¡®Alhayat¡¯: Mirar la realitat als ulls

El Mald¨¤ torna a convertir-se, per tercer cop, en el camp de refugiats de Lagabikia, a Gr¨¨cia, on transcorre Alhayat o la suma dels dies, una obra sobre la vida (aix¨° vol dir alhayat en ¨¤rab) en aquests llocs de ning¨², aquests no-llocs, aquests finals de trajecte, aquestes presons a la mateixa Europa. "Es parla molt, arreu, del gran viatge cap a la terra promesa, Europa", explica Aura Foguet, directora y autora (amb la seva germana Laia) de l'obra, "per¨° gens del que passa quan els refugiats hi arriben i queden atrapats en aquests espais on no tenen opci¨® de fer res en tot el dia". En tota la vida.?En escena, un comptador va descomptant els dies que passen. "Els dies passen, per¨°... no passa res", sentencia l'Aura. L'obra, la primera de la companyia La viciosa, guardonada amb el Premi de la Cr¨ªtia Novaveu, estrenada el gener del 2020 al Mald¨¤, on va tornar el mar? d'aquest any (i es va haver d'interrpomre per un cas de covid), ha tornat a la petita sala del G¨°tic, fins el 2 d'octubre.

M¨¢s informaci¨®n

Orfebreria teatral

Oca?a: un cop de puny de realitat

¡®Smiley, despr¨¦s de l¡¯amor¡¯ i el teatre alternatiu

Alhayat ¨¦s una obra de ficci¨® per¨° basada en experi¨¨ncies absolutament reals. Part del seu equip art¨ªstic va estar als camps de refugiats de Gr¨¨cia entre el 2016 i el 2018 i van palpar aquesta realitat que va molt m¨¦s enll¨¤ de les imatges dels telenot¨ªcies i dels articles dels diaris. "El text beu de viv¨¨ncies pr¨°pies [de Georgina Latre i Laia Foguet, de Manar Taljo i de la mateixa Aura], viscudes per nosaltres, m¨¦s o menys estirades dramat¨²rgicament, aix¨° s¨ª, per convertir-les en una obra de teatre", explica la directora. Com a teatre documental que ¨¦s, en aquesta ficci¨® no hi falta la cr¨ªtica: "Ara mateix ja s'estan contruint camps permanents", diu Foguet. "Aix¨° vol dir que hi ha la intenci¨® que els refugiats s'hi passin tota la vida! Hi haur¨¤ nens que hi naixeran, hi viuran, i seran ap¨¤trides..."?

Interpretada per Georgina Latre, Manar Taljo i Moha Amazian, Alhayat explica una hist¨°ria d'amistat i mostra la import¨¤ncia de la cultura en qualsevol indret del m¨®n. La J¨²lia arriba a un camp de refugiats a Gr¨¨cia i coneix en Hadi, un refugiat siri¨¤, amb qui comen?a a comunicar-se, fent servir una pissarra, gestos... i s¡¯entenen com si fossin amics de tota la vida. Els dos, juntament amb la Samura, la germana d'en Hadi, teixeixen una complicitat que trenca els t¨°pic de la incomunicaci¨®: mig en anlg¨¨s, mig en catal¨¤ o en ¨¤rab, s'entenen. "No els cal parlar la mateixa llengua", subratlla Foguet. "?s una mena de lost in traslation, el missatge arriba". L'idioma, de fet (l'obra ¨¦s parlada en catal¨¤, sobretot, per¨° tamb¨¦ en angl¨¨s i ¨¤rab) ¨¦s una manera de reflectir aquesta realitat que no es percep des de fora: "?s absolutament realista i creiem que aix¨ª es transmet a l'espectador com es viu de veritat als camps, ¨¦s una manera de mirar la realitat als ulls", diu l'autora.?

I el missatge es plasma amb la construcci¨® d'una biblioteca (una altra experi¨¨ncia real). "Ve a ser la met¨¤fora de l'obra", admet la directora. "L'espai on es crea comunitat entre gent molt diferent, que ve de llocs llunyans i tot en un espai on la tensi¨® ¨¦s tan forta...! La cultura esdev¨¦ una eina emancipadora, el refugi per a ells". En aquest refugi dins del no-lloc conviuran els protagonistes, plasmant una realitat trista, dur¨ªsima, injusta, per¨° farcida de moments de tendresa i d'humor: "Aix¨° no ¨¦s un melodrama, es riu molt, perqu¨¨ ¨¦s aix¨ª, voluntaris i refugiats riuen, s¨ª, per¨° despr¨¦s cau l'h¨°stia, esclar", diu, contundent, la directora de l'obra.?

Construir una biblioteca enmig del no-res no ¨¦s f¨¤cil. Hi cal la conniv¨¨ncia de tothom en unes circumst¨¤ncies on els diversos estaments es comuniquen poc i la burocr¨¤cia bloqueja tantes iniciatives. "Quin tracte realment donen les grans ONG en aquests camps de refugiats? La figura del voluntari ¨¦s clau, per¨° sovint no t¨¦ totes les eines ni el temps per treballar. Els voluntaris m¨¦s independents ho tenen molt dif¨ªcil per accedir als camps. Jo mateixa no vaig poder entrar i em vaig haver de quedar a la ciutat", es queixa Aura Foguet.

Per tot plegat, Alhayat ¨¦s, a m¨¦s d'all¨° que denominem teatre documental (embolcallat en una hist¨°ria de ficci¨®), teatre necessari: "Quin teatre no ho ¨¦s?", es pregunta la directora. "Aix¨° ¨¦s necessari perqu¨¨ tot el que hem viscut des que hi van anar la Laia i la Georgina, fa cinc anys, i m¨¦s encara, des que va comen?ar la guerra de S¨ªria, fins ara, continua passant. ?s necessari que s'en segueixi parlant". La vig¨¨ncia de l'obra ¨¦s total. Tant de bo que en un futur no lluny¨¤ aquesta situaci¨® que es descriu acabi caducant.