Pilar Aymerich: ¡°Hi ha una l¨ªnia que no passo: em nego a fotografiar l¡¯extrema dreta¡±

¡°Jo no disparo, jo surto a pescar fotos¡±, diu Pilar Aymerich (Barcelona, 1943), en un elogi a l¡¯atenci¨® selectiva en l¡¯era de la distracci¨® permanent. Quan tot bullia fren¨¨ticament i demanava capturar cada instant, com en les m¨²ltiples manifestacions de la Transici¨®, ella recorria a la paci¨¨ncia i l¡¯enginy. ¡°Mai no m¡¯he posat un distintiu de premsa. Jo anava ben vestida, arreglada, maquillada i amb la polvorera a la butxaca llesta per treure quan havies de posar-te a c¨®rrer. Sabia que no podia fer-ho perqu¨¨ m¡¯agafarien al primer moment ja que no soc r¨¤pida. Llavors em posava en un raconet, em pintava els llavis i la policia passava de llarg¡±.

Cronista visual del despertar reivindicatiu de tota una generaci¨®, Aymerich tamb¨¦ ho ¨¦s del qui ¨¦s qui de l¡¯¨²ltim mig segle. A la seva fototeca conviuen m¨¦s de mil personatges amb negreta en la cr¨°nica cultural, des de Merc¨¨ Rodoreda a Josep Pla (¡°Nom¨¦s em va faltar Salvador Espriu, mai no podia, em demanaven que esper¨¦s... i al final es va morir¡±), per¨° el seu tamb¨¦ ¨¦s un arxiu d¡¯una fot¨°grafa que va visibilitzar i va registrar, per voluntat pr¨°pia, les lluites que molts preferien ignorar.

Molt abans de les kellys, Aymerich i Montserrat Roig ¨Cun t¨¤ndem period¨ªstic digne de biopic a Netflix¨C van descobrir la realitat i condicions laborals de les minyones i el treball dom¨¨stic en els 70. De la vaga de les treballadores del t¨¨xtil Eurostil a la f¨¤brica de Santa Coloma el 78. De les preses que complien condemna a la Trinidad ¨Calgunes per practicar-se un avortament¨C que van aconseguir la gesti¨® del centre els dies que les monges van transferir el control a les funcion¨¤ries. De les dones que van cridar ¡°Jo tamb¨¦ soc adultera¡±. De les ve?nes aliades que sortien als carrers per demanar guarderies p¨²bliques. Si Roig no es tallava en escriure sobre els abismes de classe i poder que separaven el feminisme de l¡¯¨¨poca, el seu ull tampoc no feia curt: all¨¤ queda, inesborrable, la seva fotografia d¡¯una dona agenollada, netejant, mentre la resta debatia sobre els drets femenins al paranimf de la Universitat de Barcelona en les Jornades Catalanes de la Dona del 76.

La dona que sempre va creure que ¡°si no fotografiava alguna cosa ¨¦s com si no hagu¨¦s existit¡± ens rep, juntament amb els seus dos gats, a la seva casa-estudi-laboratori de Gr¨¤cia. ¡°Vaig arribar quan el barri encara era barat. Abans vaig viure en un pis amb una galeria que donava a la Sagrada Fam¨ªlia. Cada nit la fotografiava per si apareixia una bruixa. Estava conven?uda que en aquest lloc es materialitzaria¡±.

Pregunta. Com es veu el m¨®n quan una s¡¯adona que, com va explicar al seu documental a, Sense Ficci¨®¡°les monges em van enganyar¡±?

Resposta. Fatal. Penses que has de tornar a educar-te i que a m¨¦s ho has de fer tu sola. ?s una etapa molt important per a una dona. Entens que has perdut solemnement aquell temps de la teva vida.

P. Llavors veu Mar¨ªa Aur¨¨lia Capmany i tot canvia.

R. Tenia 17 o 18 anys. Vaig arribar a l¡¯escola de teatre d¡¯Adri¨¤ Gual i la vaig veure arribar, tota vestida de negre, amb una faldilla de tub, uns medallons i fumant cigars. Vaig veure una dona amb l¡¯actitud d¡¯entrar en una habitaci¨® i omplir-la. Llavors vaig pensar: ¡®Aix¨° ¨¦s una dona lliure¡¯.

P. All¨¤ coneix Montserrat Roig, com va viure aquella ¨¨poca?

R. A la Montserrat i a mi ens anomenaven ¡°les nenes¡±. Amb nosaltres, la Capmany era com una gallina xaruga amb els seus pollets. Ens renyava i ens cridava molt, per¨° en realitat ens estava protegint.

P. En els 60 marxa a Londres, la deprimia Barcelona?

R. Barcelona era una ciutat molt asfixiant per als joves. No hi havia futur. Jo me¡¯n vaig anar per tristesa, per desemparament, per una ciutat grisa que no aportava res. El que passa ¨¦s que de vegades la realitat ¨¦s dura.

P. Qu¨¨ va passar?

R. Estava molt perduda, vaig arribar all¨¤ i amb prou feines parlava angl¨¨s. Vaig recordar la frase que deia el meu pare quan venia gent a casa: ¡°La nena ¨¦s una mica rara perqu¨¨ no parla, per¨° mira molt, ¨¦s igual que un mussol¡±. Em vaig dir: ¡®I si ets un mussol?¡¯. Vaig comen?ar a fer fotografia, vaig veure que m¡¯agradava i me¡¯n vaig anar a aprendre amb el meu oncle. Havia estat fot¨°graf del comissariat de propaganda i quan van entrar els feixistes va haver de sortir corrents amb la dona i quatre nens per les muntanyes. A Fran?a va muntar un estudi i feia retrats a gent de la zona. All¨¤ vaig con¨¨ixer Tarradellas i tota la gent de l¡¯exili.

P. Torna a Barcelona, es retroba amb Roig i sopen a La Pu?alada. Aquella nit va canviar la seva carrera.

R. S¨ª, va ser en el 67. La Montserrat havia tornat de Par¨ªs, havia acabat la universitat i em va dir que estava comen?ant a escriure. Jo li vaig dir que estava fent fotos. Em va proposar de muntar un t¨¤ndem. Ens vam presentar a un concurs de Serra d¡¯Or amb el reportatge Altres veus en altres ¨¢mbits, en qu¨¨ ja s¡¯intu?a la seva veu perqu¨¨ analitzava la impossibilitat de crear en un pa¨ªs com aquest. Vam quedar finalistes i a partir d¡¯aqu¨ª ens en van encarregar m¨¦s. Vol¨ªem descobrir els creadors que ning¨² no ens havia dit que existissin.

P. Diuen que eren una parella laboral perfecta. Que nom¨¦s necessitaven una mirada per entendre¡¯s.

R. ?rem unes enredaires, ¨¦rem perilloses i el que vol¨ªem era ficar-nos el senyor o la senyora que ten¨ªem davant a la butxaca. Jo he vist entrevistes que pensava ¡®aquest no sap en el vesper que s¡¯est¨¤ ficant¡¯, perqu¨¨ a m¨¦s no se n¡¯adonaven, comen?aven a parlar i al final ho deixaven anar tot. Moltes vegades acab¨¤vem anant-nos-en a dinar amb ells. Recordo Joan Pon? cridant: ¡°Marxeu, que sembleu Zipi i Zape, no vull veure-us m¨¦s!¡±. El paio ja estava fart d¡¯aquestes dues dones que li havien caigut a sobre.

P. Tenien alguna regla establerta mentre treballaven?

R. No busc¨¤vem que el personatge qued¨¦s malament. No ens d¨¨iem: ¡®Enfonsar¨¦ aquest paio¡¯. Mai no ens va passar pel cap. Intent¨¤vem comprendre l¡¯altre, encara que ens caigu¨¦s malament.

P. ?s cert que ho van intentar amb Simone de Beavouir?

R. S¨ª, ens va penjar el tel¨¨fon, ens va dir que est¨¤vem boges (riu).

P. En l¡¯era de l¡¯esplendor de la Gauche Divine, Roig era molt cr¨ªtica. Va arribar a queixar-se a Triunfo de Tuset Street i la va descriure com un s¨ªmbol burg¨¨s i ¡°avortada imitaci¨® de Carnaby Street¡±.

R. Jo no era de la Gauche Divine. La Montserrat tampoc. Coneix¨ªem gent del Bocaccio, Juan Mars¨¦ i Miserachs i altres creadors, per¨° no form¨¤vem part d¡¯aquest grup. Com la cultura era una cosa molt amagada, calia protegir-se. Barcelona era una ciutat de capelletes. Uns anaven amb uns i una altres amb uns altres.

P. Estaven m¨¦s polititzades?

R. Form¨¤vem part de l¡¯esquerra catalana, per¨° jo mai no vaig voler estar en cap partit amb carnet. Vaig considerar que sent fot¨°grafa no havia de tenir un comprom¨ªs pol¨ªtic amb una determinada l¨ªnia.

P. Per¨° les seves fotos s¨ª que les tenien.

R. Jo no crec en l¡¯objectivitat, perqu¨¨ aix¨° no existeix, per¨° s¨ª en l¡¯honradesa de la professi¨®. Aix¨° em va fer no estar mai en un costat pol¨ªticament, per¨° l¡¯ull el tenia, evidentment.

P. I l¡¯ull era a les manifestacions feministes.

R. Els mitjans no enviaven fot¨°grafs ni periodistes a aquestes manifestacions. Van passar molt desapercebudes. Se¡¯n va parlar m¨¦s de les Jornades Catalanes de la Dona quan va complir 20 anys que quan va passar. Quan es va comen?ar a parlar de la Transici¨® i em demanaven fotos, jo sempre deia: ¡®I de la Transici¨® de les dones, no en parlem?¡¯ perqu¨¨ aquelles reivindicacions van ajudar a canviar lleis, per¨° els historiadors volien parlar d¡¯altres coses.

P. Qu¨¨ sent en veure la Generaci¨® 8M omplint ara els carrers?

R. Despr¨¦s de la Transici¨® tot es va desinflar. El Dia de la Dona ens d¨¨iem: ¡®Som quatre velles, on s¨®n les joves?¡¯. I de sobte, surts al carrer, veus tota aquesta joventut i comprens que no has malgastat una ¨¨poca de la teva vida buscant que la dona tingui un reconeixement que ¨¦s imprescindible per avan?ar.

P. Aquelles fotos es reivindiquen molt¨ªssim ara, es pagaven b¨¦ al seu dia?

R. I ara. El periodisme sempre ha estat precari. En aquella ¨¨poca per poder viure, no viure del tot, viure una mica, havies de fer un reportatge i l¡¯havies d¡¯adaptar per a quatre o cinc revistes, en catal¨¤ i en castell¨¤, per amortitzar les despeses. Les fotografies en periodisme servien per tapar forats. A sobre te la tallaven i no la firmaven.

P. Els seus companys de professi¨® diuen que sempre ha estat molt discreta.

R. Amb la Montserrat sempre ens pregunt¨¤vem l¡¯una a l¡¯altra abans d¡¯una entrevista: ¡°I tu, qu¨¨ et posar¨¤s?¡±. Per¨° jo sempre he volgut ser invisible. Quan anava a fer arquitectura, anava vestida de marr¨®. Quan anava a fer teatre, de negre per confondre¡¯m amb l¡¯escenari. En la meva investigaci¨® a l¡¯Havana de l¡¯escultura i arquitectura funer¨¤ria, com que totes les tombes eren blanques, anava sempre de blanc. Jo tenia la voluntat de desapar¨¨ixer, perqu¨¨ crec que el fot¨°graf mai no ha de ser un espectacle. Ara que soc gran i les dones grans ja som invisibles, per fi ho he aconseguit ser (riu).

P. Les dones artistes solen denunciar que han hagut de sacrificar part de la seva vida personal.

R. Jo he estat sempre fot¨°grafa les 24 hores del dia i com que soc molt tova, sabia que si tenia nens deixaria la fotografia. En aquell moment em va semblar m¨¦s correcte ser fot¨°grafa que tenir fills. Respecto totes les decisions, per¨° no em penedeixo de la meva.

P. Aix¨° mateix, s¡¯ho hauria plantejat sent home?

R. Haver de triar entre vida privada i vida professional nom¨¦s ens ho plantegem les dones. Un home hauria pogut tenir tres fills totalment perqu¨¨ no hauria passat res.

P. Hi ha una cosa que no hagi volgut fotografiar?

R. Barcelona en el confinament. Per a mi, la ciutat sense ning¨² no era res.

P. I algun personatge que hagi dit que no?

R. Abans em costava m¨¦s dir que no, ara n¡¯estic aprenent. S¨ª que m¡¯he negat amb un parell de personatges. Hi ha una l¨ªnia que no passo: mai no he fet una foto a alg¨² d¡¯extrema dreta. Tampoc no he anat a cap de les seves manifestacions. Em fan molta por.