La vermuteria que va canviar una pla?a

Jordi Marzo entra al bar amb el pa de motllo que li servir¨¤ per preparar un dels untuosos biquinis trufats d'ib¨¨ric que s¨®n marca de la casa. Desplega el tendal verd oliva i, somrient, s'asseu a la terrassa, ara buida, d'un bar singular que ha transformat la vida de la pla?a on s'ubica, a la frontera invisible entre Barcelona i l'Hospitalet. Els clients que acudeixen al Tramendu de nit i de dia han deixat de banda la droga i la petita delinq¨¹¨¨ncia, ancorada en aquest tros d'asfalt lleig, tancat sobre si mateix. ¡°Aquesta pla?a no tenia encant i estava degradada. M'agrada pensar que el local ha ajudat a dinamitzar el barri¡±.

No ha sigut f¨¤cil. ¡°M'han tret el ganivet un parell de vegades i m¡¯ha entrat gent al lavabo per punxar-se. Per¨° m'he fet respectar¡±, explica el Jordi, de 37 anys, que viu a dos carrers d'aqu¨ª. Despr¨¦s de dirigir sales i equips en restaurants amb estrella Michelin i en locals emblem¨¤tics de Barcelona (la F¨¤brica Moritz, El Vel¨®dromo), el Jordi va obrir aquesta petita vermuteria l'agost de 2017. ¡°A mi el que m'agrada ¨¦s anar de restaurants. Per anar a un lloc amb cara i ulls havia de sortir del barri. He volgut canviar aix¨° amb un lloc que ofereixi menjar de qualitat i que sigui casol¨¤, on la gent se senti a gust.¡±

El vermut ¡°Fot-li¡±, de Reus, i les olives, patates i enllaunats van servir per comen?ar, per¨° la revoluci¨® la va encap?alar la seva mare, la Manoli. ¡°Tenia cinc o sis plats de diumenge bon¨ªssims, d'aquests que fan xup-xup i que no s¨®n f¨¤cils de trobar¡±, explica el Jordi, abans de discutir amb un repartidor sobre l'estoc de llet. Va animar la seva mare a preparar uns plats ¨Cles mandonguilles amb s¨ªpia, el mel¨®s de vedella, el fricand¨®, el calamar farcit¨C que fan que, si arribes al bar amb la intenci¨® de fer el vermut, t¡¯hi quedis a dinar.

El Tramendu ocupa l'espai d'una vella gelateria del barri. A dins, amb prou feines hi ha lloc per a quatre taules i perqu¨¨ les gruixudes i esponjoses truites de la Manoli s'exhibeixin al petit altar que ¨¦s la barra, verda, com tot en aquest bar. Per¨° la gr¨¤cia ¨¦s prendre alguna cosa (i menjar: el local ¨¦s sempre tan ple que nom¨¦s s'accepten reserves per a dinars i sopars) a fora, a les taules que han acabat colonitzant i donant vida a la pla?a. Algun migdia precoronav¨ªric s'han viscut aqu¨ª moments d'euf¨°ria al voltant d'una guitarra i uns vasos de vermut. Per¨° el Jordi ¨¦s caut i diu que procura mantenir l¡¯equilibri entre l'animaci¨® de la clientela i el dret dels ve?ns a descansar, sobretot de nit.

Quan va treure els estalvis del banc i els va invertir en el projecte, el Jordi no hi estava del tot conven?ut: ¡°Qui pot viure d'un petit bar de barri?¡±, es preguntava. De manera que, durant el primer any, va mantenir la feina que tenia. Aviat es va adonar que no li faria falta. La familiaritat que despr¨¨n el Tramendu, la sensaci¨® de menjar entre amics ¨Chi ajuda el tracte proper dels cambrers, tan dif¨ªcil de trobar a Barcelona¨C ha calat i s¡¯ha est¨¨s m¨¦s enll¨¤ del barri. Producte de qualitat, tracte casol¨¤, preus raonables. El boca-orella va fer la resta. ¡°Va comen?ar a venir gent d'altres barris de Barcelona, fins i tot de l'¨¤rea metropolitana... M'ho vaig comen?ar a creure¡±.

El tancament de la restauraci¨® per la pand¨¨mia va afectar el Tramendu, per¨° no va ser una ferida mortal. ¡°Com que ¨¦s un negoci petit, el marge de benefici ¨¦s curt... Per¨° tamb¨¦ ho s¨®n les despeses¡±. El Jordi va acordar l¡¯acomiadament dels seus treballadors perqu¨¨ poguessin cobrar l'atur sense els problemes que comportava l'ERTO. Ho va fer amb el comprom¨ªs que tornaria a comptar amb ells quan la vermuteria reobr¨ªs les portes, com aix¨ª ha fet. ¡°Hi ha molta confian?a, part de l'equip que treballa aqu¨ª ¨¦s fam¨ªlia, gent propera.¡±

El virus va agafar el Jordi en plena expansi¨® del negoci. Vist l'¨¨xit del bar, acabava de comprar un local a nom¨¦s 15 metres, al mateix passatge d'Andalusia, amb la intenci¨® d'obrir un restaurant hom¨°nim. ¡°Vam haver d¡¯aturar les obres un temps¡±, explica mentre camina, orgull¨®s, cap al nou local, ara ja en marxa. Aqu¨ª el client trobar¨¤ ¡°cuina tradicional catalana, casolana, per¨° una mica m¨¦s elaborada¡±, en l¨ªnia amb els projectes gastron¨°mics en els quals havia treballat el Jordi.

La cuina del nou local, ben ampla, permet donar un millor servei als clients del Tramendu. ¡°Necessit¨¤vem tenir una cuina professional, magatzem i un espai per a l'equip¡±, format per una desena de persones. El restaurant ocupa ara el seu temps, per¨° la vermuteria continua sent la nena dels seus ulls i l'origen de la seva fama al barri, guanyada fa poc.

El Jordi no oblida el primer dia que va tancar per la pand¨¨mia: ¡°Les coses anaven molt b¨¦. Comen?ava a fer bon temps, la gent tenia ganes de terrassa. El personal estava al m¨¤xim, vam omplir les neveres..." Tampoc oblida el primer dia en qu¨¨ va tornar a obrir, el 29 de maig del 2020. ¡°Des del primer dia vam tenir ple. Vam fer torns, la gent ho va entendre, va canviar la mentalitat¡±. Els clients no havien oblidat el xup-xup de la Manoli.