Una enciclop¨¨dia de la soledat

La idea de Flaubert de l¡¯artista com un monstre, com un animal recl¨°s i solitari, recorre les p¨¤gines de Sola, primera novel¡¤la de Carlota Gurt (Barcelona, 1976) despr¨¦s de Cavalcarem tota la nit, recull de contes on ja s¡¯exploraven unes situacions amb uns personatges sotmesos als disturbis an¨ªmics, a unes manies de diversa intensitat que els inclinava cap a un inquietant embogiment, cap al desvari.

¡°Sempre he intentat viure en una torre d¡¯ivori, per¨° una marea de merda n¡¯est¨¤ colpejant les parets, amena?ant soscavar-la¡±, va escriure Flaubert, i aix¨° ¨¦s tamb¨¦ el que experimenta la Mei, protagonista de Sola, quan despr¨¦s de perdre la feina en una editorial decideix que ha arribat el moment propici de deixar enrere Barcelona, prendre dist¨¤ncia de les hores baixes que viu el seu matrimoni, instal¡¤lar-se al poble on va passar la inf¨¤ncia, en una casa envoltada de bosc, i escriure la novel¡¤la que du incubada al cap, una reescriptura de Solitud, que ¨¦s al cap i a la fi el que llegeix el lector de Sola: Gurt agafa la novel¡¤la de V¨ªctor Catal¨¤, manipula creativament la trama, reorganitza les dades, les combina de nou, hi juga i acaba construint i atrapant el lector amb una extensa i absorbent enciclop¨¨dia sobre les cares diverses de la soledat i les seves conseq¨¹¨¨ncies.

A vegades sembla que Gurt hagi volgut imaginar-se com seria Solitud si Ingmar Bergman n¡¯hagu¨¦s fet una pel¡¤l¨ªcula. A punt per encarar-se a una ¨ªntima i profunda transformaci¨®, la Mei exorcitzar¨¤ fantasmes, traumes familiars ¡ªun viatge al passat ¨¦s tamb¨¦ un viatge cap al coneixement d¡¯un mateix¡ª, una identitat alienada a la deriva, tot en la m¨¦s absoluta soledat. Hi ha, en primer lloc, la soledat de l¡¯escriptor: al mas de la inf¨¤ncia, com si particip¨¦s d¡¯una eterna persecuci¨® de si mateixa, en un etern girar vanament en cercle, la Mei pren notes, fa fitxes que enganxa a la paret, escriu sinopsis, l¡¯argument se li esguerra de tant remenar-lo, les paraules semblen perdre qualsevol contingut de veritat i la novel¡¤la no avan?a. Aleshores, est¨¤tica, let¨¤rgica i quasi extingida, quan s¡¯adona que la torre d¡¯ivori del mas poc ajuda a la creativitat, com si s¡¯hagu¨¦s aliat tamb¨¦ amb la marea que vol soscavar-la, li conv¨¦ airejar-se i entrar en una altra dimensi¨® de la soledat: passeja bosc endins ¡ªi aqu¨ª la paleta sensorial de la prosa de Gurt s¡¯enlaira, sense haver de rec¨®rrer a les b¨¨sties que ballen, als n¨²vols que ploren, als bolets que parlen¡ª, mira el riu, contempla les muntanyes, veu garses que picotegen el terra, es neguiteja amb el sanatori que s¡¯albira a la llunyania, per¨° no es pot alliberar de la ¡°sensaci¨® d¡¯irrealitat¡±: ¡°L¡¯a?llament est¨¤ molt b¨¦, per¨° la xerrameca se m¡¯acumula a dins¡±.

Llavors cal anar a comprar qualsevol cosa a la botiga del poble i escoltar converses buides, asseure¡¯s al bar a l¡¯ombra d¡¯un plataner, anar a visitar un ve¨ª (Flavi, l¡¯apicultor, que a Sola interpreta el paper del pastor de Solitud i tamb¨¦ explica rondalles de la zona), o trucar al marit, a pesar que aix¨° signifiqui entrar en uns altres ¨¤mbits de la soledat, en la vergonya de la soledat afectiva, en la r¨¤bia de la soledat sexual: ¡°De vegades, l¡¯orgasme ¨¦s tr¨¤gic¡±, diu despr¨¦s de masturbar-se.

I una vegada s¡¯esdev¨¦ l¡¯¨²nic episodi atzar¨®s i truculent de la novel¡¤la (els territoris per on es desenrotlla Sola s¨®n purament mentals, i escassos atractius hi trobaran els lectors colonitzats per l¡¯¨¤nsia de les perip¨¨cies argumentals), la protagonista entra en el domini de la soledat covada des de la inf¨¤ncia, amb una mare atro?ment banal, mesquina, cruel i insuportable i viuda d¡¯un pare somiatruites, en la soledat d¡¯estar sola, en la soledat de sospitar, sense creure-s¡¯ho del tot, que est¨¤ embogint, i no existeix, abans del final, cap recolzament s¨°lid excepte els dies que van comptant enrere, o les p¨¤gines que es van escrivint amb una mica de sort dia rere dia, com si fossin jocs per ajornar la mort.

¡°Potser la digressi¨® central ¨¦s una mica massa extensa i el comen?ament no atrapa de seguida¡±, diu entre altres coses l¡¯apicultor del conte escrit a raig que la protagonista li dona a llegir: alguna cosa semblant podria opinar el lector de Sola, una novel¡¤la on Gurt torna a ensenyar, com als contes de Cavalcarem tota la nit, la pot¨¨ncia narrativa tan ind¨°mita que posseeix. El repte, ara, deu ser com dosificar l¡¯energia de la seva escriptura.