Tremp¨®, tombet, frit

Gaireb¨¦ sembla una simfonia abstracta de s¨ªl¡¤labes una mica b¨¤rbara. Els noms dels menjars m¨¦s populars de la cuina de Mallorca, breus, met¨¤l¡¤lics, inc¨°gnits, per a tots aquells que s¨®n aliens a la terra sonen com una proclama, amb to musical, un manifest de t¨ªtols i de s¨ªntesis.

Tremp¨®, tombet, frit, sopes¡­ mots sense llinatges per a esmentar els m¨¦s habituals plats gustosos que conformen el vestuari f¨¤cil de la identitat gastron¨°mica, sense literatura antiga ni signatures de xefs afamats. En la seva expressi¨® hi ha la s¨ªntesi dels sabors naturals, que els dominen, gaireb¨¦ inalterables.

M¨¢s informaci¨®n

Amics, confraries i acad¨¨mies a la taula

Tom¨¤tiga seca, suplent i titular

Men¨² de supermercat i majories

Ning¨² no s'atreveix a retocar comercialment o apropiar-se del cos d'aquests receptaris autom¨¤ticament transmesos i adaptats sempre al gust i les autories col¡¤lectives de tradici¨® i privats. Cada m¨¤, cada versi¨®, t¨¦ detalls intransferibles en el gust.

Els externs, estranys al costum, a la rutina culin¨¤ria, necessiten en la seva estrena a la taula l'explicaci¨® corresponent per a saber i comprendre¡¯n el contingut, el que el plat i la boca oculten en les expressions estranyes a l'ali¨¨: tremp¨®, tombet, cuina en cru i una fritada simple. Aquests s¨®n dos resums f¨¤cils que s¨®n un cim de l'alimentaci¨® comuna de l'estiu mediterrani, el recurs utilitari de l'hort privat o del mercat pr¨°xim.

L'apoteosi de la senzillesa i la grandesa de la cuina de temporada, de quil¨°metre zero, sabors naturals, s'expressen en el tremp¨®, la gastronomia sense cuina, sense foc, menjar fred, el tremp¨® ¨¦s una amanida de tom¨¤quet, pebrot ros i ceba nova/tendra/blanca.

El tremp¨®, just tres elements, podria ser assimilable a ¡®amanit¡¯, ¨¦s tan sols una amanida universal amb els tom¨¤quets/tom¨¤tigues que han crescut lliures sense casa de pl¨¤stic. La distinci¨® est¨¤ en la pres¨¨ncia dels detalls, el pebre tendre i olor¨®s i la ceba en cru despullada dels seus matisos agressius. L'oli propi i la sal pr¨°xima amaneixen (trempen) la mossegada local, gaireb¨¦ un ranxo d'estiu en qu¨¨ domina la qualitat, el gust, el sabor fresc i dol? de la tom¨¤tiga aut¨°ctona, feta al sol, a l¡¯exterior.

El tombet/tumbet, intradu?ble per a llengua forana i nouvinguts, ¨¦s un puzle de fritada lenta i per separat de les hortalisses de la temporada, especialment ¨¦s una oraci¨® al voltant de l'alberg¨ªnia, tamb¨¦ de la patata, el carabass¨®, el pebrot i el tom¨¤quet en salsa.

Mai s'ha de preparar ni consumir tombet a l'hivern, sense els productes de l'hort exterior i fins i tot m¨¦s, no han de faltar alberg¨ªnies aut¨°ctones morades i no negres sabata, de dol, ¡®forasteres¡¯ en diuen, que assimilen oli en exc¨¦s i tenen un punt alt d'amargor.

En les cartes dels restaurants les definicions o t¨ªtols dels plats tendeixen als excessos ret¨°rics, a l'amplificaci¨® po¨¨tica dels aliments i el seu origen o tracte. L'error esdev¨¦ tamb¨¦ entre els cronistes gastron¨°mics; tamb¨¦ aqu¨ª es peca.

El cim de la redund¨¤ncia descriptiva es troba en un llibret costumista d'un popular periodista mallorqu¨ª i falangista, Gafim (Gabriel Fuster Mayans). A ¡®Tres viatges en calma per l¡¯illa de la Calma¡¯ per a significar el valor de la porcella (¡®lechona¡¯) detalla com ha de passar pel forn, en rostir-la en ¡°acci¨® benem¨¨rita, s¨¤via, persuasiva, antiqu¨ªssima, meravellosa i miraculosa ¡­¡± A la porcella l'envolta un rosari de noms i sobrenoms familiars: bunyolet, crestonet, guaiabo, tonineta, pepet¡­

En els t¨ªtols queda expressat, simple per¨° fosc, el contingut elaborat: tumbet, tremp¨®, frit, tamb¨¦ arr¨°s brut, sopes, xot/met (xai), herbes (un licor), suc (alcohols), palo (beguda), una seca, la cassalla, rasca (caf¨¨ amb canya), els ¡®bambos¡¯ (un pasta dol?a) o el ¡®bescuit¡¯ retorrat dol?, fresque (gelat). I es podria seguir el relat amb expressions rares i diferents, equiparables a la gastronomia universal: aguiat, ofegat, estufat, guisat, bullit, cuinat, bollit, noms matisats per a retratar les preparacions culin¨¤ries. ?s el menjar que interpel¡¤la.