El llibre, all¨¤ sempre

M¨¦s de mig segle despr¨¦s de la seva publicaci¨® original, arriba Trilogia de Copenhaguen (que reuneix els volums Infantesa, Joventut i Depend¨¨ncia), de la malaguanyada poeta i narradora danesa Tove Ditlevsen (que es va su?cidar el 1976, amb 58 anys), i un no sap si celebrar gaudir per fi d¡¯aquesta meravella o maleir haver trigat tant a poder fer-ho. I ¨¦s af¨ª al miracle de la seva traducci¨® que una obra devastadora, un testimoni en primera persona d¡¯una vida per on circula la pobresa, la tristesa, la insatisfacci¨® laboral, el frac¨¤s matrimonial i la caiguda en diversos cercles infernals (embarassos no desitjats, depend¨¨ncia de l¡¯alcohol i les drogues¡­), es desplegui com un tsunami narratiu i se segueixi amb ¨¤nims exultants.

I ¨¦s que, sense deixar de ser d¡¯una honestedat aclaparadora, la veu de la narradora pren cert distanciament sobre ella mateixa, evitant caure en el patetisme; no ¨¦s un recurs a la ironia com a mecanisme de defensa, i encara menys la conversi¨® de la mis¨¨ria en slapstick, m¨¦s aviat parlem d¡¯una assimilaci¨® natural de les desfetes i la confian?a intermitent que les coses poden millorar. Aquesta mena d¡¯actitud estoica, la negativa a deixar-se enfonsar, de vegades impulsada per un cert grau d¡¯ingenu?tat o irresponsabilitat, la fan encisadora.

Ditlevsen mira a l¡¯abisme, per¨° el que veu no l¡¯omple de desesperaci¨® o r¨¤bia sin¨® que, per defecte, troba una acceptaci¨® que la propulsa cap endavant. Un exemple: la protagonista diu adeu a una infantesa marcada per privacions materials, discussions dom¨¨stiques, una veneraci¨® malsana per una mare castradora i la impossibilitat de seguir els estudis. El seu resum, en canvi, pren el cam¨ª seg¨¹ent: ¡°L¡¯¨²ltima primavera de la meva infantesa ¨¦s freda i ventosa. Fa gust de pols, i olor de ruptures doloroses i canvis. A l¡¯escola tothom est¨¤ capficat amb les preparacions dels ex¨¤mens i la confirmaci¨®, per¨° a mi no m¡¯importa cap de les dues coses. No cal diploma de secund¨¤ria per anar a fer neteja a casa de desconeguts, i la confirmaci¨® ¨¦s la tomba d¡¯una infantesa que ara em sembla resplendent, segura i feli?¡±. On hem assistit a una primera etapa de la vida definida per termes com ¡°freda¡±, ¡°ventosa¡± i experi¨¨ncies ¡°doloroses¡±, ella escull la deformaci¨® lluminosa.

I aix¨ª la lectura no resulta mai angoixant, malgrat l¡¯encadenat de moments cr¨ªtics i a falta de nord. ?s el plaer de seguir el testimoni valent i franc d¡¯un ¨¦sser estimat a qui perdonem tots els defectes i que no ens demana que el salvem, nom¨¦s que l¡¯escoltem.

A banda de sintonitzar un to confessional on la cruesa no nom¨¦s no cau mai en l¡¯autoflagelaci¨® sin¨® que troba per defecte la manera de transmetre escalfor i tendresa, una altra mostra del talent descomunal de l¡¯autora ¨¦s un acusat sentit del ritme. Tot i centrar-se en una vida corrent i orbitar sobre uns mateixos eixos tem¨¤tics (combatre la baixa autoestima, la cerca de l¡¯amor aut¨¨ntic i tirar endavant el seu projecte literari), Trilogia de Copenhaguen convida a la lectura compulsiva. L¡¯autora t¨¦ el do de convertir la seva vida grisa i problem¨¤tica en una peixera plena de colors de la qual no podem apartar la vista (pensem en Knausgaard).

At¨¨s que la lluita de Ditlevsen ¨¦s conciliar la necessitat de comunicar-se amb el m¨®n a trav¨¦s de la seva escriptura amb els rigors de la vida familiar, cal vincular la trilogia amb Sylvia Plath, Lucia Berlin o Rachel Cusk. Com ser bona filla, esposa i mare quan el que es desitja amb m¨¦s for?a ¨¦s ser bona escriptora? Salut mental i literatura van de bracet. Mentre pugui continuar teclejant i trobar qui la publiqui, els dimonis es mantenen a ratlla: una contrafor?a exultant permet seguir vivint. ¡°El llibre hi ser¨¤ sempre. Independentment del futur que m¡¯esperi. (¡­) Potser el meu llibre ser¨¤ a les biblioteques. Potser algun dia una nena que estimi la poesia d¡¯amagat en trobar¨¤ un, llegir¨¤ els poemes i sentir¨¤ alguna cosa, alguna cosa que el seu entorn no ent¨¦n¡±. Molts podem ser aquesta nena i entendre la Ditlevsen i agrair-li que escriv¨ªs malgrat tot.