La fr¨¤gil tranquil¡¤litat de la casa Gomis a la Ricarda

Ricardo Gomis i la seva dona In¨¦s Bertrand van tenir sis fills. Per¨° Jose Antonio, Susana, Beatriz, Marita, Elena i In¨¦s sempre van pensar que, en realitat, en van ser set perqu¨¨ els seus pares van estimar tant com a tots ells la casa que van construir els seus pares a la Ricarda en uns terrenys que a la seva mare els va cedir la seva fam¨ªlia a la finca de 350 hect¨¤rees que el seu besavi Manuel Bertrand va comprar el 1901 al costat del mar, al Prat de Llobregat. ¡°Als meus pares els van donar l¡¯¨²ltima parcel¡¤la de cinc, perqu¨¨ la fam¨ªlia tenia por que la casa que volien construir espatll¨¦s el conjunt¡±, explica In¨¦s Gomis, al costat de l¡¯escullera que han hagut d¡¯aixecar els germans perqu¨¨ l'acci¨® del mar no continu? menjant-se la costa. ¡°Ladesviaci¨® del curs del riu Llobregat i la construcci¨® dels nous dics del port han trastocat l¡¯acci¨® natural del mar. Aqu¨ª hi havia uns 150 metres m¨¦s de platja que han desaparegut¡±.

Per¨° l¡¯acci¨® de les ones no ¨¦s el que m¨¦s preocupa als germans Gomis, sin¨® la prolongaci¨® de la tercera pista de l¡¯aeroport del Prat que ara tenen tot just a 400 metres de casa seva. Quan van comen?ar a habitar la ¡°Casa Nova¡±, com l¡¯anomenaven familiarment, el gener de 1962, un any abans que Antonio Bonet Castellana don¨¦s per acabats tots els treballs que van comen?ar el 1957, els avions del contigu camp d¡¯aviaci¨® del Prat eren d¡¯h¨¨lix. ¡°No se sentia res. An¨¤vem amb les bicicletes a veure com s¡¯enlairaven els avions i pod¨ªem passejar per la pista¡±, prossegueix In¨¦s.

Aquest m¨®n id¨ªl¡¤lic ha canviat. Divendres al mat¨ª el soroll dels avions era eixordador, sobretot quan escalfaven motors per al?ar el vol, apagant per complet el so del mar o del vent en els enormes pins que el besavi Bertrand va plantar per impedir que les dunes es moguessin en aquest lloc paradis¨ªac. El soroll se sent, el queros¨¨ que llancen les turbines, potser, s¡¯olora. La immensa tranquil¡¤litat que es respira en aquesta casa sembla fr¨¤gil cada vegada que s¡¯enlaira o aterra un avi¨®.

¡°Portem uns dies molt intensos¡±, explica Marita Gomis, que pren la veu quan s¡¯incorpora al grup en el qual ja estan In¨¦s, Susana i Beatriz. La finca familiar de la Ricarda ha omplert titulars pels plans d¡¯Aena d¡¯ampliar la tercera pista del Prat uns 500 metres. ¡°A qu¨¨ caldria sumar l¡¯espai de la senyalitzaci¨® i la zona de seguretat. L¡¯ampliaci¨® partiria la finca per la meitat¡±, prossegueix Marita. Dimecres es va saber que el Govern de Pedro S¨¢nchez paralitzava la inversi¨® de 1.700 milions d¡¯euros per les difer¨¨ncies amb el Govern deixant, de moment, ajornada l¡¯ampliaci¨® fins al 2026. ¡°Vivim en comp¨¤s d¡¯espera. Ja veurem qu¨¨ passar¨¤¡±, cont¨ªnua Marita encongint les espatlles.

Tamb¨¦ s¨®n dies de tr¨¤fec. Dijous van rebre la vice-primera ministra, Yolanda D¨ªaz, i l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que van rec¨®rrer la Ricarda. ¡°Nom¨¦s els vam deixem el nostre jard¨ª perqu¨¨ fessin la roda de premsa. Estem acostumats que vingui sempre gent. Venien fins i tot quan estava la casa en obres. I la nostra mare, abans de morir el 1993, l¡¯obria a tot el m¨®n¡±, assegura Marita traient-hi import¨¤ncia.

La casa Gomis, un dels millors exemples de l¡¯arquitectura racionalista d¡¯Espanya, ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una amistat: la dels propietaris amb el seu arquitecte. Per construir-la Bonet va aixecar primer una plataforma per estabilitzar el terreny. Sobre aquesta plataforma va aixecar l¡¯edifici llargament somiat per la parella a base de m¨°duls iguals que es connecten entre si o per mitj¨¤ de passadissos. Una estructura lleugera que s¡¯aguanta per quatre pilars on descansa el sostre format per diferents voltes (quadrades de 8,8 metres de costat) constru?des amb la t¨¨cnica de la volta catalana, que juntes semblen replicar el moviment de les ones. L¡¯edifici recorda els Le Corbusier, un dels mestres de Bonet juntament amb Josep Llu¨ªs Sert, amb qui va col¡¤laborar en la construcci¨® del pavell¨® de la Rep¨²blica de 1937. Les parets s¨®n totes de vidre i de gelosies de cer¨¤mica. Els terres de pedra calc¨¤ria blanca, fang i tessel¡¤la cer¨¤mica i les parets i els sostres blancs. Si hi ha fusta, amaguen al darrere armaris. I poca cosa m¨¦s.

Bonet tamb¨¦ va crear i va disposar la ubicaci¨® dels mobles: cadires, butaques, sof¨¤s, taules i el color de les cortines i les catifes, creant una obra total. I el millor: la va fer per correspond¨¨ncia, perqu¨¨ despr¨¦s de la guerra Bonet es va exiliar a l¡¯Uruguai i l¡¯Argentina. ¡°Les cartes creuades entre ells permeten con¨¨ixer com va ser la construcci¨® i hist¨°ries com que la meva mare va rebutjar el primer projecte de Bonet d¡¯una casa amb dos pisos, que no tenia res a veure amb aquesta casa, segons ella molt pomposa¡±.

En morir els seus pares, els germans Gomis van decidir cuidar la seva sisena germana i mantenir-la com els seus progenitors havien fet. ¡°Per¨° aquesta casa necessita moltes cures, l¡¯acci¨® del mar l¡¯afecta molt. Sempre cal fer arranjaments i no rebem cap ajuda¡±. Per aix¨° la lloguen per a publicitat i l¡¯obren a tothom amb cita pr¨¨via; sobretot estudiants d¡¯arquitectura i disseny de tot el m¨®n. Dijous va caldre suspendre la visita d¡¯alumnes de Su¨¨cia per la roda de premsa de Colau i D¨ªaz.

La casa Gomis va ser declarada al mar? B¨¦ Cultural d¡¯Inter¨¨s Nacional (BCIN), la m¨¤xima categoria que permet la llei catalana. ¡°Estem intentant no haver de pagar l¡¯IBI¡±, apunta Marita mentre vigila de re¨¹ll que ning¨² no trepitgi les catifes del sal¨® o entri amb les sabates brutes per la pluja que acaba de fer acte de pres¨¨ncia. Arran de la declaraci¨® i de la situaci¨® que es vivia fins dimecres,Icomos, organitzaci¨® vinculada amb la Unesco, va enviar una carta a la Generalitat perqu¨¨ evit¨¦s l¡¯¡°impacte irreversible¡± que l¡¯ampliaci¨® de l¡¯aeroport produiria a la casa. Aquest divendres des de la conselleria de Nat¨¤lia Garriga van assegurar que no s¡¯havia respost ¡°tenint en compte els canvis que hi ha hagut al voltant de l¡¯aeroport¡±.

Mentrestant, els germans Gomis, els seus fills i els seus nets continuen fent el que han fet des que els seus pares van pensar a construir la Casa Nova: gaudir-ne en totes les celebracions familiars, sabent com d¡¯afortunats que s¨®n de tenir una cosa ¨²nica. Des de finals dels anys noranta no es queden a dormir perqu¨¨ ¨¦s impossible fer-ho pel soroll dels avions.