Douglas Stuart: ¡°No em podia permetre el luxe de ser artista perqu¨¨ m¡¯havia de guanyar la vida¡±

La conversa t¨¦ lloc en un jard¨ª del Bowery, a Manhattan. El primer que diu Douglas Stuart (Glasgow, 45 anys) ¨¦s que aquest dia fa 21 anys de la seva arribada a Nova York: "?s la ciutat m¨¦s dura del m¨®n. Els meus primers anys aqu¨ª van ser els m¨¦s durs de tota la meva vida". Afirmaci¨® que crida l¡¯atenci¨® si es contrasta amb la descripci¨® que fa de la seva ciutat natal a la seva primera novel¡¤la, La hist¨°ria d¡¯en Shuggie Bain, una ¨°pera prima sorprenent que, saltant-se tota mena de protocols, es va obrir pas sense suports publicitaris ni comercials, per la for?a interior del m¨®n que retrata, i va aconseguir guanyar un premi tan prestigi¨®s com el Booker.

Dissenyador de moda d¡¯alt nivell, explica que un dia, fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada, es va apoderar d¡¯ell la necessitat de recuperar la seva infantesa escrivint un llibre que li permet¨¦s saldar un deute amb si mateix i amb la seva mare. La hist¨°ria d¡¯en Shuggie Bain, que acaba de publicar-se en catal¨¤ (Edicions de 1984), ¨¦s una novel¡¤la profundament commovedora que t¨¦ una for?a salvatge i espont¨¤nia que nom¨¦s ¨¦s possible si s¡¯est¨¤ lluny de tota forma d¡¯escriptura preestablerta, dels programes d¡¯escriptura creativa, de les ins¨ªdies del m¨®n editorial i els cercles literaris circumscrits als experts. En un univers en qu¨¨ les novel¡¤les de qualitat s¨®n etiquetades com a "liter¨¤ries?", Stuart ha escrit una hist¨°ria que no t¨¦ res a veure amb distincions artificials de cap mena.

Pregunta. Es va criar en un barri pobre de Glasgow. Com va ser la seva infantesa i la seva educaci¨®?

Resposta. Vaig cr¨¦ixer en un barri molt pobre. La meva fam¨ªlia era de classe obrera, i vaig viure molt de prop l¡¯alcoholisme de la meva mare. Vaig descobrir que la meva sexualitat era diferent a una edat molt primerenca. Tot aix¨° est¨¤ a La hist¨°ria d¡¯en Shuggie Bain, per¨° la novel¡¤la no ¨¦s sobre mi. Hi ha molts nois com en Shuggie Bain. Respecte a la meva educaci¨®, va ser un desastre fins que vaig fer 16 anys. Em feia por deixar la meva mare sola a casa, aix¨ª que faltava molt a classe, i quan hi anava era v¨ªctima d¡¯assetjament escolar. Als 16 anys tot va canviar.

P. Com?

R. La meva mare va morir i vaig deixar de tenir a sobre el pes de cuidar-la. A aquesta edat, la majoria dels nois deixen d¡¯estudiar per posar-se a treballar, per¨° jo vaig continuar. Era una esponja ¨¤vida d¡¯aprendre, tot i que vaig arribar tard. La meva formaci¨® era deficient per estudiar seriosament coses com ci¨¨ncia o literatura. Per¨° jo era molt creatiu i vaig trobar sortida en la ind¨²stria t¨¨xtil, que ¨¦s un sector molt important a Esc¨°cia. M¡¯interessava l¡¯art, per¨° volia que tingu¨¦s una aplicaci¨® pr¨¤ctica. No em podia permetre el luxe de ser pintor o escultor perqu¨¨ m¡¯havia de guanyar la vida. Vaig entrar en una escola de formaci¨® professional. Quan vaig acabar, el Govern d¡¯Esc¨°cia em va donar una beca i vaig poder estudiar disseny i moda al Royal College of Art de Londres.

P. Com va acabar a Nova York?

R. Un alt executiu de Calvin Klein va venir al Royal College per veure el treball dels estudiants que es graduaven. ?rem 36, i quan va acabar de veure el que f¨¨iem es va acostar a mi i em va contractar.

P. Continua treballant de dissenyador?

R. Ara dedico tot el meu temps a l¡¯escriptura. La moda ha deixat de ser una activitat professional per ser nom¨¦s una passi¨®.

P. Com va ser el proc¨¦s de gestaci¨® de la novel¡¤la?

R. Quan vaig comen?ar el llibre estava en el punt m¨¦s alt de la meva carrera professional, per¨° no em sentia realitzat. Em vaig asseure a escriure el 2008. No tenia cap pla. Volia escriure un llibre, aix¨° era tot. Escrivia sense cap disciplina, aprenia l¡¯ofici sobre la marxa. Al cap de 10 anys tenia un patracol de 900 p¨¤gines a un sol espai que vaig comen?ar a editar.

P. Resulta commovedora la compassi¨® que sent cap als seus personatges.

R. Un dels motius pels quals vaig trigar tant a escriure la novel¡¤la ¨¦s que no sabia com aprofundir en els traumes dels personatges, d¡¯en Shuggie, de les dones, dels homes. Tots eren v¨ªctimes d¡¯una manera o altra. Els homes, per exemple, tenien vides molt dif¨ªcils, treballs perillosos i molt mal pagats, per¨° ning¨² els preguntava per les seves pors, pels seus somnis, els seus sentiments. Tot ho afrontaven en silenci. Vaig haver d¡¯esperar a madurar per aprofundir en tot aix¨°.

P. Diria que el seu llibre ¨¦s un homenatge a les dones?

R. Aquesta era la meva intenci¨®. En comunitats com la que descric, les veritables protagonistes s¨®n les dones. Tot se sost¨¦ gr¨¤cies a elles. La meva experi¨¨ncia personal sempre va girar entorn de la meva mare, jo no era m¨¦s que un sat¨¨l¡¤lit. I el mateix cal dir dels homes. Giraven al voltant de les dones, la for?a estava en elles.

P. Com era la relaci¨® amb la seva mare?

R. De nen sempre era on no em corresponia ser. Vaig presenciar escenes que no havia d¡¯haver vist. La meva mare m¡¯explicava coses molt ¨ªntimes com si jo no fos el seu fill, com si no fos un nen. Em parlava de les seves experi¨¨ncies sexuals i amoroses m¨¦s profundes. Em va mostrar el seu m¨®n interior d¡¯una manera que cap mare exposa davant els seus fills. Com a escriptor, soc conscient d¡¯haver conegut un m¨®n al qual ning¨² t¨¦ acc¨¦s, un m¨®n presidit per un silenci molt profund en el qual vaig poder penetrar.

P. Com va abordar el descobriment de la sexualitat del protagonista?

R. Jo volia explicar la hist¨°ria d¡¯amor que viuen un fill i la seva mare. El gran amor d¡¯en Shuggie ¨¦s la seva mare. D¡¯altra banda, en l'¨¨poca en qu¨¨ transcorre la novel¡¤la no hi havia un llenguatge acceptable per descriure l¡¯homosexualitat. L¡¯Agnes ent¨¦n el seu fill i l¡¯accepta, per¨° no t¨¦ un llenguatge per descriure el que li succeeix. Tot i aix¨ª, l¡¯intenta ajudar com pot, ensenyant-li d¡¯una manera molt subtil a sentir-se orgull¨®s. Em mostro comprensiu amb l¡¯homof¨°bia d¡¯uns certs personatges perqu¨¨ es tracta d¡¯un proc¨¦s insidi¨®s del qual no s¨®n conscients. La trag¨¨dia ¨¦s que no hi ha sortida per als traumes que pateixen. Quan en Shuggie i la seva mare s¨®n v¨ªctimes de burles i agressions guarden silenci, per¨° hi ha molta for?a en aquest silenci.

P. Alguns escriptors donen prioritat a la construcci¨® dels personatges, d¡¯altres a l¡¯estructura o al llenguatge, a qu¨¨ la hi dona vost¨¨?

R. Al cor. El que m¨¦s importa s¨®n els sentiments.