La vida ¨¦s droga

El Nadal de 1963, les filles del nord-americ¨¤ Philip K. Dick (1928-1982) van ser degudament sorpreses amb una Barbie, un Ken i una cuineta rosa. A En busca de Philip K. Dick (Gigamesh, 2020), Anne R. Dick explica que, mentre les nenes hi jugaven, l¡¯escriptor s¡¯admirava de la devoci¨® amb qu¨¨ es projectaven en aquell m¨®n en miniatura. Per a Dick, prou donat a llegir els senyals de l¡¯univers, l¡¯escena era un prenunci del seu proper llibre.

A Els tres estigmes d¡¯en Palmer Eldritch (1964) no hi trobem infants fantasiejant perqu¨¨ una nina cobri vida, per¨° s¨ª adults accedint a un m¨®n imaginari per mitj¨¤ de l¡¯¨²s combinat d¡¯escenografies en miniatura (com les de Barbie) i un al¡¤lucinogen anomenat Can-D. La droga circula per les col¨°nies de Mart i permet que els grangers, mortificats per la vida lluny de la Terra, s¡¯escapin a una realitat ideal de platges pac¨ªfiques, vespres llampants i descapotables cromats. (Lletra petita: si el consumidor vol que el seu viatge inclogui ¡ªposem per cas¡ª el descapotable, cal que n¡¯adquireixi una miniatura de l¡¯empresa Escenaris Pat Presumida). Com que la droga es pren en colla, tot plegat t¨¦ aires d¡¯eucaristia cristiana. Can-D ¨¦s l¡¯h¨°stia consagrada. El seu negoci perilla, per¨°: un tal Eldritch ha tornat de Pr¨°xima Centauri amb un al¡¤lucinogen potent¨ªssim, el Chew-Z, que ho capgirar¨¤ tot.

?s t¨ªpicament dickiana (la gaudim en aquesta i en part de la quarantena de novel¡¤les que va completar) la conyeta que l¡¯autor fa de relats que han donat peu a adaptacions audiovisuals, com Blade Runner, Minority Report o Desafiament total, de personatges que s¨®n herois tr¨¤gics i rid¨ªculs alhora, enfrontats a dilemes existencials en un m¨®n de trastos rob¨°tics i parafern¨¤lia pulp (¡°Acabi¡¯s les croquetes de gripau de Ganimedes¡±, escriu).

En aquesta l¨ªnia, a Els tres estigmes... hi ha en Leo Bulero, que, com a capitost de la distribuci¨® de Can-D, no en vol perdre el monopoli i investiga els rumors d¡¯Eldritch i la droga alien¨ªgena. En Barney Mayerson ¨¦s capa? de veure flaixos del futur. El seu do t¨¦ una aplicaci¨® profana: vaticinar si un producte tindr¨¤ ¨¨xit i marcar¨¤ tend¨¨ncia. En Richard i l¡¯Emily Hnatt venen artesanies que seran miniaturitzades per incloure-les als diorames de Pat Presumida i, per tant, figuraran als viatges al¡¤lucinants dels habitants de Mart. Sembla que la novel¡¤la hagi de progressar com un previsible thriller d¡¯espionatge industrial i negocis t¨¨rbols, per¨° Dick la desvia cap a un terreny m¨¦s ins¨°lit, alterat pels colors d¡¯una subst¨¤ncia vision¨¤ria com el Chew-Z.

Tamb¨¦ ¨¦s marca de la casa el sincretisme amb qu¨¨ Dick recombina el context de mitjan segle XX (el capitalisme corporatiu, la r¨¤dio, els discj¨°queis, les icones pop) amb clix¨¦s de la literatura de g¨¨nere (poders ps¨ªquics, col¨°nies marcianes, un cient¨ªfic boig... potser boig no, per¨° s¨ª un nazi reciclat). Encara m¨¦s: fa la s¨ªntesi de tot mesclant-ho amb conceptes rescatats del cristianisme primitiu i el gnosticisme.

De vegades se¡¯ns oblida que, p¨ªndoles i androides a banda, Dick ¨¦s un escriptor religi¨®s: ironitza sobre els fidels de les esgl¨¦sies o sobre l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una divinitat a qui exigir explicacions pel desfici hum¨¤, per¨° sempre utilitza la ficci¨® per encriptar-hi neguits existencials. En ell, la possibilitat metaf¨ªsica d¡¯altres mons no ¨¦s un recurs sin¨® un desassossec que atribola la seva obra.

Hi ha un altre neguit que sol passar-nos per alt, quan atenem exclusivament les formalitats del g¨¨nere fant¨¤stic, i ¨¦s que la novel¡¤la de Dick tamb¨¦ remet a l¡¯avorriment de la ¡ªdiguem-ne¡ª vida hetero-suburbial-californiana: en la subtrama de les parelles marcianes s¡¯intueix una narraci¨® de la infelicitat conjugal i el desastre amor¨®s; un tema molt m¨¦s obvi amb el fons costumista de Confessions d¡¯un artista de merda (una de le seves poques novel¡¤les realistes), per¨° que tamb¨¦ ¨¦s present a Els tres estigmes... i l¡¯enriqueix, fent-la tocar de peus a terra.

Obviant l¡¯embull momentani de la trama i les assercions d¡¯est¨¨tica femenina (¡°una morena atractiva¡±, ¡°les p¨¨l-roges eren el seu tipus¡±, etc.), aqu¨ª tenim una de les millors novel¡¤les de l¡¯autor: plena d¡¯idees inesperades i una construcci¨® delirant justificada per la pres¨¨ncia de la droga. Des de la primera i gregorsamsiana frase (¡°En Barney Mayerson es va despertar¡±), Dick imposa la desconfian?a dels somnis; llegim amb la sensaci¨® que la realitat far¨¤ aig¨¹es... ?s una d¡¯aquelles ficcions on fa de mal dir quan s¡¯acaba la sobrietat i es desperten els efectes de la droga. Que estem somiant, potser? Que estem drogats?