Les fotos desconegudes d¡¯Antoni Miralda

Un sorprenent primer pla de Twiggy, la model que va revolucionar els c¨¤nons est¨¨tics femenins, al costat d'unes dones grans de Berga i un grup de majorets de Coney Island. Un ritual a l'?ndia, al costat d'una romeria a Oviedo, una missa a Lourdes i una process¨® al Bronx. I aix¨ª fins a 7.500 fotografies que Antoni Miralda (Barcelona, 1942) va captar en els primers anys de la seva carrera, durant els seus viatges, quan feia fotos de moda per viure, mentre buscava el cam¨ª que el portaria a convertir-se en un dels artistes de refer¨¨ncia de la seva generaci¨®. Tancades en una caixa en format negatiu, com s'utilitzava quan la tecnologia digital no existia, aquestes imatges van estar guardades durant d¨¨cades, fins que el mateix Miralda se'n va oblidar. Van apar¨¨ixer fa uns mesos quan va recollir el seu arxiu, dipositat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, per buscar material per al llibre de Honeymoon, el projecte en qu¨¨ casa la conquesta (el Monument a Colom de Barcelona) amb l'alliberament (l'Est¨¤tua de la Llibertat de Nova York), especialment pertinent en un moment de debat sobre els monuments a personatges hist¨°rics, culpables de viol¨¨ncies i abusos.

¡°Recordava les fotos de moda que feia per sobreviure a Par¨ªs i Londres entre 1962 i 1971, per¨° a la caixa vam trobar molts negatius que mai no van ser revelats i de qu¨¨ no tenia cap record. S¨¦ que s¨®n meus perqu¨¨ s¨®n entre les meves fotos i recordo haver estat en aquells llocs en aquell moment, per¨° algunes imatges em resulten completament noves¡±, explica Miralda, que est¨¤ treballant en obres realitzades entre 1959 i 1995. Aquest per¨ªode ser¨¤ el protagonista d'un llibre, que reunir¨¤ unes 300 imatges, i d'una exposici¨® a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, que est¨¤ preparant juntament amb Ignasi Duarte, artista, realitzador, comissari i col¡¤laborador de Miralda des de fa anys. ¡°Miralda t¨¦ una traject¨°ria art¨ªstica multidisciplin¨¤ria molt extensa i reconeguda internacionalment, per¨° primer va ser fot¨°graf. Ho descobrim seixanta anys despr¨¦s quan, entre els centenars de milers de documents del seu arxiu, trobem la caixa amb els prop de 7.500 negatius in¨¨dits que ho certifiquen. Una troballa hist¨°rica que reescriu la seva carrera i que afegeix una altra capa m¨¦s de complexitat a la seva obra¡±, assegura Duarte, establert a Par¨ªs des del 2014 i que ha tornat a Barcelona per a aquest projecte.

Es tracta d'una col¡¤lecci¨® extraordin¨¤ria de rostres impactants, situacions imprevistes i contextos llunyans, que Miralda aborda amb sinceritat, ment oberta i una mena de curiositat emp¨¤tica, aliena a qualsevol inter¨¨s per l¡¯exotisme. En la seva mirada original, que aprofita els matisos i contrastos del blanc i negre d'una manera captivadora, ja apareixen els temes que centraran la seva obra en les d¨¨cades seg¨¹ents: l'inter¨¨s pels rituals, l'espiritualitat i all¨° esot¨¨ric, la fascinaci¨® pels aliments i el menjar i les seves implicacions socials i pol¨ªtiques. ¡°El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que vaig trobar el meu cam¨ª gr¨¤cies a la fotografia. Era 1962 i la Diputaci¨® de Barcelona em va concedir una beca per un collage fotogr¨¤fic amb qu¨¨ vaig poder prosseguir els estudis a Par¨ªs¡±, recorda Miralda.

L'artista es va emportar una c¨¤mera del seu pare, que en aquell temps tenia un petit laboratori a casa seva, a Terrassa, on havia revelat les primeres captures: les sardanes ballades a les places catalanes i les fotos de la mili a Castillejos. S¨®n aquelles primeres experi¨¨ncies que desembocaran en les c¨¨lebres obres (escultura i instal¡¤lacions, per¨° tamb¨¦ fotografies) d'ex¨¨rcits de soldadets a la conquesta de cossos nus. ¡°Les imatges in¨¨dites que hem trobat revelen la formaci¨® de l'ull de l'artista. A les fotografies que van de 1959 a 1965 veiem com es construeix el seu punt de vista i, a partir de 1965, en paral¡¤lel a la seva obra pl¨¤stica, constatem com a trav¨¦s de la c¨¤mera aprofundeix en camps que abordar¨¤ en l¡¯obra posterior¡±, indica Duarte. ¡°Mai no vaig deixar de fer fotos, per¨° cap a finals dels 80 vaig deixar l'aproximaci¨® etnogr¨¤fica i documental per documentar la meva experi¨¨ncia i la meva feina¡±, continua l'artista.

Envoltat d'imatges que van del glamur de les models d'Elle (va ser el primer i probablement l'¨²nic que va treure Twiggy de l'estudi al carrer) als conflictes racials de Nova York, Miralda recorda an¨¨cdotes com aquella foto en qu¨¨ apareix el cr¨ªtic Pierre Restany amb els artistes catalans a Par¨ªs, nom¨¦s hi falta Miralda, el fot¨°graf. En canvi, hi ha Joan Rabascall, que continua vivint a la capital francesa i ara l'est¨¤ ajudant a datar les imatges trobades. Per la seva banda, Duarte no podria estar m¨¦s satisfet per poder treballar amb un material in¨¨dit tan valu¨®s. ¡°L'aproximaci¨® que fa des de la fotografia als rituals sacres o pagans, a l'espai p¨²blic i a diferents comunitats culturals no nom¨¦s prefigura els treballs venidors, sin¨® que configura un llegat fotogr¨¤fic ¨²nic, que transcendeix Espanya i el col¡¤loca a l'altura dels grans fot¨°grafs internacionals de la segona meitat del segle XX¡±, conclou.