La Pau, lloc de trobada

No ¨¦s nom¨¦s un bar. ?s un lloc de trobada, de celebraci¨®. La Pau ¨¦s el casino popular de Ma?anet de Cabrenys. Ocupa un edifici modernista de principis del segle passat que presideix la pla?a de la Vila. Est¨¤ catalogat com a B¨¦ Cultural d'Inter¨¨s Local. L'arquitecte va ser Josep Azemar, que va firmar altres casinos a l'Empord¨¤ i mansions senyorials. A l'interior, una gran nau rectangular de 189 metres quadrats amb un sostre d'ambicions catedral¨ªcies, de nou metres d'altura, que permet l'exist¨¨ncia d'una balconada, una galeria voladissa, que en recorre tot el per¨ªmetre. En temps ja passats, quan hi havia ball amb gramola, aquesta esp¨¨cie d'amfiteatre servia per tafanejar, asseguts en un grup, els aparellaments dels qui ballaven a la planta baixa. Els menors que no havien fet la segona comuni¨® ¡ªa Girona es repetia la primera comuni¨® als 12 anys, era la comuni¨® solemne¡ª havien de ballar en aquest primer pis: no podien barrejar-se amb els de baix, no tenien l'edat deguda i la prova era que mancaven d'aquesta segona eucaristia. A aquest anell de circumval¡¤laci¨® es puja gr¨¤cies a dues escales de cargol. A les parets s'exposen pintures o fotografies.

A La Pau, quan era petit, vaig veure cinema projectat en un llen?ol. L'autoritzaci¨® la va rebre el 1953 despr¨¦s d'algunes tibantors amb La Financiera Cinematogr¨¢fica, que llogava el menjador de la Fonda Pirineo per a les seves sessions. Un argument va ser que La Pau podia oferir el doble de places, 350 seients molt necessaris per a un poble, llavors, de 1.146 habitants. I aix¨ª ho explica l'historiador Pere Roura al llibre La Ma?anetenca, 138 anys de mutualisme.

A la sala s'han celebrat vermuts populars, recitals de m¨²sica i s'ha apostat, sempre molt moderadament, a la Quina buscant el gran premi d'un pernil. Es jugava en dates assenyalades i la seva locuci¨® ¨¦s molt pr¨°pia: El 77, les banderes d'It¨¤lia; l¡¯1, el m¨¦s petit de tots. Unes parets acostumades al brunzit suau de les tert¨²lies, al soroll de la ferreteria del futbol¨ª o a la musiqueta empipadora de les m¨¤quines escurabutxaques i les fliper, quan n'hi ha i estan enceses. Per¨° tamb¨¦ hi ha ressonat la trag¨¨dia. El 15 de mar? de 1937 va ser assassinat al costat del taulell Miquel Barnadas, alcalde del PSUC, per un comit¨¨ milici¨¤ arribat a Ma?anet en tres cotxes de la FAI. L'acusaven de protegir ve?ns de dretes.

A les seves taules es jugava al d¨°mino, al truc, al canari, a la botifarra o, m¨¦s rarament, als escacs. Ara la demografia de jugadors ha encongit clarament. A l'hivern, sense els estiuejants de tota la vida, a La Pau amb prou feines es juga cada dia una botifarra, gaireb¨¦ sempre amb els mateixos quatre ve?ns. Aix¨° despr¨¦s de dinar. De vegades, n'hi ha una altra a les vuit de la tarda. Una prevenci¨® sanit¨¤ria l¨°gica fa que els jugadors hagin de portar la baralla de casa. Quan el local va poder reobrir, la por del contagi va retreure una mica la concurr¨¨ncia. Per¨° La Pau est¨¤ tornant al que ha estat sempre, l'enorme cabina del poble on trobar-se, fer tert¨²lia, prendre una canya. La Pau ¨¦s un casino on ning¨² no t'apressa. Pots entrar-hi a llegir el diari sense fer consumici¨®. Pots passar-t¡¯hi una tarda amb tres partides jugant-te el caf¨¨. La botifarra ¨¦s un joc discret amb qu¨¨ no es molesta ning¨². ?s un joc mut en qu¨¨ nom¨¦s hi pot haver soroll quan acaba una ronda i arriba el moment dels retrets al company ¡ªrarament hi

ha dones jugant¡ª per no haver arrastrat quan era el moment o perdre un as. Per¨° es tracta de discussions, tret d'uns quants casos, amistoses, que no trenquen la parella.

La Pau ¨¦s una instituci¨® necess¨¤ria. No ¨¦s un bar qualsevol. El gestiona la Societat de Socors Mutus Ma?anetencs. A la fa?ana, una inscripci¨® deixa ben clara la finalitat original: ¡°La Uni¨® Ma?anatenca: Protectora dels pobres¡± I ¨¦s que el propietari que va aixecar l'edifici, el benefactor Baltasar Molar Vidal, pensava en aquest prop¨°sit i a donar al poble un local social. Fins ara, una societat m¨²tua ha gestionat el bar a canvi d'un lloguer simb¨°lic.

La Uni¨® va n¨¦ixer a comen?aments del segle XX de la fusi¨® de les cinc mutualitats existents (La Terrallonera, Obreros Taponeros, La Humanitaria...). L'entitat donava assist¨¨ncia m¨¨dica, farmac¨¨utica i subsidis en casos de malaltia. Els estatuts, explica Roura, prohibien les discussions pol¨ªtiques o religioses. Per¨° la barreja de ma?ons, republicans, clericals i conservadors no va poder evitar-les. El 1924, un petit grup de socis, de dretes, es va escindir i va fundar La Paz Massanetense. La Uni¨® es va quedar un local que havien comprat en un altre empla?ament i La Paz va ocupar el casino de la pla?a. Cadascuna tenia el seu metge i, a les festes, cadascuna contractava la seva orquestra. Despr¨¦s de la guerra va arribar una unificaci¨® for?osa que va beneficiar La Pau, que ha anat disminuint l'activitat mutual.

Ara, els hereus de don Baltasar volen vendre l'edifici i s'ha prorrogat un any el lloguer. Aquests, la societat i l'Ajuntament estan en unes converses que tenen a tot el poble pendent. ¡°La Pau no es pot perdre¡±. Parlis amb qui parlis a Ma?anet, tots t'ho diuen.