Teffi i l¡¯ensalada russa sat¨¤nica

La taxa de robatoris ha disminu?t en els ¨²ltims temps. Els ve?ns se n¡¯alegren, ho atribueixen al fet que aquesta q¨¹esti¨® tamb¨¦ l¡¯ha monopolitzada el govern¡±, deixa anar amb una ¨¤cida ironia connatural Nadejda Aleks¨¤ndrovna L¨®khvistkaia, liter¨¤riament Teffi, sobre la vida al seu Sant Petersburg natal el 1919, llavors ja Petrograd. A mesura que els bolxevics tanquen el puny, els seus articles-retrats-contes creixen cap a la hip¨¨rbole, tot i que tampoc estan tan allunyats de la realitat. ¡°Vet aqu¨ª que un dia va anar a comprar un panet, va agafar un malet¨ª amb diners, cinc milions justos, es va passar quatre dies fent cua i quan li va arribar el torn li van comunicar que el panet ara valia dos milions m¨¦s¡±, llan?a en un altre text, amb regust del Larra de Vuelva usted ma?ana.

La ironia incisiva, c¨¤ustica, de Teffi (Sant Petersburg, 1872 - Par¨ªs, 1952) solia anar acompanyada de certa compassi¨® sincera cap als m¨¦s desfavorits, cosa que va convertir els relats d¡¯aquesta jove de fam¨ªlia noble i tradici¨® liter¨¤ria (la seva germana gran, Maria, era considerada la Safo russa) en una autora popular, retratista d¡¯un m¨®n que canviava irremeiablement, estimada per un espectre ampli: des dels empleats de correus al mateix tsar Nicolau II, aspecte que va augmentar en els seus escrits entre 1917 i 1919, apareguts en diverses revistes sat¨ªriques fins que van ser clausurades i ella va haver de fugir de la nova Uni¨® Sovi¨¨tica cap a Par¨ªs el 1920. Cinc c¨¨ntims sobre Lenin (Males Herbes) recull 41 d¡¯aquestes peces, en la que ¨¦s la primera traducci¨® al catal¨¤ d¡¯aquesta autora, en versi¨® d¡¯Alexandra Rybalko, i tot just la segona a tot l¡¯Estat, despr¨¦s dels relats en castell¨¤ d¡¯El duende del hogar (2010).

El poder bolxevic la mirava malament per denunciar totes les mancances

¡°?rem persones i ens hem convertit en boques¡±, deixa anar en un altre escrit a mesura que avan?a el tortu¨®s proc¨¦s revolucionari, que Teffi desgrana en textos breus, moltes vegades en forma de di¨¤legs, sempre molt atenta a l¡¯argot i a enfilar el que anomena la ¡°propalogia¡±, neologisme de propaganda i ideologia constru?t pel poder bolxevic. Que aquest la mir¨¦s malament no ¨¦s tan estrany d¡¯acord amb el que descriu, especialment tot all¨° relacionat amb aquelles ¡°boques¡±, perqu¨¨ falta de tot: des de farina, mantega o arr¨°s fins a electricitat (¡°nom¨¦s va cinc hores al dia¡±) o llenya. La gent ja no vol diners perqu¨¨ no valen res: ¡°Un pobre diable comerciava ni m¨¦s ni menys que amb bitllets de vint-i-cinc rubles (¡­) va estendre els seus bitllets falsos i va comen?ar a vendre¡¯ls per deu rubles la pe?a¡±, explica. Tothom es llan?a a la barata de qualsevol cosa (¡°poms de porta, vells pantalons, rellotges d¡¯or...¡±) i quan aconsegueixen una mica de menjar, el devoren: ¡°Mengen presos del terror, de la desesperaci¨®. Han deixat de guardar-se reserves (¡­) Simplement, s¡¯ho mengen al moment, all¨¤ mateix, tot el que els c¨¤piga¡±, retrata.

El desencant de Teffi ¨¦s gradual, per¨° r¨¤pid. Com molts de la seva condici¨®, va aplaudir la revoluci¨® d¡¯Octubre, si b¨¦ ara ¡°tots volen marxar. Parlo de l¡¯anomenada intelligentsia¡±, encara que primer ironitza sobre el proc¨¦s revolucionari, pensant que, mentre tingu¨¦s lloc i despr¨¦s de l¡¯¨¨xit, ¡°tots fumarien pac¨ªficament en els seus apartaments i s¡¯explicarien an¨¨cdotes de la vida de Rasput¨ªn¡±. I, ja instal¡¤lat, el ¡°poble alliberat agrairia al dest¨ª poder demostrar totes les seves qualitats morals: mod¨¨stia, passi¨® cap a la llum, abnegaci¨® i sentit del deure¡±. Despr¨¦s, la cosa ¨¦s m¨¦s seriosa perqu¨¨ ¡°els mig analfabets amb pocs estudis i els ignorants es disfressen d¡¯intel¡¤lectuals¡±: el nou poder del poble porta a l¡¯expulsi¨® del professional liberal, sospit¨®s de burg¨¨s, destinat a fer els treballs m¨¦s miserables mentre aquests professionals s¨®n substitu?ts per persones que no saben ni llegir ni escriure.

?s tot fruit de la pol¨ªtica bolxevic, gent que ¡°mai han sentit ni pressentit els girs de la hist¨°ria, no han enxampat cap moviment obrer a temps¡±, i que ¡°van n¨¦ixer privats de tota intu?ci¨® pol¨ªtica a un nivell ins¨°lit i esbala?dor¡±. Pitjor si s¨®n leninistes, ¡°s¨®n bolxevics, anarcocomunistes, bandits, lladres amb llic¨¨ncia. Quina ensalada russa sat¨¤nica! (¡­) Tothom qui busqui treballar menys i endrapar m¨¦s no dubta de dir-se leninista¡±, escriu dels seguidors d¡¯un l¨ªder ¡°mancat d¡¯embranzida i de foc¡±.

Br¨¨tols i sants ignorants

Un comentari de Trotski sobre les dues categories de figures p¨²bliques existents en el nou govern (¡°els br¨¨tols que s¡¯han colat i els sants ignorants¡±) donen peu a Teffi per a alguns dels seus millors passatges, quan es pregunta on manen uns o altres en cada ministeri, o recita projectes que no tenen suport en la realitat, tot anant m¨¦s enll¨¤ i saltant-se el m¨¦s immediat, previ i necessari. Una cosa que pot recordar propostes molt properes al lector catal¨¤ i barcelon¨ª: ¡°M¨²sica! Jardins! Pressupostos! Assignacions! Esbossos de grans plans de revolucions mundials! No hi ha res real, vital o clar¡±. I quan els dirigents parlen de nens que han de cr¨¦ixer en jardins ¡°al so de la m¨²sica¡±, amb pressupostos milionaris per a aix¨°, fa respondre a un personatge: ¡°Escolti, ciutad¨¤ encarregat. Per D¨¦u, aconsegueixi per als nens ni que sigui un mocador de butxaca per cap. Que es moquen als vestits¡­¡±.

Gastava molt d¡¯humor, Teffi, per¨° amb un punt malenconi¨®s, potser fidel reflex de la seva pr¨°pia vida, gens feli? ni f¨¤cil: casada amb tres fills (el noi va morir, la petita no volia saber res d¡¯ella i nom¨¦s va mantenir contactes espor¨¤dics amb la gran), es va separar i va marxar a Fran?a, on va portar una vida d¡¯indigent i va passar literalment gana, malvivint fins que va trobar una mecenes russa que, des dels Estats Units, li va finan?ar alguns llibres, tal com recorda la poeta i cr¨ªtica liter¨¤ria X¨¨nia Dyakonova al pr¨°leg. Una situaci¨® miserable, xocant en qui, al seu moment ¨¤lgid, va aconseguir que els seus admiradors posessin el seu nom a uns bombons i un perfum.

No va tenir una vida gens f¨¤cil: va caure en la indig¨¨nciai va passar gana

Teffi tenia por d¡¯embogir (va adaptar el sobrenom d¡¯un criat dement de la fam¨ªlia; a Par¨ªs, cada dia comptava les finestres de cada planta d¡¯un edifici proper al seu domicili: ¡°Jo qu¨¨ s¨¦ per qu¨¨. Ho he de fer i punt¡±). Per¨° era dona de conviccions i car¨¤cter: ¡°Sempre que diguis all¨° que et mana la consci¨¨ncia ja pots comptar que alguna cosa has fet, has contribu?t amb una pedreta (la que t¡¯hagi enviat D¨¦u) a l¡¯immens empedrat del nostre gran cam¨ª¡±, diu un dels seus personatges. Ella ho va fer amb els seus textos.