Mucky Duck, un ¡®pub¡¯ disfressat de xiringuito

?s migdia de primers d¡¯agost i el sol pica a la llarga avinguda que uneix Salou i Cambrils. A Vilafortuny, aquest barri de xalets i d¡¯apartaments que no pertany a enlloc, per¨° que est¨¤ a mig cam¨ª de tot arreu, els banyistes van abandonant la platja per sadollar colls i panxes en alguna ombra fresqueta. Malgrat la calor, no hi ha empentes per arribar a la barra en la mitja dotzena de bars repartits per l¡¯illa.

No sempre va ser aix¨ª. En arribar a l¡¯hora del vermut, el pub Mucky Duck solia ser una improvisada festa de la cervesa. Turistes anglesos i irlandesos trascolaven pintes, una rere l¡¯altra, per baixar la temperatura dels cossos tenyits de vermell gamba. Les taules estaven ocupades per plats plens a vessar de patates fregides i d¡¯hamburgueses de dos pisos. Si es donava el cas que queia l¡¯enc¨¤rrec de fer algun reportatge de turistes a Salou, aquesta era una destinaci¨® fixa. Testimonis a grapats, a l¡¯ombra d¡¯un cobert i amb tota classe de beuratges hidratants a m¨¤.

L¡¯ambient era familiar. Alguns fins i tot trobaven all¨¤ m¨¦s escalfor que a casa seva. L¡¯estiu passat, un irland¨¨s explicava que s¡¯havia hagut de refugiar en un apartament proper despr¨¦s d¡¯un desacord amb la seva mare. "Em va fer fora de casa, t¨¦ por que li passi el coronavirus", explicava. El panorama ¨¦s, ara, ben diferent. "En tot el mat¨ª nom¨¦s he servit un caf¨¨ amb llet", lamenta en Guillem, el cambrer al capdavant del negoci. T¨¦ 25 anys i ni tan sols voldria estar all¨¤. "Jo vaig estudiar Administraci¨® i Direcci¨® d¡¯Empreses i estava treballant en una companyia de gesti¨® de flotes, per¨° vaig haver de deixar-ho per venir a donar un cop de m¨¤".

En Guillem ¨¦s el fill de Xavier Avila, l¡¯amo del local. "Havia tingut fins a catorze treballadors contractats, per¨° ara no ens queda cap m¨¦s opci¨® que tirar-lo endavant entre nosaltres", confessa el patriarca. El pub s¡¯ha tornat una esp¨¨cie de xiringuito de platja, decorat amb canyes de bamb¨², espelmes i testets amb cactus. El Mucky Duck s¡¯ha convertit en l¡¯Alma Beach House. La barreja d¡¯aromes del curri de pollastre i del fish and chips ja no s¡¯apodera de la cuina, perqu¨¨ ara la proposta culin¨¤ria es basa en una oferta "m¨¦s mediterr¨¤nia", diu en Guillem. Tataki, carpaccio i calamars destaquen en una carta decorada amb palmeres i acolorida amb tons cremes. Parafern¨¤lia innecess¨¤ria per a aquells antics parroquians que, com a plat principal, donaven als seus fills patates fregides amb qu¨¨txup. "Menjaran alguna cosa m¨¦s?", vaig gosar preguntar una vegada. "Esclar que s¨ª, una xocolatina".

La idea del redisseny ¨¦s atreure el nou perfil de turista que ocupa els allotjaments de la Costa Daurada. "Fonamentalment ¨¦s client espanyol. Molts aragonesos i, tamb¨¦, bascos i navarresos", detalla el cap. Es tracta d¡¯un p¨²blic de paladar m¨¦s fi. La patacada pand¨¨mica es va notar especialment en aquest local, que era punt d¡¯avituallament del contingent angl¨¨s i irland¨¨s que desembarcava a Salou. "Obr¨ªem a finals d¡¯abril i era una roda que no parava fins a finals de setembre", evoquen els Avila. Gerres de cervesa, un men¨² farcit de plats de menjar r¨¤pid i de fritada, i pantalles de televisi¨® on poder seguir partits de la Premier o apassionants campionats de dards.

L¡¯accent angl¨¨s retrunyia des de les vuit del mat¨ª fins a passada la mitjanit, per¨° ara la terrassa ha quedat semibuida. Les pantalles es mantenen enceses i rememoren un partit del Bar?a contra l¡¯Atl¨¨tic de Madrid, de fa gaireb¨¦ una d¨¨cada. "El que donaria per tornar a aquella ¨¨poca, amb facturar un 20% del que feia llavors, em conformo", manifesta en Xavier. Des que van aixecar la persiana el mes de maig, a la caixa han entrat uns 40.000 euros, arrodoneix l¡¯amo. Durant la que ell anomena "l¡¯¨¨poca daurada", hauria estat m¨¦s del triple. Recorda amb especial satisfacci¨® el trienni del 2005 al 2007, "all¨° va ser b¨¤rbar", diu.

La confian?a d¡¯en Xavier ¨¦s que el turista brit¨¤nic acabi arribant, ni que sigui a finals d¡¯agost o setembre. "Que els passi la por esc¨¨nica i vinguin. Han de tenir-ne ganes, segur, perqu¨¨ fa un any i mig que no veuen el sol", analitza. I si tornen i troben mojitos en lloc de pintes i cebiches on abans hi havia past¨ªs de carn? "No ¨¦s problema. Readaptarem el local r¨¤pidament, ja en tinc fins i tot el nom pensat: Mucky Duck Returned", diu. El seu fill certifica que la mutaci¨® seria fuga?, per¨° q¨¹estiona que surti a compte. "El meu pare i jo tenim opinions diferents, jo dubto que aquesta continu? sent una bona zona per tenir un bar", assenyala.

El seu desencant va m¨¦s enll¨¤ de la idone?tat d¡¯una ubicaci¨® concreta: "Jo crec que cal sortir del negoci de l¡¯hostaleria, ja no dona els beneficis d¡¯abans", opina en Guillem, partidari de centrar la inversi¨® en "empreses tecnol¨°giques o al sector immobiliari". El pare, que va arribar a gestionar sis locals alhora, discrepa. "El turisme segueix una l¨°gica dif¨ªcil d¡¯entendre, ara sembla que hi ha una febre per la muntanya, m¨¦s que per venir a la platja", detalla. I parla amb el fonament que li dona regentar un petit hotel a Jaca. "Aquell negoci ara va com una seda", afirma. Mentrestant, a Vilafortuny, a un pas del mar, el seu pub s¡¯ha disfressat de xiringuito, buscant qui l¡¯estimi.