Arquitectura fabulosa

Els gravats fant¨¤stics de l¡¯itali¨¤ Giambattista Piranesi (1720-1778), sobretot els Carceri d¡¯Invenzione, entusiasmaven Jorge Luis Borges i van influir en les arquitectures impossibles dels seus contes. ?s notori que els ecos dels relats de l¡¯argent¨ª La biblioteca de Babel i La casa de Asteri¨®n han repercutit en l¡¯¨²ltima obra de Susanna Clarke (celebrada la setmana passada amb el Women¡¯s Prize for Fiction i desitjad¨ªssima, per una bona colla de lectors, perqu¨¨ arriba 16 anys despr¨¦s del seu gran debut novel¡¤l¨ªstic, Jonathan Strange i el senyor Norrell). Conseq¨¹entment, aquest llibre de Clarke amb ecos borgesians que es titula Piranesis¡¯emmarca en una arquitectura que sembla dissenyada en ple deliri.

El protagonista, Piranesi, habita un casal disposat com una ¡°s¨¨rie infinita d¡¯edificis cl¨¤ssics units entre si¡±. Les sales s¨®n decorades amb escultures mitol¨°giques, com al Parc dels Monstres de Bomarzo, i aix¨° ajuda Piranesi a orientar-se en el laberint que li ha tocat viure. No sabem per qu¨¨. L¡¯encant de la narraci¨® rau en aquest misteri i en com raona Piranesi l¡¯edifici des de la seva ¨°ptica personal¨ªssima; de narrador poc fiable, vaja.

En la seva situaci¨® de Robinson al l¨ªmit de la follia, Piranesi porta un dietari obsessiu (aqu¨ª se sent l¡¯eco de La invenci¨®n de Morel, de Bioy Casares). Es demana el sentit de l¡¯estructura de la casa, la simbologia de les escultures, el patr¨® en les marees que neguen l¡¯edifici regularment...

?s curi¨®s que Piranesi pateixi d¡¯amn¨¨sia mentre roman en una mena de palau de la mem¨°ria, dels que els antics usaven com a t¨¨cnica mnemot¨¨cnica. Cada sala i est¨¤tua hauria d¡¯estar associada a un record, seria la idea, per¨° Piranesi no sap establir la correspond¨¨ncia amb els records de l¡¯exterior. Per a ell no hi ha m¨®n exterior i la casa ho ¨¦s tot: ¡°El M¨®n, o la Casa, si voleu, perqu¨¨ l¡¯un i l¡¯altra s¨®n id¨¨ntics¡± (cita que reverbera amb Borges: ¡°La casa es del tama?o del mundo; mejor dicho, es el mundo¡±).

Piranesi s¡¯inscriu en una categoria apassionant del g¨¨nere fant¨¤stic: la que inventa mons estrafolaris, paisatges interiors i territoris d¡¯excepci¨® regits per lleis m¨¦s adients al somni que a la vig¨ªlia. El llibre de Clarke podria sumar-se al mateix prestatge que la Com¨¨dia dantesca, The Night Land de William Hope Hodgson, The Stars Are Legion de Kameron Hurley, La mort i la primavera de Merc¨¨ Rodoreda, o el tamb¨¦ piranesi¨¤ Blame! de Tsutomu Nihei... En el cas de Piranesi, temem que en tot plegat s¡¯hi xifri un missatge al¡¤leg¨°ric. Contra la tirania d¡¯una lectura (diguem-ne) plat¨°nica ens aferrem a una de les afirmacions del protagonista: ¡°La casa ¨¦s valuosa perqu¨¨ ¨¦s la Casa. ?s suficient per Si mateixa¡±. L¡¯enigma de la casa ¨¦s suficient per fer-nos gaudir. No cal buscar-li tres peus al gat amb par¨¤boles sobreres. A mesura que esbrinem qu¨¨ hi fa Piranesi en aquest espai i qui ¨¦s el personatge que cada dijous es cita amb ell (a qui el dietari anomena l¡¯Altre), anem aprenent quina vida duia en el passat, al m¨®n de fora, i anem destapant una trama sobre la dificultat de separar la realitat i la versi¨® que el nostre cervell ens presenta.

Piranesi la llegim amb entrega, s¨ª. Passa que el seu defecte principal ¨¦s exterior i no pas una falta de l¡¯obra. Quin ¨¦s el problema? Que Clarke ja va regalar-nos una novel¡¤la tocada per la gr¨¤cia narrativa i, fora del m¨®n recl¨°s i passable de Piranesi, ens esperen les aventures insuperables de Jonathan Strange i el senyor Norrell (Emp¨²ries, 2005).