¡°Aturem-nos i contemplem el que tenim al voltant¡±

Hi ha a qui li podr¨¤ semblar que el que fa Kotomi Nishiwaki ¨¦s un solo de dansa, perqu¨¨ ¨¦s ballarina i core¨°grafa i el que fa en aquest espectacle, en bona part, ¨¦s ballar. Per¨° New(a)days (de dijous a diumenge a l¡¯Antic Teatre, en el marc de festival Grec) ¨¦s una performance, una pe?a concebuda en petites escenes que tracen un recorregut molt obert i subjectiu a trav¨¦s del temps, potser cap a un futur millor. ¡°Ve a ser un continu d¡¯escenes amb diferents hist¨°ries i camins que parlen de realitat i de ficci¨® a la vegada¡±, diu Miquel Casaponsa, creador de l¡¯espectacle juntament amb la seva parella, la ballarina japonesa. ¡°Ella, sola a l¡¯escenari, ens guia entre certs estats que recreen escenes que donen pistes sobre la manera de comportar-se¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Seguir el cam¨ª de Camus

Un su?cidi po¨¨tic a la paradis¨ªaca i infernal Barcelona

La transgressi¨® de totes les Rosal¨ªas

Casaponsa i Kotomi formen la companyia Park Keito. Ella ha treballat a Berl¨ªn i tots dos a Brussel¡¤les, fins que fa cinc anys es van instal¡¤lar a Barcelona. La fusi¨® d¡¯aquests dos artistes, ella performer i core¨°grafa i ell arquitecte d¡¯interiors i m¨²sic, ha generat aquest espai viu on plantegen, tamb¨¦, una investigaci¨® sobre els rituals diaris i la comunicaci¨®: ¡°Parlem de la comunicaci¨® quan es dona una p¨¨rdua de contacte f¨ªsic¡±, s¡¯explica Casaponsa. ¡°I no em refereixo a la pand¨¨mia, aquest projecte ¨¦s anterior, ni al fet que ara ens comuniquem a trav¨¦s de les xarxes. Ens preguntem com mantenir certa perspectiva de la comunicaci¨®. Al principi ens comunic¨¤vem amb senyals de fum. Com ser¨¤ el futur?¡± La performance no respon a aquestes preguntes, senzillament (i no ¨¦s poc) les planteja ¡°d¡¯una forma bastant abstracta¡±, matisa el creador.

Tots aquests suggeriments, doncs, d¡¯una interpretaci¨® absolutament lliure ens plasmen els canvis en funci¨® de com veiem o observem les coses. La Kotomi ho explica: ¡°Faig un treball de repetici¨® d¡¯accions i de moviments. Cada vegada en faig un i el repeteixo. Sembla el mateix, per¨° va canviant. Hi ha tot un equilibri entre pensament i percepci¨®. Cada cop la repetici¨® ¨¦s com si fos nova ¡ªd¡¯aqu¨ª ve el nom de l¡¯obra: New(a)day)¡ª. Aquests canvis s¨®n molt positius, perqu¨¨ indiquen que evolucionem¡±.

En el pla sonor, a banda de la m¨²sica en directe, creada i administrada per Casaponsa, ¨¦s important com ella crea una banda sonora en directe: ¡°Omple l¡¯espai a trav¨¦s de la veu, i de sons, fent viatjar l¡¯espectador. I amb els moviments i els sons de la protagonista, els objectes tenen una import¨¤ncia cabdal en l¡¯obra. ¡°Hi ha una po¨¨tica dels materials a la pe?a¡±, diu el m¨²sic. ¡°Hi ha objectes org¨¤nics i inerts, i juguem amb la seva manipulaci¨®, que ve a ser la nostra relaci¨® amb la natura¡±. Un exemple: la Kotomi duu un casc en forma de prisma de diverses cares, de miralls. Aquests miralls s¨®n els que reflecteixen les diferents interpretacions o maneres de comportar-se, reflecteixen la societat. Ella s¡¯integra en un espai i reflecteix tot el que hi ha al voltant: veiem l¡¯¨¦sser hum¨¤ a?llat, per¨° integrat en la societat i en el paisatge.

En aquest paisatge abstracte, metaf¨°ric, po¨¨tic... quin ¨¦s el missatge? ¡°El missatge est¨¤ en la percepci¨®¡±, respon el m¨²sic. ¡°En aquest viatge, l¡¯experi¨¨ncia perceptiva del cos va evolucionant fins a obrir un intercanvi imaginatiu... Fem les coses tan r¨¤pid...! Aturem-nos un moment i contemplem el que tenim al voltant¡±.