Oca?a: un cop de puny de realitat

Joan V¨¢zquez es torna a ficar en una de les seves segones pells, la del pintor, activista, anarquista, homosexual, rebel,?performer... Jos¨¦ P¨¦rez Oca?a, a Oca?a, reina de las Ramblas, dins del festival En Veu Alta (EVA), aquest dissabte a la pla?a del Bot¨¤nic de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Pened¨¨s (22 hores). S¨®n ja prop de 100 les vegades que interpreta aquesta icona de la Barcelona canalla dels anys 70. Y lo que te rondar¨¦, morena, que podria dir perfectament l'al¡¤ludit.

M¨¢s informaci¨®n

Els angelets d¡¯Oca?a

¡°No em vaig reprimir mai tant com ara amb Facebook¡±

¡®Smiley, despr¨¦s de l¡¯amor¡¯ i el teatre alternatiu

Aquest homenatge a l'inclassificable artista de la cultura underground?ve del dramaturg i m¨²sic Marc Rosich, que va escriure una obra sobre el personatge, que es va estrenar a Berl¨ªn. Ja a Barcelona, Rosich va quedar captivat per la pot¨¨ncia d'una altra pell de Joan V¨¢zquez, la de?Paquito forever, el cabareter transformista del cl¨¤ssic de Dagoll Dagom Flor de nit. Va adaptar l'obra per a un sol personatge i, amb el m¨²sic Marc Sambola van muntar aquesta versi¨® que van comen?ar a representar discretament, sense fer soroll (clandestinament, podria ser l'adverbi m¨¦s indicat) en espais com el mateix pis d'Oca?a a la pla?a Reial, amb la Fundaci¨® Setba, al Cultura als terrats, despr¨¦s alguna sessi¨® a la Beckett i, per fi, a l'Escenari Brossa, on es va programar... just abans de la pand¨¨mia.?

L'obra ens presenta un conferenciant setci¨¨ncies que comen?a a explicar la hist¨°ria d'Oca?a i, de cop, esdev¨¦ el mateix Oca?a. Joan V¨¢zquez, llavors, comen?a a parlar en primera persona, acompanyat per la guitarra de Marc Sambola. Ja hi tenim tots els ingredients. No ens cal res m¨¦s per fer volar aquest "mon¨°leg amb can?ons" (segons definici¨® del mateix V¨¢zquez) barrejat amb el teatre documental i amb l'autoficci¨®. De fet, recorrem la vida d'Oca?a, des que va arribar a Barcelona, el 1971, fins a la seva mort, al seu poble, Cantillana (Sevilla) el 1983, amb 36 anys.

"De la m¨¤ d'Oca?a passegem per la Rambla, per on ell desfilava transvestit sense cap mena de pudor, i per la pla?a Reial, on pugem al seu pis; descobrim el Caf¨¨ de l'¨°pera; entrem a la pres¨® Modelo, on ell es va trobar tots els seus coneguts, deia, i on va fer t¨¤ndem amb el dibuixant i amic Nazario: aquest feia els dibuixos dels tatuatges als presos i Oca?a els feia... els baixos (ehem)", explica V¨¢zquez. Tot a trav¨¦s de coples que s¨®n m¨¦s que simples can?ons: "Tenen el seu significat", aclareix l'actor i cantant. "Quan ell s'anava al moll del port a buscar-se la vida es va enamorar d'un mariner a qui no va tornar a veure. Llavors, esclar, canta Tatuaje..." Tamb¨¦ sonen altres cl¨¤ssics: Ojos verdes, Yo soy esa, El d¨ªa que nac¨ª yo... en un aut¨¨ntic i divertit festival del folclore. I una can?¨® de Sambola sobre un poema de Garc¨ªa Lorca, adient per explicar un dels primers amors d'Oca?a al seu poble,?el Manolo, qui encara no sabia afrontar la seva sexualitat i amb qui cantaven can?ons del poeta de Granada.?

L'obra, com no podria ser d'una altra manera, ¨¦s cr¨ªtica amb el temps. "A la segona meitat dels 70 Barcelona va ser un punt de trobada de la cultura underground no nom¨¦s d'Espanya sin¨® internacional: m¨²sica, art, pintura, galeristes, performers... omplien de vida aquesta ciutat canalla, on diuen que realment va n¨¦ixer la movida madrile?a que pocs anys despr¨¦s va aterrar a Madrid", explica V¨¢zquez. Tot aix¨° va caure, es va ensorrar sota capes de ciment abans dels Jocs Ol¨ªmpics i que Barcelona sucumb¨ªs sota el model del disseny. S¨ª, Oca?a critica tot aix¨° que ell no va arribar a veure perqu¨¨ en part de l'obra ens parla despr¨¦s de mort. "I parla de la sida en to d'humor. Ve a dir: 'Con todo lo que me he metido, ?c¨®mo no pill¨¦ yo el sida?'. Igual que venera els sants i les verges com a fen¨°mens no de la religi¨® sin¨® del poble". No ens espanta, per tant, que hi hagi un grup de Facebook que promogui la beatificaci¨® de l'artista Jos¨¦ P¨¦rez Oca?a.

Fa tres anys que Joan V¨¢zquez (si b¨¦ amb la pand¨¨mia pel mig) viu la vida d'Oca?a. "Em sento afortunat de donar vida a persones com ell, que diuen coses que jo tamb¨¦ diria", diu, i explica una an¨¨cdota entranyable: "En una de les primeres representacions, en un terrat de Barcelona, en acabar es va aixecar un home de l'edat que ara tindria l'Oca?a i en un catal¨¤ amb clar accent andal¨²s, va dir que l'hav¨ªem fet feli?, perqu¨¨ se sentia com si hagu¨¦s tornat a estar... amb el seu germ¨¤! Era el bess¨® d'Oca?a, que va arribar a Barcelona abans que ell. Per mi va ser un cop de puny de realitat".