Turistes abans del boom tur¨ªstic

La majoria de persones somien amb unes vacances d¡¯un mes; un ¨¨xit de les classes treballadores que va tenir la seva primera conquesta el 1904 quan a Espanya el govern d¡¯Antonio Maura va aprovar la Llei del descans dominical que va aconseguir que aquest dia fos festiu laboralment per a tothom. Per¨° mentre les classes m¨¦s humils treballaven centenars d¡¯hores, sis dies a la setmana, altres fam¨ªlies benestants gaudien de l¡¯anomenat ¡°estiu cl¨¤ssic¡±: tres mesos de vacances en qu¨¨ tancaven casa seva a Barcelona i es traslladaven amb la fam¨ªlia i el servei a passar l¡¯estiu en localitats situades en un radi de 50 quil¨°metres de Barcelona, com Arenys de Mar, Caldetes, Cardedeu, Matar¨®, Sant Celoni, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet, Sitges i Vilafranca del Pened¨¨s, entre moltes altres.

¡°Una de les lli?ons dels ¨²ltims estudis sobre turisme i l¡¯estiueig ¨¦s que el turisme de masses t¨¦ una g¨¨nesi hist¨°rica. Una certa prehist¨°ria del turisme que ens remet a comen?aments del segle XX. Aix¨° ha perm¨¨s veure en l¡¯exposici¨®, que, malgrat que estem en un altre paradigma, per¨° per entendre l¡¯actual cal buscar un origen en aquests primers estiuejants¡±, assegura Puigvert.

L¡¯exposici¨® mostra com en aquests or¨ªgens, els primers estiuejants buscaven, gaireb¨¦ com ara per la pand¨¨mia, llocs on obtenir una salut f¨ªsica i mental. ¡°?s una de les paradoxes, per aix¨° juguem amb el terme de turisme de proximitat, que t¨¦ a veure amb la salut; una cosa que ens remet a la situaci¨® actual¡±, prossegueix l¡¯expert.

I ¨¦s que, en el canvi del segle XIX al XX, l'higienisme va difondre els valors de la salut ambiental derivats de l¡¯aire pur, el clima sec, les aig¨¹es medicinals i termals, l¡¯exercici, els banys de mar i la bona alimentaci¨®. Una cosa totalment vigent i desitjable avui. I en aquest context, al voltant d¡¯una localitat amb alguna d¡¯aquestes propietats, va sorgir una col¨°nia d¡¯estiuejant a la recerca d¡¯aquests beneficis.

Puigvert assegura que no hi havia un ¨²nic model d¡¯estiuejant. ¡°Per alguns suposava tornar a la masia familiar o el poble d'origen; com la fam¨ªlia de l¡¯escriptor Josep Maria de Sagarra i Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet. Per d¡¯altres, anar d¡¯un poble a l¡¯altre cada any practicant cert nomadisme, com el poeta Joan Maragall i la seva fam¨ªlia¡±.

En l¡¯exposici¨® es pot veure, en un enorme mapa pintat a terra, com l¡¯arribada del ferrocarril o l¡¯autonomia dels primers autos va marcar la dist¨¤ncia (uns 50 quil¨°metres) en qu¨¨ es van assentar aquests primers estiuejants, va afavorir determinats nuclis. On no arribaven els trens ho feien les tartanes, les dilig¨¨ncies i els ¨°mnibus tirats per animals i despr¨¦s autobusos i taxis. ¡°Un fenomen que va tenir un gran impacte a les viles que reben aquest fenomen, en tots els ¨¤mbits, social, econ¨°mic i urban¨ªstic, per¨° tamb¨¦ amb les realitats econ¨°miques, b¨¦ sigui la ind¨²stria o l¡¯agricultura.¡±

Per¨° el contacte de persones de posici¨® econ¨°mica i els locals, no sempre va ser f¨¤cil. ¡°De fet, els estiuejants i els de la localitat es relacionaven relativament poc. Eren dos mons bastant tancats. L¡¯expressi¨® ¡®els de la col¨°nia d¡¯estiuejants o forasters¡¯ ja et dona la percepci¨® dels locals, respecte aquesta gent que arribaven de Barcelona i altres ciutats. Eren dos mons a part que tenien els seus llocs de reuni¨® i gaudi separats. ?s f¨¤cil veure casinos i ateneus diferents per a uns i altres en una localitat. Convivien, per¨° no s'interrelacionaven gaire¡±, prossegueix.

Encara que, indica ¡°si hi havia punts d'intersecci¨® amb la petita burgesia local; comerciants i professionals liberals de la poblaci¨®, que miraven amb simpatia el fenomen. Per sort, aix¨° ha canviat i estem en una societat interclassista¡±.

El fenomen va servir perqu¨¨ molts professionals desenvolupessin la seva activitat: metges que treballaven als balnearis per prescriure les ter¨¤pies de l¡¯aigua. ¡°Molts van promocionar els seus llocs de naixement per estiuejar, com el Doctor Robert, que va enviar molta gent a Camprodon per curar-se amb les aig¨¹es de la localitat.¡± Tamb¨¦ fot¨°grafs que feien postals d¡¯aquests llocs i, sobretot, arquitectes que constru?en o reformaven les cases per aquests burgesos.

¡°Va ser una oportunitat de treball per a tothom. Els estiuejants amb m¨¦s poder portaven de Barcelona els seus arquitectes, i l¡¯estiueig va ajudar a contribuir determinats corrents arquitect¨°nics, com l'eclecticisme, el modernisme, el noucentisme i les avantguardes.

Puigvert est¨¤ conven?ut que aquestes localitats serien diferents sense aquest turisme primigeni. ¡°Quan visites una poblaci¨®, hi ha uns detalls que remeten a una tradici¨® d¡¯estiueig: l¡¯urbanisme ¨¦s el principal indicador d¡¯aquest impacte, totes tenen un gran passeig d¡¯arbres, camins que portaven a les fonts que es converteixen en passejos, la instal¡¤laci¨® de mobiliari urb¨¤¡±. I esmenta exemples com el passeig dels Anglesos de Caldetes ¡°que emula el de Ni?a¡±; el passeig mar¨ªtim novecentista de Calella de la costa, ¡°un dels millors de Catalunya¡± i el passeig de la Garriga, amb m¨¦s d'un quil¨°metre de llarg.

Primeres vacances pagades

L¡¯exposici¨® tamb¨¦ aborda el tema de les primeres vacances pagades als obrers que van n¨¦ixer el 1931, la segona gran conquesta laboral. Amb aquestes comencen tamb¨¦ les sortides d¡¯aquests grups a zones properes. ¡°Collserola va tenir un ¨¨xit brutal. La zona de les Planes i totes les seves fonts per anar a berenar o dinar en plena natura, van ser les que m¨¦s ¨¨xit van tenir¡±, comenta. D'aquest moment ¡°d¡¯un estiueig m¨¦s democratitzat¡± s¨®n tamb¨¦ les casetes de la platja del Garraf i els intents d¡¯arquitectes revolucionaris com els del GACTPAC que van dissenyar prototips d¡¯habitatges per als obrers per a la seva zona de lleure del Baix Llobregat, que la Guerra Civil, com moltes altres coses, va impedir portar a terme.

L¡¯exposici¨® acaba el 1950, just abans de l¡¯arribada del turisme de masses i d¡¯un nou paradigma que ho canviaria tot. Per a Puigvert el germen que van posar els primers estiuejants va facilitar que el xoc entre dos mons, la del turista i el local, no fossin tan grans.

Despr¨¦s del Museu d¡¯Arenys, que dirigeix Neus Ribas, que ha investigat per a la mostra l¡¯exist¨¨ncia i despr¨¦s la desaparici¨® del Balneari Lloveras (1900-1980) d¡¯aigua salada per a la col¨°nia d'estiuejants arribats de Barcelona, la mostra visitar¨¤ Montmel¨® i Santa Coloma de Gramanet, just a la torre d'estiueig dels Sagarra que acull el museu local. ¡°Servir¨¤ per donar a con¨¨ixer que ciutats de l¡¯¨¤rea metropolitana, com l¡¯Hospitalet de Llobregat, Badalona o Montcada tamb¨¦ van ser llocs d¡¯estiueig molt importants. Servir¨¤ per redescobrir-les en aquest aspecte¡±, assenyala el comissari.

L¡¯humor negre de Valent¨ª Castanys

Puigvert est¨¤ preparant el cat¨¤leg de l¡¯exposici¨®. Hi haur¨¤ un apartat destacat per a l¡¯humor gr¨¤fic de Valent¨ª Castanys, que el 1936 va publicar el llibre Fira de Ninots en qu¨¨ critica en ¡°les seves estampes d'estiueig¡± el fenomen de l¡¯estiueig i els estiuejants i com aquestes estades servien per mostrar el poder econ¨°mic davant els altres. En una de les seves vinyetes es veu un potentat que confessa que no sap si el seu cotxe ¨¦s inc¨°mode o no, nom¨¦s li importa que llueixi a la porta de casa. I en una altra una mare pressiona la seva filla perqu¨¨ un ric pretendent se li declari abans que s¡¯acabin les vacances. ¡°Ha estat tot un descobriment¡±, confessa Puigvert.

Peus de foto

?