Morad: l¡¯inesperat triomf del ¡°noi del carrer¡±

Rep ofertes de les grans discogr¨¤fiques amb xifres que maregen. Apareix en un videoclip d¡¯Ozuna, l¡¯estrella rutilant del trapllat¨ª. ?s la imatge d¡¯OVO, firma del raper canadenc Drake, figura d¡¯abast mundial. Una de les seves can?ons formar¨¤ part de la banda sonora del FIFA 22, potser el videojoc m¨¦s popular de tots els temps. Suma 3,5 milions d¡¯oients mensuals a Spotify i el seu canal de Youtube t¨¦ un mili¨® de seguidors. L¡¯admiren futbolistes de Primera, s¡¯ha fet amic d¡¯Ibai Llanos i les entrades per veure¡¯l actuar s¡¯esfumen.?

Morad, el jove de 22 anys que est¨¤ marcant el canvi en la m¨²sica urbana, ¨¦s el primer artista espanyol d¡¯origen marroqu¨ª que triomfa de deb¨°. A aquest ¡°noi del carrer¡± ¨Cha popularitzat l¡¯acr¨°nim MDLR, mec de la rue, i l¡¯ha convertit en una marca comercial¨C l¡¯escolten tant en barris humils com el seu (la Florida, a l¡¯Hospitalet, Barcelona) com en zones acomodades. Als seus concerts hi van fam¨ªlies perqu¨¨ els qui el segueixen s¨®n sobretot nens, adolescents i joves, que veuen en Morad la brillantor de l¡¯autenticitat, l¡¯¨¨pica dels desfavorits, el crit del carrer. Acostuma a portar una gorra i una bossa encreuada a l¡¯espatlla, per¨° el que no falla mai ¨¦s el xandall: ha dit que un dels seus somnis ¨¦s ¡°anar en xandall als Grammy¡±. La seva imatge ha travessat fronteres: t¨¦ admiradors a Fran?a, Portugal, It¨¤lia o Anglaterra, i prepara per a l¡¯any que ve una gira europea.

Mentre el raper vola lluny, el ciutad¨¤, Morad El Khattouti El Horami, continua enganxat a l¡¯asfalt, embrancat en plets amb la policia i la just¨ªcia que han posat el focus no en la seva v¨¤lua art¨ªstica sin¨® en el seu historial delictiu.

El 13 de setembre, Morad s¡¯havia d¡¯asseure al banc dels acusats per intentar robar en un pis de Barcelona amb un tornav¨ªs el 2018, mentre escoltava m¨²sica de l¡¯escena francesa (el seu ¨ªdol va ser el raper Jul) i artistes locals com Rosa Rosario o Dellafuente. En ells es va emmirallar per definir el seu estil i afilar els seus temes, marcats per la necessitat de posar veu a les viv¨¨ncies, sovint traum¨¤tiques, del carrer. Per aquell episodi, la fiscalia li demana una condemna de dos anys i mig de pres¨®. El judici es va ajornar: Morad va dir que sentia un fort dolor al pit i no va anar a declarar.

La hist¨°ria de Morad ¨Cun jove reservat en el terreny personal, desconfiat m¨¦s enll¨¤ del cercle dels seus amics i una mica superstici¨®s¨C admet moltes lectures, no necess¨¤riament incompatibles. Per als seus admiradors, representa la vict¨°ria del noi de barri que, amb el seu talent i treball, supera les adversitats i acaricia els seus somnis. No ¨¦s el primer cas d¡¯¨¨xit que emergeix del dur asfalt de la Florida, el barri m¨¦s densament poblat d¡¯Europa: all¨¤ es van criar els futbolistes Jordi Alba i Adama Traor¨¦ o, m¨¦s recentment, la cantant Gisela Quir¨®s i l¡¯actor Omar Bentaleb (La unidad). Per als seus detractors, Morad ¨¦s un delinq¨¹ent amb prou feines m¨²sic que ha aprofitat la fama per imposar la seva llei i la dels seus amics en un barri convertit en lloc de pelegrinatge i plat¨® a l¡¯aire lliure.

El que Morad fa no ¨¦s trap: les can?ons s¡¯allunyen de l¡¯opul¨¨ncia i la sexualitat. S¨®n narracions fragment¨¤ries, sovint cr¨ªptiques i tant del seu m¨®n que resulten dif¨ªcils de desxifrar. Per¨° expliquen, amb una pinzellada d¡¯arrel ¨¤rab que no passa desapercebuda, el costat potser m¨¦s fosc de la vida a l¡¯extraradi: les dificultats per tirar endavant, el mercadeig amb les drogues, els abusos policials, la lleialtat entre amics (¡°no queremos chivatos¡±) o el racisme institucional, del qual ha tingut exemples en llogar pis i en obrir un compte bancari, explica el seu entorn. ¡°La policia pensa que estic contra ells, per¨° no. Estic contra els que s¨®n dolents. Canto el que els meus amics i jo hem viscut en fam¨ªlia. A Espanya la m¨²sica ¨¦s lliure¡±, ha explicat Morad en una de les seves escass¨ªssimes entrevistes, a un presentador d¡¯una r¨¤dio local.

Els primers ingressos que va obtenir de la m¨²sica, expliquen els seus representants, els va invertir en els seus germans i la seva mare, per la qual ha expressat devoci¨®. No va assajar per al seu primer concert, davant de 200 persones i a la sala Razzmataz. Continua sense fer-ho. Des d¡¯aleshores, ha escrit 65 can?ons (gaireb¨¦ una per mes) amb un m¨¨tode peculiar: ¡°Quan est¨¤ inspirat, va a l¡¯estudi, tria la base, escriu la lletra al bloc de notes del m¨°bil i grava¡±, expliquen els representants.

Aquesta espontane?tat es percep tamb¨¦ als seus videoclips hiperrealistes, un altre suport de l¡¯¨¨xit. Quan li ve de gust, o quan t¨¦ la gent preparada, el cantant truca a Iv¨¢n Salvador, que ha captat certes ess¨¨ncies de l¡¯extraradi: l¡¯urbanisme demolidor, la barreja ¨¨tnica, la pres¨¨ncia desafiadora de grups de joves, alhora temuts i ignorats. L¡¯escenari sempitern s¨®n els Blocs Florida, edificis entorn d¡¯una pla?a de ciment sense cap gr¨¤cia que l¡¯obra sindical del r¨¨gim franquista va construir amb materials d¡¯escassa qualitat. All¨¤ es van instal¡¤lar els barraquistes del Somorrostro, molts, d¡¯¨¨tnia gitana. M¨¦s tard van arribar els immigrants estrangers, que suposen ja prop del 60% de la poblaci¨®, i es van instal¡¤lar en un dels pisos de 40 metres dels Blocs.

La ira dels ve?ns

Morad segueix freq¨¹entant els Blocs Florida. ¡°Aconsegueixo la meva ess¨¨ncia estant aqu¨ª. El barri ¨¦s la meva musa. La Florida ¨¦s el m¨¦s bonic que he viscut¡±, va explicar en aquella mateixa entrevista radiof¨°nica. Va ser en aquesta pla?a on, el juliol passat, els Mossos el van detenir amb uns amics per saltar-se el toc de queda i enfrontar-se als agents. L¡¯incident va posar a la diana el raper i va desfermar la ira dels ve?ns, farts de gravacions a hores intempestives i de no poder dormir. ¡°No sempre ¨¦s Morad, per¨° al seu voltant hi ha com 30 o 40 joves que munten festes fins a les tantes i aix¨° ¨¦s insostenible¡±, explica Llu¨ªs Esteve, que coordina el pla integral de l¡¯Ajuntament de l¡¯Hospitalet per a un barri amb els indicadors socioecon¨°mics en alerta roja: ¡°Un alt¨ªssim ¨ªndex d¡¯atur, pisos sobreocupats o amb persones soles i vulnerables, falta de teixit associatiu, abs¨¨ncia de serveis i d¡¯espais p¨²blics per a joves, venda al detall de droga, plantacions de marihuana...", explica Esteve sobre el panorama que va trobar ja el 2017, molt abans que Morad gaud¨ªs de fama i influ¨¨ncia a la zona.

Els ve?ns, i tamb¨¦ certs sectors de la Gu¨¤rdia Urbana i els Mossos, li retreuen que amb la pand¨¨mia ell i els seus amics s¡¯han ¡°apoderat de l¡¯espai¡± i han est¨¨s els problemes de conviv¨¨ncia. ¡°Als Blocs ja no hi entrem. Ens tenen acovardits¡±, explica un agent amb llarga experi¨¨ncia a l¡¯Hospitalet. L¡¯aproximaci¨® ara per ara ha estat nom¨¦s policial, amb intervencions per aturar gravacions sense perm¨ªs que acaben en baralla. ¡°En un dels v¨ªdeos, van acabar utilitzant els policies d¡¯extres¡±, explica una representant de l¡¯associaci¨® de ve?ns que prefereix mantenir l¡¯anonimat per temor de repres¨¤lies a les xarxes socials.

¡°La veritat ¨¦s que els nois tenen aqu¨ª poques oportunitats. Per a molts, Morad ¨¦s el seu heroi, i l¡¯imiten perqu¨¨ veuen que cantar pot ser una font d¡¯ingressos¡±, concedeix. Igual que Esteve, retreu a Morad que no faci servir la seva influ¨¨ncia per mediar. No sembla f¨¤cil. ¡°El raper busca la seva legitimaci¨® al carrer, i gaireb¨¦ tots han tingut problemes amb la just¨ªcia. Forma part de la seva ess¨¨ncia allunyar-se de l¡¯¨¤mbit institucional. I la pol¨¨mica encara li dona m¨¦s legitimitat¡±, opina un cr¨ªtic musical expert en m¨²sica urbana.

Morad ofereix gratis ritmes i lletres als amics que intenten destacar en la m¨²sica. Ha fet famosos, sense voler, nens del barri que apareixen als seus v¨ªdeos. Com la seva mare i els seus amics, els nens s¨®n la seva debilitat. En l¡¯¨²ltim concert a l¡¯Estadi Ol¨ªmpic de Barcelona ¨C2.000 entrades, totes venudes¨C va treure els m¨¦s petits a l¡¯escenari. El que passa fora ¡ªla pol¨¨mica, els judicis¡ª semblen importar poc ara per ara a un artista que prefereix guardar la seva veu nom¨¦s per cantar perqu¨¨, opina, ¡°la m¨²sica ho diu tot¡±.