El c¨¤stig

Podr¨ªem pensar que l¡¯estiu era aqu¨ª per mostrar-nos que, si b¨¦ la pand¨¨mia no ens havia fet millors, tampoc ens havia extirpat les ganes de viure. Per¨° el vam comen?ar de manera atro? amb l¡¯assassinat d¡¯un noi, el Samuel, al crit de ¡°maric¨®n¡±. I amb el q¨¹estionament de si ¨¦s, o no, homof¨°bia que et matin al crit de ¡°maric¨®n¡±. No hauria de caldre res m¨¦s. Buscar alguna cosa m¨¦s implica assumir exactament el marc discursiu dels qui assassinen. ¡°Una dona no ¨¦s violentada al carrer per tenir vagina: una dona ¨¦s violentada al carrer per la imaginaci¨®, la mirada que es projecta en ella i com la imagina el subjecte receptor i passiu¡±, explica la fil¨°sofa Elizabeth Duval a l¡¯assaig Despu¨¦s de lo trans. ?s igual, en el fons, si a la fi la dona t¨¦ vagina. De la mateixa manera que tant ¨¦s si el Samuel era, o no, homosexual. O si els agressors ho sabien, o no. O si la motivaci¨® inicial (que no de fons) era hom¨°foba.

La viol¨¨ncia estructural i coercitiva no dep¨¨n dels qui la reben, o la pateixen; com si el subjecte que la rep pogu¨¦s fer res per evitar la viol¨¨ncia (o la mort) m¨¦s enll¨¤ de deixar de ser, o deixar de semblar alguna cosa, que ¨¦s, en el fons, una forma de negar l¡¯exist¨¨ncia m¨¦s o menys completa de l¡¯altre. L¡¯home heterosexual, hereu d¡¯un sistema de s¨ªmbols i imaginaci¨® col¡¤lectiva, el patriarcal, interpreta els cossos, els subjectes, i els atorga un sentit, els violenta emparats en uns codis i uns llenguatges assumits. Duval parla de la viol¨¨ncia coercitiva com la que s¡¯encarrega de castigar tots aquells que s¡¯atreveixen a divergir d¡¯all¨° marcat com la norma en un moment hist¨°ric donat. Aqu¨ª entrarien les agressions hom¨°fobes, o les agressions a homes excessivament femenins, o a dones excessivament masculines, etc. ?s una altra pota de la viol¨¨ncia de g¨¨nere. Qu¨¨ ¨¦s un crim hom¨°fob?, ens podem preguntar. No ¨¦s suficient si s¡¯articula i predisposa la viol¨¨ncia fent ¨²s d¡¯una terminologia violenta, carregada d¡¯ideologia, de sofriment? D¡¯un trauma que ¨¦s individual i alhora col¡¤lectiu. La pregunta, en tot cas, hauria de ser a l¡¯inrev¨¦s: per qu¨¨ haur¨ªem d¡¯ignorar el que es va dir, passar-ho per alt, si de fet, constantment, quotidianament, ja ho fem.

El c¨¤stig, la viol¨¨ncia brutal de l¡¯assassinat, t¨¦ un important efecte disciplinari en la resta de la poblaci¨®, que tendir¨¤ un cop m¨¦s a diluir-se entre els sorolls i els cossos dels altres, a semblar (que no ser) el que l¡¯altre espera. Tornant de la concentraci¨® pel Samuel, una amiga lesbiana em deia, compungida, que a veure com tornava aquest estiu a agafar-se de la m¨¤ de la seva n¨°via. El seu dubte, la simple possibilitat de no fer-ho, ¨¦s profundament dolor¨®s. Seguirem sent, malgrat tot, i precisament per aix¨°; no hi ha alternativa, ¨¦s inevitable, i, sobretot, no ho podem permetre. La resta ¨¦s claudicaci¨®, de la mateixa manera que ho ¨¦s confiar la just¨ªcia als cossos policials o a un sistema encara m¨¦s punitivista.