¦s a dir, una vida dedicada a Canetti, renunciant quasi del tot a una carrera d¡¯escriptora que hauria estat exemplar. M¨¦s encara: no ¨¦s que dediqu¨¦s la vida al marit en el sentit burg¨¨s de les generacions que van del XIX a mitjan segle XX; va acceptar que Elias s¡¯havia d¡¯esbravar amb altres dones, o n¡¯havia d¡¯estimar m¨¦s d¡¯una, per¨° sense sentir-se menyspreada; per aix¨°, en aquestes cartes que s¡¯acaben de publicar, no para d¡¯anomenar Canetti l¡¯home m¨¦s bo de la terra (costa de creure), i tamb¨¦ el m¨¦s intel¡¤ligent (aix¨° seria cert si no fos que d¡¯¡°homes o dones m¨¦s intel¡¤ligents de la terra¡± n¡¯hi ha una colla): Veza i Elias Canetti, Cartas a Georg. Amor, literatura y exilio en tiempos oscuros, 1933-1948, edici¨® i estudi prodigi¨®s d¡¯Ignacio Echevarr¨ªa, a partir de l¡¯edici¨® alemanya de Karen Lauer i Kristian Wachinger, traducci¨® de Juan del Solar (?), (Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2021).

?s cert que les cartes parlen tamb¨¦ de la situaci¨® pol¨ªtica i els avatars de la guerra i dels exilis for?osos dels tres protagonistes d¡¯aquesta correspond¨¨ncia (Veza, Elias Canetti i un germ¨¤ d¡¯aquest, Georg, o Georges), aix¨ª com de les dificultats d¡¯Elias per fer-se un nom en el panorama de la literatura europea, cosa que nom¨¦s va aconseguir despr¨¦s de la publicaci¨® de Die Blendung (1936, Auto de fe) i, m¨¦s encara, despr¨¦s del seu monumental (despr¨¦s de vint anys de treball) Massa i poder (1960); per¨° l¡¯element amb m¨¦s subst¨¤ncia d¡¯aquest conjunt de cartes ¨¦s la relaci¨® a tres bandes entre Veza, el seu cunyat i el seu home, amb un predomini sorprenent dels desassossecs de Veza davant el comportament de Canetti: sabrem, per aquesta correspond¨¨ncia, que Canetti va tenir amors, o es va encaterinar (que se s¨¤piga), amb la filla de Gustav i Alma Mahler, Anna, amb Friedl Benedikt, amb Marie-Louise von Motesicky, i fins i tot amb Iris Murdoch, de refil¨®.

El m¨¦s impressionant de tot ¨¦s la manera com Veza va suportar-ho, assumint un paper sempre maternal amb Elias (que havia detestat la seva mare, que es va oposar al matrimoni del seu fill amb Veza perqu¨¨ era esguerrada de naixement), enamoriscada i sempre fraternal amb Georg, el germ¨¤ d¡¯Elias, i sempre disposada a sacrificar la seva vida, en tots els sentits, en benefici de l¡¯¨¨xit del seu home, un ¨¨xit que finalment va arribar: rebria el Nobel de Literatura el 1981, que no va celebrar amb Veza, ja traspassada, sin¨® amb la segona dona, Hera. Les escenes de viol¨¨ncia dom¨¨stica hi s¨®n constants, els enervaments tamb¨¦ i els elogis mutus entre marit i muller s¨®n quasi incomprensibles: per¨° aix¨ª va anar la cosa, com el lector llegir¨¤.

Claudio Magris, que va tenir amistat amb l¡¯autor, va explicar un dia que Canetti, seguint al peu de la lletra la seva teoria que tot escriptor ha de ser ¡°el guardi¨¤ de les metamorfosis¡±, quan li trucaven i es posava al tel¨¨fon, estrafent la veu fingia ser la dona de fer feines, o un passavolant, un lampista o un parent lluny¨¤ de si mateix. Quan ja havia reconegut qui li telefonava, deia: ¡°Esperi un moment, que el crido¡±, deixava passar uns segons i tornava a parlar, ja amb la veu pr¨°pia. Segons Canetti mateix, i uns quants comentaristes de la seva obra, podia posar-se en la pell i en la ment de quasi un centenar de personatges ficticis. Entre ells va haver-hi el personatge del faldiller, un paper que Canetti va interpretar amb la mateixa innoc¨¨ncia que una bona persona interpreta, al teatre, el paper de Brutus, de Dr¨¤cula o de Lady Macbeth, i despr¨¦s abra?a al llit la seva parella, ja mig adormida.